El "
mini" del títol és perquè n'he vist alguna igual, amb idèntic color i les mateixes calques vermelles, però amb rodes de 650. En canvi aquesta és més petita, amb rodes de 500.
Aquesta petita
Rabasa tant femenina i ensucrada la vaig comprar en un mercat de trastos vells, com tantes altres bicis que apareixen a
bicinova.
En aquests
mercadillos la gent fa parada i hi porta a vendre tot allò que li fa nosa a casa seva. No són ben bé mercats d'antiguitats, d'aquells on les peces s'exposen altives, ja restaurades, a preus de col·leccionisme i tot net i lluent. No. Aquests mercats de trastos vells són empolsinats i desmanegats, i més emocionants de traficar-hi perquè tot està barrejat i s'hi poden trobar coses ben interessants, i sovint a bon preu.
Però la sort i la vista hi tenen molt a veure. A la segona passada per davant de les parades sempre es descobreixen objectes que a primer cop d'ull no s'havien vist.
És el més semblant a anar a caçar bolets. :-)
Aquesta cosa lila plena de pols estava en una d'aquestes parades, i no la vaig veure fins després d'haver passat tres o quatre cops per davant! semblava que s'amagava, espantada, jajajaja...
Segurament que, així petita i bruta com estava, i d'aquest color empalagós, poca gent s'hi va interessar doncs ja era mig matí passat quan la vaig comprar, i en aquests mercats s'hi ha d'anar ben d'hora si es vol veure tot el què s'hi descarrega.
A gaire ningú li feia peça, segur, però essent una
Rabasa dels 80's, amb totes les peces d'origen i en molt bon estat, vaig decidir que "cap a casa", i que així que estigués, cap a
bicinova2.
I aquí la tenim.
La seva propietària no recordava pas quin any l'hi havien comprat, però que sí havia après a pedalar amb aquesta bici. I que ara la volia vendre. Que la bici s'havia d'arreglar una mica perquè tenia el parafang que tocava la roda i la biela fregava el protector de la cadena, però que la bici estava bé encara que estigués així bruta... com donant a entendre que no l'havia fet servir molt en el seu moment.
Semblava que no li havia agradat gaire mai l'abundant color lila de la seva bici, i que aquell matí eren allà al mercat per dir-se l'últim adéu una mica a desgrat, i mirar de fer les paus.
La trista bici estava molt bé. Bruta i apagada, això si, i amb una mica d'òxid incipient a les llantes, manillar, manetes de frens, cargols, portapaquets... però res greu. Al contrari, les bicicletes que s'han guardat anys i anys a recer de la humitat i a prop de la caldera de la calefacció de gasoil solen tenir una capa d'oli i pols que les ha protegit contra la corrosió de la humitat. Aquesta petita
Rabasa de
Ventafocs havia tingut aquesta sort. No la van pas arreglar gaire per anar al mercat, aquell matí. Però segurament això mateix va ser la sort perquè estigui avui aquí:
La restauració ha estat entretinguda com sempre, però fàcil. Bàsicament netejar. Desmuntant totes les peces, com sempre, exceptuant rodaments de carrets, eix de pedalier i direcció, ja que tot girava suaument. Tan sols un petit reajustament d'aquests mecanismes.
Aigua i sabó, nanes metàliques per l'òxid dels cromats, esponja i draps per el quadre, gasolina i raspall de dents per desengrassar les zones olioses del quadre, cadena, carrets, pinyó, plats i bieles...Un lleuger encerat del quadre, parafangs, cromats...
Reparació reparació... diguem que només dues i de nivell bàsic. El parafang posterior estava una mica aplastat en la part final i fregava amb el neumàtic: va caldre retornar-li la forma arrodonida. El protector de cadena i la biela van fer les paus senzillament doblegant uns milímetres la pestanya-suport posterior.
Ara la bici fa goig, tota brillant i neta. Amb totes les peces d'origen, tal com va sortir de fàbrica. Únicament les fundes i cables són nous nous.
Obviament no l'he provada però tot funciona correctament.
