- Montesita T-5

La primera i més petita de les creacions bici-trialeres de Pere Pi i Montesa va ser el model T-5,  avui en dia una bicicleta molt preuada dins el coleccionisme. Gràcies a l'encàrreg d'en Xavi he pogut restaurar aquest exemplar tan ben conservat, i és un plaer poder-la mostrar avui a través dels píxels internàutics.
Corrien els últims anys de la dècada dels 70s, sorgia la petita joia de la corona. Veiem com era.

Abans de la restauració/posada a punt, la bici estava molt completa i amb gairebé tot d'origen. "Només" va caldre trobar uns pedals Notario dels petits, i unes manetes de frens, que sembla que que no són les d'origen, unes Ideal que potser Montesa va utilitzar en models posteriors, com la T-10, T-15 o T-12. El cablejat també és nou, original de la casa JH, amb fundes vermelles i els seus protectors old school anti-pols.
La resta és tal com sortia de fàbrica. Tan sols queda un dubte per resoldre, sobre el número de sèrie marcat a la pipa de direcció, un "445" misteriós, ja que en les Montesa vistes fins ara no apareixen números de sèrie gravats al quadre.

Tot ha sigut ser netejar i posar ordre. Els rodaments de direcció i pedalier no ha fet falta obrir-los ja que giraven perfectament, i l'experìencia prèvia de la restauració de la T-15 groga va deixar clar que per més feta caldo que estigues la bici, allà dins tot estava com ho havien deixat a fàbrica el dia D.

Per tot arreu es combinen els colors groc, vermell i negre. Els punys Gonelli amb el logo Montesa, els taps de la forquilla també en groc, així com els protectors de pols de pedalier i direcció, els catadiòptrics Rinder de color taronja i vermell amb base de plàstic blanc, el portanúmeros original... tots aquests elements diferien de les Montesa més grans, on el color groc gairebé desapareix a favor del domini negre/vermell.

Les rodes munten uns carrets Olimpic Cursa d'alumini  per 28 radis, amb tanques ràpides i tensors de cadena a les punteres posteriors. Pinyó Urreta Extra de 18 dents, cadena Iris, bieles de 135mm (com en les T-15), plat de 32 dents... per enfilar-se com una cabra.
Els Pirelli ML 14 TRIAL fets a Manresa, (en tamany petit, crec que llanta de 13') són molt difícils de trobar, inclús en mal estat. Aquests afortunadament encara conserven un excelent gravat, per arrapar-se com un iman damunt pedres i troncs.

El pedal esquerre no acaba d'entrar totalment, segurament per haver sigut forçada el fil de rosca amb un pedal que no tocava. Haurem d'esperar a trobar un mascle de roscar old school per repassar-la. No s'ha d'insistir mai a cargolar si pedal i biela no són de la mateixa rosca, ja que hi ha el perill de comdemnar-los a una unió eterna. I més quan de bieles d'aquestes forjades de Montesa no se'n troben enlloc, en espera que algun artesà impossible construeixi un nou motlle per fundició i sàpiga crear rèpliques... (per idees que no falti...)

La bicicleta és petita, 75 cms entre eixos, uns 32 cms entre pedalier i roda de darrera, rodes de 44 cms de diàmetre,  manillarg de 58 cms d'amplada i punys situats a 80 cms del terra. El seient Arius personalitzat amb "emmes" es pot situar entre 58 i 75 cms del terra.
La bici pesa12,5 kg... per mainada de 5 a 8 anys això vol dir molts entrepans extres i berenars dobles.

Els frens són uns Olimpic 70, del mateix estil que els Olimpic Balon però no tan grossos... a  molts de nosaltres també ens agradaria no ser tan grossos; ser criatures en tamany i edat, tenir 6 anys, i aprendre Trialsin amb la més petita de les mítiques Montesa,  a qui no? 

En tot cas és d'admirar l'exel·lent feina d'en Pere Pi i el seu equip a Montesa en aquella època llunyana. I pels que ja som grandets, mai és tard per començar a practicar tots aquests valors estampats al màgic adhesiu, una mena de RoadBook ben concentrat i clar, aplicable a tota dedicació possible, amb bicicleta o sense.
L' Scalextric no va ser la única "escuela de campeones".

Xavi ! moltes gràcies per aquesta oportunitat irrepetible !  cuida-la molt!



9 de setembre de 2012 :
Fa 4 dies he rebut aquesta foto fantàstica al mail, juntament amb el breu però commovedor text que l'acompanya.

 Et passo la foto del comentari que us vaig fer al blog de la restauració de la T5. La foto es de l´estiu del 79 o del 80, no ho puc concretar massa bé. Si que sé que aquesta bici va ser una de les primeres en sortir de la cadena de muntatge de la fàbrica. El meu pare hi treballava a Montesa i me la va regalar pel meu cumple, sóc del 1973. I si que teniu raó que m´estimava molt! Malauradament a finals d´aquell mateix estiu, em van robar de darrera la porta de l´escala on vivia, la meva preciosa Montesita T5 i que era una peça única llavors al poble on estiuejava i on ara visc, Gironella. No la vaig veure mai més. El meu pare va morir quan jo tenia 18 anys i moltes de les preguntes que ara em faig sobre Montesa o sobre aquella bici es van quedar sense resposta. Per això ha estat una passada veure la vostra restauració. Si amplies la meva foto podràs veure mes o menys la planxeta dels frens de la que et parlo, fa poc en vaig tenir una a les mans, era d´un amic que col.leciona bicis clàssiques. Es similar a la de plastic amb la M de Montesa que portaven les T-15 pero de ferro. Un plaer saludar-vos i a veure si algún dia la puc veure en directe! Una forta abraçada i si us puc ajudar en alguna cosa, ja ho sabeu.

Pep

___________

___________

  Hola Pep, el què expliques posa els pèls de punta!
La foto l'havia vist per internet fa temps i ja m'havia impressionat molt, ara encara més. Hi emana tota l'emoció de la primera bicicleta, la il·lusió del nen que no pot contenir la seva alegria, que desborda felicitat.

Ara penso que és molt probable que aquell estiu es despertéssin enveges incontrolables. Ni robar, ni robar una bicicleta té cabuda enlloc, però robar la bicicleta d'un nen no pot tenir més explicació que l'enveja fermentada en una pobra ànima. Déu hagi perdonat aquelles pobres mans.     

Endavant Pep!  moltes gràcies per compartir-ho! M'alegro molt que aquesta restauració t'hagi ajudat a recuperar l'enllaç amb aquella bicicleta tant important per tu, i donar-te ànims per recuperar tota a teva alegria de nen, que segurament també et van robar aquell mateix dia,  junt amb el disgust de perdre la teva T-5. 

Ànims! segueix els fils, busca a on condueixen, per desfer-ne els nusos o relligar els trossos trencats. Les bicicletes són vehicles que ens condueixen a llocs, literalment, però també simbòlicament. Només cal enfilar-s'hi i pedalar, llavors el món es manifesta.

Que tinguis molt bona sort!

Una abraçada!
ininbita

 

- BH Bicicross "Steel Style"

La BH  BICICROSS és una més de les històriques "spanish muscle bikes" amb partida de naixement encara incerta. A falta de catàlegs, revistes o informació fiable de primera mà, segueix el passat emboirat. Sembla que va sorgir cap a finals dels 70's, i amb influències transfrontereres. Amb una navegada per el BMX Museum podem fer-nos una idea de la quantitat i diversitat de dissenys (amb predomini dels U.S.A., Alemanya, Anglaterra) que existeixen d'aquest estil de bicis musculoses durant tota la dècada dels 70's.
 BH va crear un quadre particular i robust per el model Bicicross, en aferrada competència comercial amb la Rabasa Derbi Panther, la Torrot Cross MX,  la Torrot TT,  la Orbea Furia, la GAC Motoretta-2, la GAC Crossetta... totes semblants i totes diferents.

Aquesta bici metàl.lica d'avui és un encàrreg d'un noi de Vic que la volia posar a punt deixant-la tota sense pintura, i amb components diferents dels de sèrie.
Aquesta és una opció vàlida quan l'estat de les peces per restaurar és trist i oxidat, i no desitgem la opció "rat look" o "rat style", o bé falten peces i hem de buscar alternatives actuals, o si tenim una altra bici igual tota de sèrie... el seu cas era una mica tot plegat.

 La denominació "steel style" respon una mica al tunning realitzat en aquesta BICICROSS-BH.
Per començar, una extirpació total de la pintura, cosa bastant pesada i entretinguda amb les BH, ja que tant la pintura com sobretot la imprimació blanca són molt resistents a l'agressivitat del decapant líquid. Amb paciència cal anar repetint en moltes zones, i amb l'ajuda de rasquetes i eines diverses treure el més gros. Després, amb paper de vidre gruixut, eliminar la tonalitat blanca de la imprimació, i finalment pulir uniformant el color gris metàl·lic de l'acer, o bé amb paper de vidre a l'aigua, a bé amb el taladre i el raspall de pues... i encara repassar racons de difícil accés. Encara que costi de creure és més dura la superficie pintada que el mateix acer dels tubs!
Crec que és la última eliminació de pintura que faig, ha arribat el moment de buscar algun lloc que facin sorrejats, ja que el temps que comporta i la toxicitat dels decapants i les particules metàl.liques que floten no conviden a practicar-ho sovint, i gens recomanable sense màscara protectora!

 El resultat final, però, és molt gratificant. L'acer nu és espectacular. Una vegada està tot el quadre més o menys pulit, convé netejar-lo amb dissolvent, o aiguarràs. Això neteja i també li otorga una primera protecció a l'acer. Hi ha la opció de barnissar el quadre, o de deixar-lo així com aquest, sense cap protecció, de manera que el mateix propietari s'ha de cuidar d'utilitzar la bici, mirar que estigui neta  i seca, lluny d'humitat i ambients salats, perquè l'óxid no comenci a aparèixer. Simplement  mantenir la bici així activa i neta,  i n'hi hauria d'haver prou amb l'extra de passar-li un drap o pinzell untat d'oli del tipus "6 en 1", o dissolvent, o gasoil, o gasolina... per tot el quadre i la forquilla, de tant en tant, un cop al mes, cada dos mesos...cal experimentar, cada clima i territori és diferent.

A la bici li vam colocar un eix de pedalier de quadradillo, unes bieles de 170 mm. amb un plat de 50 dents, que combinant amb el pinyó de 18 dents i les rodes de 20' li donen un desarrollo molt polivalent, la retro-màquina va bé en pujades lleus i és prou ràpida en pla i baixades. Les rodes són noves de trinca, llantes i carrets d'alumini, i uns gruixuts neumàtics urbans. Els ponts de fre també són nous, senzills, de Taiwan però vàlids, amb bona combinació amb el negre del seient, neumàtics, punys...

 Com que en aquests carrets (i en d'altres així moderns) les femelles per collar les rodes no tenen l'arandela clàssica que "mossega" les patilles del quadre, el colocar la roda posterior esdevé complicada, ja que la roda ha de quedar ben centrada entre els tirants del quadre, però sobretot la cadena ha de quedar una mica fluixa, sense penjar molt però si amb suficient marge per absorbir les irregularitats que generen els pinyons retros, i més quan portem un plat prim de bici de carretera. La mida correcta és quan podem fer girar les bieles al revés amb total suavitat. Si fent això en algun punt la cadena queda massa tensionada i frena el gir de les bieles, és que ens hem passat: llavors cal afluixar les femelles i acostar una mica més la roda a la caixa de pedalier, això és, destensar la cadena.
I abans de tot això és recomanable colocar algun tipus d'arandela al carret,  mossegui o no, entre la femella i la patilla del quadre (com s'aprecia en la foto d'aquí a dalt); perque al collar la roda aquesta no llisqui amunt i avall per la patilla amb total passotisme... o passotament per la patilla... que és el mateix (un comença cabrejar-se i a renegar d'alguns enginyers anònims, i  no crec que aquest tipus de defectes tècnics entrin dins els paràmetres de l'obsolescència programada que la industria ha anat perfeccionant, això d'aquestes femelles és un anar a molt pitjor tirant pel dret).
És trist com les peces antigues, com per exemple les femelles de sempre que fabricava SOLICAM, que funcionaven perfectament, acaben essent substituides per peces insípides que no funcionen bé, que fan el muntatge lent i difícil. No entenc com la casa GURPIL, amb certa experiència de lo retro no ho ha tingut en compte, i en canvi la resta, tant les llantes com els carrets són de qualitat més que acceptable dins els marges del low cost, o del made in lejoslandia...
En fi... sort que les bicis que acostumo a remenar son antigues, i aleshores gairebé sempre (no rarament com ara) les coses es construien partint d'uns altres valors, per durar, soldadures robustes, cargols ferms, pintura com una pedra... com aquest quadre, que així gris sembla acabat de soldar avui i no pas que tingui 35 anys.

Salvada aquesta dificultat tècnica (colocar unes rodes al seu lloc!!), la bici va molt fina i ha quedat ben sòlida, i sens dubte l'aspecte "d'estil d'acer" no deixarà indiferent a seu pas. Unes tonalitats grisenques que contrasten prou bé amb el verd clorofíl·lic d'un dels primers camps de futbol de Catalunya, el del C.D.Borgonyà, crec que de 1895!!  Es va construir amb l'experiència dels escocesos, i encara està inmaculat.
Aleshores, les coses, sempre es construien bé i per durar molt de temps,  per durar sempre. Quan aprendrem la lliçó com a societat?

Moltes gràcies per l'encàrreg Gerard, espero que t'agradi i la disfrutis molt !

- BH California X2

Aprofitant que la bici d'avui és una de les baules (eslabones, links) indeterminades de la saga BH California, no vindrà malament un repàs d'allò que sembla clar en l'historial de la més famosa de les "BMX" Made in Spain dels 80's.
   
BH es va treure la METEOR de la màniga així que començaven els anys 80s (1980 o 1981), iniciant amb ella les primeres competicions oficials de Bici-Cross, al costat de diversitat de prototips casolans made in cada casa.
Degut l'acceptació i ràpida expansió del BMX, denominat Bici-Cross a casa nostra, BH va afanyar-se a no deixar la pol position, i, aprofitant la vinguda de l'E.T., va ampliar la gama bmx amb la METEOR PRO, la CALIFORNIA i la CALIFORNIA STAR.
Era 1982.
-Prova de la CALIFORNIA (revista LA BICI, març 1982)
-BH BICI-CROSS TEAM -publicitat- gener1983
 Actualment, qualsevol d'aquestes 4 bicicletes són ben difícils de trobar, i la Meteor Pro, per exemple, sembla que va passar de llarg i es va comercialitzar en algun altre planeta... algú n'ha vist mai alguna?
Tots aquests 4 models tenien el quadre idèntic, caracteritzat per la reixeta de reforç en la unió dels tubs diagonal, horitzontal i el tub de direcció.

La següent evolució de BH per les seves bmx va ser una renovació total de la gama, aquestes quatre versions de bici-crosseres es van jubilar, i a la factoria de Vitoria va apareixer la X per la CALIFORNIA: la X2, X3, X4 i la X5MAG (que surt a la foto següent, II salón de la Bici-Moto, de Valladolid, 1984)

El quadre es diferenciava de les primeres en aquell mateix reforç, que en comptes d'una reixeta es va convertir en una pletina en forma de boomerang.

Les patilles per subjectar la roda de darrera eren iguals que en les Meteor, dues orelles soldades en la curvatura dels tirants posteriors, ara però, ja sense la "misteriosa orella/pestanya"

 Cada tirant era un sol tub corbat, soldat a darrera la caixa de pedalier i a dalt on surt la tija del seient.

 Una dada important la trobem al llistat de preus del nº 45 de LA BICI (1986) , on hi figuren aquestes denominacions: X2, X3, X4 i la X5MAG, però sembla ser que aquestes denominacions ja existien al 1984...
Per aquí la seqüència encara esdevé confusa, a falta de catàlegs, revistes i publicitat d'aquells anys. Segurament una X3 del 1984 i una X3 del 1986 fossin diferents... m'explico:
Sembla que un pas següent van ser algunes modificacions en el quadre, però mantenint la denominació i  l'estètica de les calques, com seria el cas de la BH California X2 del post d'avui.
El quadre, finalment, ja no tenia cap pletina de reforç al ajuntant els tres tubs. Els tirants i  punteres posteriors es van renovar completament (també hi ha imatges així de la X3 ). El plat també es va transformar, i apareix el clàssic BH de cinc cercles, però mantenint la caixa i l'eix de pedalier "particular" de BH (el dels maldecaps en els desmuntatges).
Aquesta transformació tan important de les BH California no està clar si va ser al 1985, o 1986... però aproximadament va ser en aquestes dates.

I al cap de poc temps sembla que apareixerien les denominacions XL, amb el quadre idèntic però amb calques, gràfics, proteccions i gama de colors renovats... va apareixer un manillar diferent (més alt i pla de dalt), i amb frens i alguns components nous fabricats ja a BH (potser la casa Olimpic tancava i els Balon passaven a la història? eren anys en que molts fàbricants van tancar...)
De les XLs, que eren iguals en dimensions i no pas Extra Large, hi havia la XL2(aquí en versió tunnejada), la XL3, la XL4 (o aquí una versió XL4 en color blanc i vermell)... i també va sortitr la versió amb suspensió a darrera,  la California  STAR-3 (ara mateix no tinc clar si l'STAR-2 va existir o no)  

**Nota: 12 de juliol del 2012 - existia l' STAR-2 i l' STAR-3 ( podeu llegir el primer comentari del post i comparar-les en aquestes dues fotos següents. Aportació d'en Xavi M. 
Moltes gràcies ! )

Aquestes dues STAR i la gama XL ( i el model XS2, amb cuadre per noia i abundant color rosa) van ser les darreres fornades de BH California en quan a BMX, si bé amb l'arribada del Mountain Bike, BH encara va mantenir la màgica paraula del paradís del surf i l'skate en algunes bicis infantils dels anys 90. Però rien a voir...

Per cert, existeix un foro únic i exclusiu per les BH California:
BH CALIFORNIA FORO OFICIAL

_______
________________

________BH CALIFORNIA X2_______

 Aquesta Cali d'avui fa pocs dies que la vaig comprar a un veí de Manlleu després de veure l'anunci a internet i sospesar si els 90 euros que en demanava eren excessius o no. En directe la bici no estava tan perfecte com afirmava l'anunci ni com aparentava la petita foto, però si que la bici estava tota sencera, de sèrie, amb totes les proteccions i calques en força bon estat... així que me la vaig endur sense negociar el preu. No era cap ganga però em va semblar just.
Comparativament hi ha moltes BH California en venda més barates, però sovint en mal estat, o que els hi falten peces, o amb peces canviades, o amb òxid a "punta pala"... hi ha de tot, i sovint amb poca correspondència entre el preu, l'estat de conservació i el valor de la bici, o la feina que hi ha darrere, o el valor d'haver-la conservat durant molts anys a recer de la pluja i el sol...  a l'hora de valorar una bici vella hi ha molts factors a tenir en compte. Sembla que de mica en mica els preus es van situant al seu lloc, encara desordenadament, però el mercat, la oferta i la demanda van endreçant les coses dins el món de la bicicleta clàssica. També és notable el creixement de la cultura de la bicicleta, l'afició, el coneixement de la història de les bicicletes...  No podem oblidar que aquestes BMX dels 80's ja són bicicletes de col·lecció, tot i que els més joves encara les poden disfrutar plenament com vam fer tants de nosaltres a l'època ( la filla d'un amic fa servir una X2 vermella com aquesta per anar cada dia a l'institut, té 14 anys i està molt contenta amb la seva bici retro), vull dir que no és cosa només de quatre nostàlgics de lo vintage, són bicis que agraden bastant a tothom, petits i grans, foten gràcia i porten bon humor (que no és poc en els temps que corren, on costa que apareguin somriures espontanis), a més a més de tot això funcionen prou bé. Qualsevol bici pot funcionar força bé si està ben ajustada i es troba relativament en bon estat.

 La feina de restaura-la ha estat un plaer, bàsicament netejar-la tota, peça a peça, com sempre desmuntant tot, si bé aquesta vegada no vaig entrar als rodaments, només neteja externa i ajustar el joc dels mecanismes. També em vaig entretenir a eliminar unes quantes pinzellades grolleres de pintura vermella, que més que dissimular les insignificants ferides de guerra, el què feien era perjudicar el color potent i viu del quadre.
Més, netejar tota la "xurreria", que està gairebé impecable, substituir els neumàtics atrotinats per uns Michelin Cobra New Old Stock, dels estrets (1,75") a joc amb el groc de les proteccions (encara que el neumàtic posterior té un to lleugerament enfosquit). Les llantes estan molt molt bé, sense deformacions per cops i han quedat ben alineades, però l'antic propietari havia comès l'error típic de principiant que qui més qui menys hem fet alguna vegada : voler eliminar els puntets d'òxid de les llantes cromades fent servir paper de vidre (error, com també són criminals els fregalls de cuina verds, ja que ratllen la superfície i el cromat esdevé mate, perdent la brillantor). Per extirpar òxid de damunt els cromats cal fer-ho amb les nanes metàliques de cuina, les dels tirabuixons metàlics d'acer inox, de netejar les olles. En canvi si les peces són d'alumini no van bé aquestes nanes, perquè el ratllen. L'alumini amb esponjetes tipus Ajax, sabó i sobretot aigua abundant, o bé amb puliment líquid i draps.
El mate de les llantes no es peceb de lluny estan, però sí quan es mira de la vora.

 Finalment en el muntatge vaig decidir substituir les manetes de frens BH d'origen  per unes manetes Ideal negres i vermelles, un cablejat vermell cridaner i uns punys grocs... i una bona estona dubtant si els pedals Notario vermells i el seient Delta de la Meteor Bmx Mix hi quedaven millor o no que els negres d'origen. Finalment m'agradava més així en negre, fent companyia cromàtica al manillarg.
La Meteor Bmx Mix, per cert, l'he modificada i aviat li tornaré a fer fotos.

De mentres, aquesta X2 és de molt bon veure, espero que us hagi agradat.
Salut!

7-agost-2012: avui ha marxat cap a Madrid. Moltes gràcies J.! que la disfrutis a tope!