26 de març 2020

- Rustyeah!!



Projecte realitzat aquest mes de març, en temps de confinament per la pandèmia del coronavirus. Una bicicleta nova creada amb materials reciclats que tenia per aquí. La base era un quadre de BH California i una forquilla de Rabasa Derbi Jet Cross, rodes de 20", seient banana, manillar més o menys Chopper... tot d'idees borroses dins al cap.
El començament és treure la idea del cap i plantejar un esboç, valorar els equilibris entre funcionalitat, estètica, proporcions... i anar ajustant les coses, tallar, ajustar, enganxar...













El manillar és un mix d'un de carrertera, d'acer, i un de bmx. Amb petits reforços interns en les unions, primer soldat amb i tig i després amb electrode i passant el milfulls per igualar les superfícies. Finalment també afegint dos tubs de 12 mm de diàmetre per guanyar rigidesa. 
En aquestes bicicletes custom el pes final no importa gaire.



Aquí el quadre acabat, amb el suport per el seient amb forats per graduar l'altura i suport pel parafang, i el timbre soldat a la segona pipa de direcció 😁




En el procés constructiu ja vaig anar eliminant la pintura perquè ja tenia la idea d'oxidar la bici per donar-li un aspecte rovellat, ratlook. De fet, la parella de rodes ja feia temps que esperaven un projecte així.
Per l'oxidació vaig seguir la xuleta que guardava de feia anys d'algun foro d'internet. Primer desengrassar tot, vaig fer servir alcohol de farmàcia, despres ruixar amb vinagre, això comença a mossegar la superfície. Deixar assecar, passar un drap... després preparar una barreja de vinagre, 1/10, i aigua oxigenada, 9/10, i una cullerada de sal. Aleshores anar ruixant i es veu com va agafant color. És important deixar assecar abans de tornar-hi cada vegada. També vaig experimentar tirant pigments de colors i aigua de mar. Les peces van passar un parell de nits a fora i després les vaig encerar. Potser més endavant la vernisso, ja veurem...



 
Bé, i el muntatge final i uns pocs metres de proves per el jardí.
 Els pedals freguen al terra amb facilitat tot i les bieles curtes de 150mm. La bici s'haurà de provar en terreny pla i urbà quan acabi el confinament i els virus deixin sortir de casa, però és molt possible que les patilles de darrera s'hagin de tallar i soldar més avall per així pujar uns dos o tres cms la caixa de pedalier i potser muntar bieIes més llargues, i algun o altre canvi que tota bicicleta va demanant a mesura que es fa servir. També faltarà fer funcionar llums, el timbre ja va ok 👍















11 de març 2020

- BH Gacela plegable 1969


Aquesta BH ja té uns 50 anys, qui ho diria, eh? Una BH Gacela plegable segona sèrie, fabricada a partir de 1969. La primera versió d'aquestes BH va sortir el 1965. Podeu veure els fulls promocionals escanejats a bicinova fent click aquí.




 Aquesta en concret està molt molt ben conservada, en part perquè es deuria fer servir molt poc, però també perquè els cromats de cals Beistegui aquella època eren excel.lents (l'òxid amb prou feines havia puntejat per enlloc). De fet, tots els components delaten l'interés per la qualitat i l'estètica per damunt de la quantitat o els costos de producció. Una balança que es va anar invertint a mesura que avançava la dècada dels 70, i sobretot als anys 80, quan l'expansió del mercat i la competència feien impossible construir amb la calma i el "cariño" d'abans.

El concepte i la forma poc va canviar en les tres dècades que va fabricar-se aquest model tan popular de bici, la BH 75, però el petits detalls si que van canviar a mesura que passava el temps. El sistema de plegat, pedals, bieles, carrets, parafangs, llums, potència, frens, manetes de frens, seient... Si es comparen aquestes peces amb les d'una BH 75 dels anys 80 les diferències són moltes.

Aquesta Gacela en concret està gairebé tota d'origen, excepte els neumàtics, que eren també uns Michelin confort, però de color blanc, de  mida 500A (ertro 37 x 440), i absolutament ressecs, irrecuperables, i ja molt difícils de trobar enlloc.

Potser el més enigmàtic d'ella són les calques, amb la paraula Gacela dominant, quan hi ha fotos de les BH plegable primera i segona sèrie on hi figura el BH en gran. Una altra curiositat d'aquesta bici és que porta uns topes de funda de cable soldats, per si equipava un carret amb canvi intern de tres marxes, ( com una altra molt semblant que vaig restaurar i que sí duia un Shimano 333 amb el cambiador al puny... aquella era de color verd oliva clar, si bé no tan ben conservada com aquesta blava).

En fi, després de temps de no publicar res, penjo aquesta joia, que es mereix figurar aquí al blog!  ;-)

 




















 

28 de juliol 2017

Friki Bike Bellmunt 2017 👹

Penjo aquí algunes fotos inèdites de collita pròpia que van sortir mig bé.

Per veure les fotos oficials entreu al grup de Facebook: https://www.facebook.com/frikibikebellmunt/

I el vídeo oficial, acollonant!  
https://www.facebook.com/frikibikebellmunt/videos/1994482440829035/

Un fart de riure, quines pintes!


















Surrealista, un happening original, divertit i fresc, malgrat la calor dels juliols.

Enfilar-se fins a dalt a Bellmunt amb bicicleta no resulta fàcil, amb cap (bicis electrificades a part). Encara menys fàcil resulta per les bicis que fa dècades que no han evolucionat, com les "clàssiques sense marxes" que per segona vegada, han pujat fins al Santuari amb tots els inconvenients tecnològics obsolets. Però clar, aquí, el patiment de les pedalades superant les dures rampes es veu compensat amb eskreix pel cachondeo general. Qui més qui menys tothom va disfressat i cap amunt a cops de ronyó.
Sortosament hi ha diverses parades, per reagrupar el peloton, fer un glop, recuperar l'alè, contemplar el paisatge des de la nova altura... i tornar-hi.
La piscina és el refresc de mitja pujada. La Mare de Déu de Monserrat ens mira de reüll des del seu pedronet... i què li deu passar pel cap... "una piscina?!...i aquesta colla de frikis aquí??? com si fos un bateig...  mmm... deixa-m'ho pensar..." Molt estrafolària situació, concentració de riures i gresca al mig de la muntanya, tot cristo fent el pallasso.

 Més tard un guàrdia civil, "...documentación! papeles!!" emboscada de setrillera! jajaja!!
Primer premi, però, per el dimoni del Tour, el dimoni ninja, fent-li el salt a la ronda francesa, animant el percal a peu de carretera, brandant la seva forca com dient: benvinguts al patiment i la pujada infernal!! 👹 El millor espectador!

A dalt a l'aparcament més piscina, i una sortida tipus Le Mans per escalar la zona orskategory , les duríssimes rampes dels 250metres finals fins al replà del santuari.
Llavors si, descans i esmorzar merescut, i cops de porró d'un vi boníssim madurat als 1247 m.s.n.m.

La baixada va ser més tècnica.
Ara, en comptes de les bieles a l'ascens, eren els frens els que treballaven fort fort. Les llantes s'escalfaven de valent, com per coure-hi un ou ferrat. Algun neumàtic ressec va dir prou. Hi van haver algunes bicis lesionades, tant pujant com baixant. Res greu.

La organització un 10, super friki total.
A repetir-ho l'any que ve si Déu vol, si la Mare de Déu de Monserrat li mola i si mantenim en forma la bici clàssica del garaig de casa.
Va ser genial, una performance de super bon rotllo.
Chappeau!!