F1 BMX

F1 BMX ?? Què és això? o més ben dit... què va ser això?

Corria l’any 1987. Dues grans marques nordamericanes, Haro i Diamond Back, amb la col·laboració de Shimano, van aliar-se i van preparar la sortida al mercat, conjuntament, de dues bicicletes, la Haro Dart i la Diamond Back F1. Un tipus de bicicletes noves preparades per competir en una especialitat també nova de ciclisme, la Formula One, també coneguda per F1 BMX.

De moment, per internet no he trobat informació sobre on, quan, ni qui va tenir la idea... En la història del Mountain Bike, del Bicicross, o del Bici-trial, sovint trobem dades dels seus inicis en forma de prototips casolans. A vegades era el mateix jovent que en el seu intent d’emular les motos de cross o les de trial, transformaven bicicletes i construien circuits per divertir-se.  A posteriori la industria s’hi ficava i obria el mercat i posava de moda aquestes bicicletes per interés comercial.

En el cas de la F1 BMX, però, podria ser que la idea hagués estat impulsada des de la mateixa indústria, la idea d’emular curses de cotxes de F1, quelcom que semblava un filó d’or i que agradaria si o si al jovent. Però la història d’aquestes bicicletes va ser més aviat curta, tres o quatre anys i prou. Per alguna raó es van deixar de vendre tot i que molts fabricants n’havien creat algun model. Una possible causa del poc èxit podria haver estat el macro-boom del Mountain Bike arreu del món en aquells anys, molt més suculent per les finances dels fabricants. Però això és especular...

Al gener de 1988 , HARO i DIAMOND BACK van presentar aquelles bicicletes i es va organitzar un primer campionat nacional amb 6 curses. Buscant per la xarxa he trobat uns quants documents, reglaments, calendari de 1988... evidentment en anglès, però vàlids per qui vulgui aprofundir... sembla que també HUCH, i GENERAL BICYCLES van afegir-se a la moguda...

A més a més de Shimano, que ja tenia preparat un grup especial per aquestes bicis, amb pinyó de 6 corones i canvi de marxes indexat (S.I.S.,click-click...) a més d'un plat ovalat (biopace).

Del que si tenim constància és de l’existència de diverses bicicletes d’aquesta mena. Eren petites, molt manejables, amb rodes de 20”, seient alt, manillar baix, canvi de marxes de 5 a 7 velocitats, sovint amb rodes tapades simulant eficiència aerodinàmica... estètica racing i cridanera... horribles per algú, fantàstiques per algú altre...

 Al site BMXMUSEUM hi ha un extens foro sobre el tema:

 The official F1 thread

D'entrada, un llistat amb més de 20 marques i els seus models de bicicletes F1 !!

 La competició es feia sobre parkings asfaltats, on, mitjançant cintes, bales de palla, cons..., s’hi traçava un circuit amb una recta principal i corbes de tota mena. Després de les qualificacions,  uns quants pilots es colocaven a la graella de sortida, i es disputava la cursa donant 6, 8, 10 voltes... Menys explosives que les curses de BMX, a les de F1 BMX es necessitava més resistència, habilitat en l’us del canvi de marxes, traçades, estratègia, igualment feia falta tenir-los ben posats, segur que les caigudes eren freqüents, jajaja...

La diversió i l’espectacularitat segur que hi va ser a tothora, per això es fa estrany veure que s’acabés extingint en tants pocs anys. Un enigma a resoldre.

 Abans i després d'aquesta història també hi ha caldo...velocitat amb rodes de 20"...

 cycleexif.com/diamondback-f1

En quan a Europa... es veu que a França també va haver-hi un petit boom, però a Espanya no sembla que s’hagués celebrat mai cap cursa. Si que hi ha constància de que Rabasa Derbi, BH i GAC van comercialitzar el seus propis models: la Fórmula Uno Rabasa Panther, la GAC Tantor i la BH Fast Formula. 

Properament us en podré ensenyar alguna. 

Salutacions!

Nota: totes les imatges han estat descarregades d'internet. Si algú en té els drets i vol que se'n retiri alguna m'ho pot comunicar (ixi54@hotmail.com). 

Igualment si algú té informació rellevant sobre les F1 BMX i la vol compartir via comentaris...

- BH Especial dama 1960

Després d'un any d'espera, per fi he pogut acabar de restaurar aquesta Especial BH, una bicicleta de passeig de la millor qualitat sortida dels forns d'Eibar a principi dels anys 60, o abans!
Una màquina de luxe, elegant, robusta i bonica.
Hauria estat abandonada i en desús durant molts anys, probablement dècades. Realment estava en molt mal estat i amb una brutícia incrustada com poques vegades he tastat.
L'objectiu ha estat treure-li tota la porqueria, mantenir tota l'originalitat possible i deixar-la en bon estat de funcionament.
Les esgarrapades i l'emigració dels cromats manifesten els més de 50 anys de vida, i el que queda és el què hi havia quan va sortir de fàbrica. Hi ha qui li agrada renovar pintures i cromats i deixar la bicicleta tal com havia nascut, ho respecto i hi ha treballs admirables, però per mi segueix provocant més atracció mantenir viu tot el què ha arribat als nostres dies. Veure les cicatrius i les no-cicatrius.

El seu "abans" feia por. En l'anterior post ja hem vist la restauració de les rodes. La resta de la bici va ser igualment feixuc i entretingut de fer. Treure la brutícia i l'òxid i protegir les superfícies amb cera de carrosseries. També difícil ha estat la posta a punt dels mecanismes, sobretot els frens de varilles,
El seient i els pedals no són originals però a resta de peces si.

Hi faltaria una manxa, posar en funcionament la il·luminació, uns pedals més antics, la reixeta per el parafang posterior, un timbre... coses que no són urgents i necessiten el seu temps, per anar completant aquesta magnífica "abuelita".
Gràcies Lluís per l'espera i la paciència. Que gaudiu molt d'ella!

*** restaurar unes rodes velles

De vegades ens trobem amb unes  rodes en molt mal estat. Rovellades, brutes, talment inservibles. El dilema es presenta i ens preguntem si val la pena restaurar-les.

Per prendre una decisió correcta hem de valorar diversos factors.

Per una banda cal mirar si podran servir, si giren, si la llanta té cops i doblegades, també si els caps dels radis es descargolen bé i es podran desmuntar sense haver de trencar-los, també si els carrets i eixos estan vius i tenen possibilitats de tornar a ser ells mateixos.

Per altra part, hem de saber si seria fàcil substituir aquestes rodes per unes altres. En el cas de les rodes per frens de varilles no resulta fàcil trobar recanvis, i el material original de la bicicleta esdevé doblement valuós.

Aquestes rodes pertanyen a una BH Gacela de dama dels anys 60, i malgrat el mal aspecte que tenien, tots els factors eren favorables a restaurar-les.

Els passos i ordre a seguir són els mateixos que en qualsevol roda, aquí únicament canvia la dificultat i lentitud en executar-los degut al mal estat de les peces. La brutícia estava gairebé fossilitzada.

1-Treure neumàtics. 

Mirar de conservar la cinta de cotó que separa i protegeix la càmera dels caps dels radis. Aquests neumàtics van sortir difícilment, va fer falta tallar-los en part, per tot hi ha una primera vegada!

2-Treure el pinyó. 

Amb l’extractor adequat, com explicàvem al post “*** treure pinyons ”. 

També en aquest cas treure el pinyó fixe de l'altre costat que moltes bicicletes d’aquella època incorporaven.

3-Desmuntar radis. 

Va bé humitejar els caps dels radis amb oli tipus “6 en 1”. 

Atenció en no perdre cap arandela ovalada que duien aquest tipus de llantes. També cal anar en compte a no barrejar radis d'ambdues rodes (els de davant acostumen a ser uns mm més llargs).

4-Netejar peces.

Els radis. 

Amb aigua calenta, sabó i nanes (fregalls de cuina, de tirabuixons d’acer inoxidable). És qüestió de fregar fort. Els dos extrems dels radis també els passo per el raspall de pues muntat al taladre i fixat al cargol de banc. 

Si els radis estan molt oxidats podem mirar de substituir-los per uns altres en millor estat, però que no siguin nous i brillants (aquí cantarien massa!)

Els caps dels radis i arandeles ovalades  també es renoven amb el raspall de pues.

Els carrets. 

Al vell post “*** Va de Hubs“ hi vam veure com rejovenir aquestes peces vitals de les rodes.

Aquests carrets BH porten un logo molt poc vist, amb una gacela dibuixada, i tapeta del forat de l'engrassador.

Les llantes. 

També aigua, sabó, nanes i fregar fort. El més gros de l’òxid marxa i queda una superfície llisa. Després fa falta protegir la superfície perquè l’òxid no torni a revifar. Es podria fer amb oli, però no serveix per la pista de frenada. Una bona manera és cobrir la llanta amb cera de carrosseries.

La possibilitat de tornar a cromar llantes resulta cara i comporta restaurar la bicicleta d’una manera total, pintar, calques, cuidar l’acabat impecable de totes les peces... això també esborra l’antiguitat i l’originalitat de la bicicleta.

Quan és tot net ja podem reconstruir. 

Vam veure com radiar rodes al post “*** sobre rodes 1: RADIAR “. 

Una mica d'oli a la rosca dels radis i a les arandeles ovalades ajuda a la mecànica del muntatge.

Alinear bé aquesta mena de rodes antigues és complicat, i és pràcticament impossible que quedin perfectes, però no cal capficar-s’hi. Oscil·lacions de 1 o 2 mm poden passar per bons. També perquè després, quan muntem els neumàtics, tampoc aquests ajusten a la perfecció. Al ser rodes gruixudes per bicicleta de passeig aquest problema no és tant important com, per exemple, en una bicicleta de corredor.

El resultat final és antiguitat neta que torna a funcionar després de molt de temps.

L’aspecte vell  pren un valor estètic que no aconseguiria cap roda nova cromada i brillant.

L’esforç val la pena.

D’aquí uns dies us ensenyaré aquesta BH sencera.

Salutacions!