El frens de ferradura Olimpic Ruta i Olimpic 70 eren molt habituals en les bicicletes espanyoles dels 70's i 80's, tant de carretera com de passeig. Amb la moda del bicitrial i el BMX de finals dels 70 i principi dels 80, varen fer furor els Olimpic Balon, aptes per neumàtics gruixuts.
Però abans, als anys 50 i 60 els frens per carretera i ciclisme de competició més utilitzats eren els de tir central (center pull brakes). Totes les marques en fabricaven algun model i eren molt semblants entre ells. Potser els més famosos eren els Mafac, però moltes altres fàbriques en feien de semblants: Balilla, Zeus, Weinmann, Universal... i també Olimpic: els Super Olimpic 58 i 66.
Sembla que aquestes xifres representen l'any de sortida al mercat però no està clar. El que està clar és que existien i alguns han arribat als nostres dies.
N'he restaurat un joc, destacar que una de les pastilles de fre conservava la paraula olimpic gravada a la goma! detall estèticament molt llaminer sinó fos que un cop colocats a la bicicleta no es veuen les lletres!
Les manetes sembla ser que també eren del tipus més retro, amb mitja goma (hood) de coixí, com les Mafac.
Uns altres Olimpics de tir central, més moderns eren els Super Olimpic 66, més estilitzats i lleugers que els primers. Potser encara utilitzaven les manetes amb mitja goma, però les que vaig adquirir a Reciclone, amb goma sencera i drilled style, hi queden... super olimpicament bé.
No sé a quina bici aniran a currar, però de moment ja estàn restaurats. Properament també restauraré uns Balilla, uns Zeus Alfa i els Mafac Dural Forge de la Helyett... que després de molt temps, avui he començat a restaurar, i ... sorpresa!! no és una Helyett !!
És curiós com a canviat el món. Si ara algú fes una cosa semblant aniria a judici per plagi. Tens tota la raó:
ResponElimina- els Olimpic que encapçalen l'article són una còpia fidel dels Mafac, incloent tant les manentes com el sistema d'apertura ràpida que es veu a l'esquerra el cable (straddle hanger) enganxava al recès de la leva esquerra.
- El segon ejemple que poses són una còpia dels Weinmann suïsos. Pel que fa a les manetes els hi falta el botó (o palanca segons el model) del "quick release" tot i que els models més senzills tampoc en duien.
És obvi que no es gastaven un duro en innovació.
Una abraçada
Hola Cyclomuleiter!
ResponEliminaEn aquells anys a Espanya, en plena dictadura, imagino que era car i difícil aconseguir productes de fora. I l'espionatge industrial imagino que era tolerat, i en un país com aquest, imagino que fins i tot rebut amb somriure sorneguer.
Però aquestes males pràctiques passen factura, qui sap si el fet que Olimpic imités tant descaradament els Mafac potser va tancar possibilitats futures d'exportacions i l'acceptació fora d'Espanya d'aquesta marca.
Seguirem parlant dels center pull brakes!
Salut!
Doncs posats a parlar dels "centerpulls" podem dir que eren els frens més efectius del mercat fins i tot tenint en compte les limitades capacitats de les sabates de fre de l'epoca. És curiós però quan Campagnolo va treure al mercat el seu primer "gruppo" amb els primers frens "record" ja especificava que no estaven pensats per a "detenir la bicicleta sino per a "modular" la velocitat. No fou fins molt després que aparegueren els primers "sidepulls" de doble pivot els quals assolien la mateixa eficàcia dels "centerpulls" en quant a potència de frenada.
ResponEliminaDe totes formes, posats a dir alguna cosa bona dels frens de pivot simple podem explicar que , al contrari dels centerpulls, tenien certa tendència al autocentrat. Com deia un vell mecànic quan li parlàven de les virtuts dels "centerpulls": sí, sí però procura mantenir les rodes ben centrades.
Una abraçada.