07 de desembre 2011

*** passar de 2 plats a 1 ( single speed, fixie...)

La  majoria de bicicletes de carretera porten dos plats a les bieles. Si volem transformar una bicicleta a fixie, o single speed, o aprofitar unes bieles de carretera per una BMX... necessitarem treure un dels plats.
En el post "transformar a fixie" ja vaig explicar aquest pas, però avui ho repetiré, de manera diferent.

Som-hi:
Tenim unes bieles de carretera.
Tot i que podem operar sense treure-les de la bicicleta, per treballar millor, sobretot si cal netejar bé, és recomanable fer-ho si tenim l'extractor adecuat,  com és el cas d'aquestes antigues Solida, que només surten amb un extractor especial, per rosca de 23,5 mm (AGPA en fabrica, codi LL-0071)

Per remenar plats és molt aconsellable també un tipus d'eina especial, sobretot per apretar els plats, ja que amb ella podem subjectar els cargols per darrera mentre amb la clau allen apretem fort. N'hi ha diverses marques i són compatibles entre si.

Un truc per afluixar tranquilament els plats vells, és subjectar la clau allen en un cargol de banc, i després aprofitar el braç de palanca de la biela, fent girar al mateix temps la petita clau dels chairing bolts:
Aquesta tècnica és molt útil també per apretar fort els plats.


Desmuntat tot és més fàcil netejar, sempre utilitzo raspall de dents i gasolina, a vegades una rasqueta si els plats han acumulat grassa resseca.

Ara arribem al kit de la qüestió: al posar únicament un dels plats ens trobarem que els cargols no van bé, són massa llargs. Però el problema es redueix a poc més d'uns 2 mm! que sobren...

Una opció és comprar un joc de cargols especials, més curts, molt fàcils de trobar. Potser a les botigues de ciutat estàn a bon preu, no ho sé, però a ebay costen gairebé 10 euros els més barats, enviament inclòs. Penso com en els carrets per fixie, que els preus estàn  inflats, sobretot en productes de qualitat standart i sense marques de renom.
Passo que em prenguin el pèl així que m'he buscat una alternativa: aprofitar els mateixos cargols. Es tracta d'eliminar una petita part. El principal problema està en subjectar la petita peça per poder operar: sigui  serrar, llimar, per abrasió...
Hi ha un truc: enroscar les dues parts dels cargols com en la foto i subjectar la peça amb la clau allen de 5.
  Amb una pedra abrasiva és molt controlable la "llimada", amb pocs segons n'eliminem l'excés.

 ATENCIÓ: La part del cargol ha de sobresortir prou per entrar en els forats del plat, però no massa! no pot sobrepassar l'altura de l'allotjament que tenen els forats del plat. Si sobrepassa aquesta mida les dues parts del cargol estampiran entre si i giraran lliures sense apretar el plat contra la biela.

Per apretar for tornem a fer servir la clau especial , i ja ho tenim.

Quan els preus siguin enrollats no caldrà atabalar les neurones. De mentres, per davant no hi ha res que delati la nostra tècnica low cost-rat style
;-)

06 de desembre 2011

- Peugeot Hawai BTT 24'


Aquesta petita BTT va anar de poc que no anés a parar al xatarrero. Un veí me la va donar quan netejava el traster i l'he pogut refer. La vaig desmuntar tota i va caldre cambiar la caixa de pedalier, i amb ella les bieles. Els pedals antics estaven inservibles, com els neumàtics, punys, cablejat, cadena... també li vaig aconseguir un seient que no portava i vaig repintar la potència i el manillarg, aprofitant el groc de la T-15.
Curiosament aquests punys que guardava de fa temps i que no sabia si mai els podria utilitzar, eren del mateix to verd del quadre! ni fet exprés!
L'estètica alegre i atractiva dels colors no poden dissimular que es tracta d'una mountain bike senzilla i retro, amb només 5 pinyons i 3 plats, bastant pesada, tota ella d'acer amb algunes rascades en el quadre, si bé pedals Nakamura, llantes Alesa d'alumini, carrets sellats, neumàtics nous...
La bici és relativament petita, les rodes son de 24', per jovent de 12 a 15 anys o per algú de mitjana estatura. Els  neumàtics de tacs no són el millor calçat per asfalt ni ciutat, més aviat és ideal per passejades tranquiles fora carretera. 












04 de desembre 2011

2ª Manifestació-protesta C-17

 Foto de Josep Casado
Breument:

Avui hem sigut el doble de participants que la primera vegada, el passat 6 de novembre.

Agraïr la feina de la policia i la organització per el bon funcionament de tot plegat.

Lamentar la llarga retenció de cotxes que ha provocat la protesta. Feien pena tants vehicles inocents aturats però no en tenim la culpa. En tot cas els mitjans de comunicació potser no van avisar suficientment d'aquesta manifestació (no he vist res a la web del servei català de trànsit) L'organització si que havia avisat amb més d'una setmana d'antelació. És d'esperar que els automovilistes vegin a qui han de dirigir les seves queixes. Les bicicletes ja ho estem fent.

És senzill descobrir que no demanem la lluna. Ni volem repetir el què hem fet avui, però si cal tornar-hi serem tots i més.
Fotos d'Adrià Costa
Al diari digital de Catalunya no se'n diu res, potser demà...

A d'altres mitjans informatius si:

aragirona.cat

Osona.com   +  fotos d'Adrià Costa, fotoperiodista

Blog de Josep Casado  + album fotos

324.cat "encara que no s'han originat grans retencions" s'afirma aquí...

Si demà trobo més coses fresques les posaré aquí.

Aquí els posts anteriors al blog  bicinova2:
30 novembre 2011: 2ª convocatòria
08 novembre 2011: resultat primera manifestació
26 octubre 2011 : 1ª convocatòria

01 de desembre 2011

- MONTESA T-15 "groga"


 Una T-15 groga?!!
jajaja!!!
 Els qui coneixeu les mítiques Montesa de Trialsin haureu quedat sorpresos d'aquest color "fora de sèrie"... Totes les "Montesitas" eren vermelles exceptuant les petites C-10 Crosssin, especials per el BMX més primitiu.
Però aquesta restauració era un repte personal, pendent des de fa molts mesos, i com que la bicicleta és meva m'he pres la llibertat de tunejar-la sense miraments. Les Montesa vermelles tenen tota l'essència de la marca i són espectaculars, però potser ja molt vistes. No volia recrear el què ja existeix. El fet de  no disposar totalment de les peces originals també em va empenyer a restaurar la bici al meu aire, i no me'n penedeixo gens.

Aquesta bicicleta és la meva de la infància i primera joventut. Me la van comprar els pares al 1981. La primera BH amb què havia après a pedalar s'havia quedat petita. Recordo perfectament tota una tarda amunt i avall pel carrer amb la bici nova de trinca, el manillarg alt i ample, la bici molt gran, el color vermell cridaner, els neumàtics de tacs... el carrer de casa fa molta pendent i aquell plat petit era perfecte!
Amb la bici vaig fer molt poc trial, la feia servir per tot, per jugar, per transport, per bicicross, per explorar els voltants del poble, amb ella gràcies al plat petit havia pujat algunes vegades al Santuari de Bellmunt, quan encara la pista era sense emporlanar molt tros dels 6 kms de forta pujada. Cap al 1987 vaig tenir la primera bicicleta de carretera i vaig arraconar aquesta T-15, tot i que amb l'arribada del BTT encara la vaig arreglar per fer una mica d'alta muntanya uns anys més tard (1989), fins que vaig tenir una BTT propiament dita. 
No recordo el final, sé que el manillarg s'havia trencat i la bici feia nosa, d'alguna manera va anar a parar a casa de l'avi, que al no viure-hi ningú servia de traster de tota la familia. I després encara la van fer servir els meus cosins, que també la van abandonar al cap d'un temps (el manillarg, tija, seient i el fantasmagòric "Kastle" a rotulador jajaja!!! van ser obra seva)  Per sort no la van llençar mai i ara fa dos anys gràcies a ells vaig poder rescatar-la de l'oblit i la corrosió.
 Així és com havia acabat la pobra bici:

Gràcies a en Piu vaig aconseguir un manillarg, els suports i un joc de calques originals. També buscant arreu vaig trobar unes manetes de frens IDEAL de color groc, uns frens Olimpic Balon (tot i que després he posat aquests blaus anoditzats) i uns pedals nous a Reciclone.  El fantàstic seient GES va aparèixer en una fira, és bastant semblant a l'original de Montesa, els punys són nous i actuals, també de la marca GES.
Els carrets Monty i el pinyó HERO ja els tenia des de feia 20 anys, en Josep Monells me'ls va radiar a unes llantes Akront vermelles d'alumini de 36 radis. Guardava una cadena IRIS restaurada especialment per aquesta bici. La tija del seient va ser una odisea buscar-la (de 21,5mm), i trobar-la (de 22,0mm) i després adaptar-la i fixar-la al quadre masegat... 

La primera acció va ser demuntar la bici i fer fotos de l'ordre de les peces de la caixa de pedalier i la direcció.




Tot seguit va ser decapar el quadre, i anar eliminant les capes de merda i pintura que s'havien apilat en 30 anys.  Va  caldre soldar una petita esquerda que hi havia en la unió del tirant dret amb la caixa de pedalier (gràcies Severí !)
Després la imprimació i pintar dues vegades. Vaig fer servir esmalt alquídic, i tot i que es va formar alguna "gotera" va quedar prou bé. A la foto compartint "estenedor" amb la BH de JV !

 Finalments ha estat restaurar totes les peces aprofitables i el muntatge. Les cassoletes de direcció i pedalier són complicades de debò, això sí, un cop muntat difícilment agafen joc. Vull dir a favor de la qualitat de Montesa, que tot i l'estat lamentable exterior, totes les pistes de rodadura i les boles van quedar brillants i perfectes com el primer dia amb una simple neteja amb gasolina. També l'interior de la caixa pedalier estava sense ni un punt d'òxid, gràcies a les juntes de plàstic que feien impermeable aquesta zona interna, sense imprimació ni pintar!




En fi,  espero que la temporada vinent puguem participar en un d'aquests Trials de Clàssiques. Si tot va bé, la bici tindrà cops i rascades a la pintura, estarà una mica més bruta i potser alguna peça cambiada, tot això serà bon senyal! jajaja!!!
Ara està com nova, aquí  podeu veure'n tots els detalls, m'agrada molt com ha quedat.