28 de juliol 2017

Friki Bike Bellmunt 2017 👹

Penjo aquí algunes fotos inèdites de collita pròpia que van sortir mig bé.

Per veure les fotos oficials entreu al grup de Facebook: https://www.facebook.com/frikibikebellmunt/

I el vídeo oficial, acollonant!  
https://www.facebook.com/frikibikebellmunt/videos/1994482440829035/

Un fart de riure, quines pintes!


















Surrealista, un happening original, divertit i fresc, malgrat la calor dels juliols.

Enfilar-se fins a dalt a Bellmunt amb bicicleta no resulta fàcil, amb cap (bicis electrificades a part). Encara menys fàcil resulta per les bicis que fa dècades que no han evolucionat, com les "clàssiques sense marxes" que per segona vegada, han pujat fins al Santuari amb tots els inconvenients tecnològics obsolets. Però clar, aquí, el patiment de les pedalades superant les dures rampes es veu compensat amb eskreix pel cachondeo general. Qui més qui menys tothom va disfressat i cap amunt a cops de ronyó.
Sortosament hi ha diverses parades, per reagrupar el peloton, fer un glop, recuperar l'alè, contemplar el paisatge des de la nova altura... i tornar-hi.
La piscina és el refresc de mitja pujada. La Mare de Déu de Monserrat ens mira de reüll des del seu pedronet... i què li deu passar pel cap... "una piscina?!...i aquesta colla de frikis aquí??? com si fos un bateig...  mmm... deixa-m'ho pensar..." Molt estrafolària situació, concentració de riures i gresca al mig de la muntanya, tot cristo fent el pallasso.

 Més tard un guàrdia civil, "...documentación! papeles!!" emboscada de setrillera! jajaja!!
Primer premi, però, per el dimoni del Tour, el dimoni ninja, fent-li el salt a la ronda francesa, animant el percal a peu de carretera, brandant la seva forca com dient: benvinguts al patiment i la pujada infernal!! 👹 El millor espectador!

A dalt a l'aparcament més piscina, i una sortida tipus Le Mans per escalar la zona orskategory , les duríssimes rampes dels 250metres finals fins al replà del santuari.
Llavors si, descans i esmorzar merescut, i cops de porró d'un vi boníssim madurat als 1247 m.s.n.m.

La baixada va ser més tècnica.
Ara, en comptes de les bieles a l'ascens, eren els frens els que treballaven fort fort. Les llantes s'escalfaven de valent, com per coure-hi un ou ferrat. Algun neumàtic ressec va dir prou. Hi van haver algunes bicis lesionades, tant pujant com baixant. Res greu.

La organització un 10, super friki total.
A repetir-ho l'any que ve si Déu vol, si la Mare de Déu de Monserrat li mola i si mantenim en forma la bici clàssica del garaig de casa.
Va ser genial, una performance de super bon rotllo.
Chappeau!!


Cap comentari:

Publica un comentari