Aquesta passada tardor vaig rebre una trucada inesperada d'un company de "pelotón" de ja fa 20 anys, quan competiem (o "com-patiem"! jajaja) en ciclisme de carretera a la categoria amateur, en
Jordi Lleal (Ironman Finisher... 9 vegades!!)
- Oi que vas guanyar una vegada la
Força Real, a França?- em va preguntar, i em va explicar que en
Claude Soubielle (organitzador d'aquesta cursa i també de les famoses "
Courses au Soleil" que obren cada any la temporada amateur a Europa) estava enllestint un llibre exclusivament d'aquesta carrera i que intentava contactar amb tots els guanyadors que pogués localitzar. Moltes gràcies Jordi per l'enllaç!
Després de parlar amb en
Claude vaig preparar-li un escrit amb tot el què recordava d'aquell dia. Al principi va costar, no sabia si era 1992 o 1993, ni amb quina bici havia corregut, però poc a poc la memòria va anar desembolicant aquell llunyà dilluns de Pasqua on vaig guanyar la meva primera ( i última) cursa de carretera. No em va fer falta massa memòria per recordar una cosa: la victòria hauria pogut ser per en
Raul Alonso, el company d'equip que va treballar totalment per mi aquell dia i ... va fer segon! i a poca distància! però tot això són detalls que ja pertanyen al llibre, només dir aquí per si un dia ho llegeixes: Gràcies Raul!
El llibre està editat per
Lespresseslitteraires, té 260 pàgines i engloba tota la història de les curses al puig de
Força-Réal, un turó de 507 metres d'altitud que emergeix solitari al bell mig de la
Plana del Rosselló. El llibre és escrit en francès però fàcil de llegir i entendre ja que el francès i el català són llengües ben pròximes, igualmet com el castellà o l'italià, i no cal un diccionari constantment per entendre què explica. Per altra part les fotos de totes les èpoques, per si soles, diuen molt.
Al 1932 comencen les primeres curses. Amb els anys, la guerra i els cambis socials, el format de la competició va variant però sempre amb l'ascensió en aquesta muntanya i el poble de
Millas com a punts de referència constans.
Al 1977 començarà una època d'estabilitat en el format de la cursa, denominant-se
Gran Prix de Força-Réal, primerament per categoria veterans i a partir de 1988 la participació s'obre a seniors, ciclosportius i juniors. Fins a l'actualitat cada dilluns de Pasqua hi ha una cita especial per el ciclisme.
La cursa és semblant però diferent any a any, no sempre es fa el mateix recorregut al pla. Primer es fan diverses voltes a un circuit per la zona (per exemple al 93 vam fer 4 voltes a un circuit de 20kms entre
Millas,
Thuir i
les Cabanes) i al darrer pas per
Millas ja es puja al
Coll de la Bataille i d'allà s'enfilen les dures rampes al
puig de la Força-Réal.
Al llibre hi surt tot, cada any, cada edició, classificacions, anècdotes, fotos... ningú més que en
Claude coneix en realitat l'enorme esforç de recopilació, els innumerables viatges de recerca en arxius municipals sobre la història, documentació, imatges, contactar amb corredors etc, que han suposat anys de treball en aquesta obra.
En
Claude és un apassionat del ciclisme, vaig visitar-lo a
Millas per recollir aquest exemplar i així presentar-nos en persona, és un home senzill, molt agradable i cordial. Va ser magnífic aquell dia ja que després vaig fer una ruta per la zona amb la bici, pujant també al
Puig de Força-Réal... 20 anys després!
Les carreteres tranquiles, les vinyes hivernant, els pobles recollits, tot endressat... és una regió molt bonica i agradable (quan no bufa la tramuntana! jaja!), la recomano.
Com he dit, en Claude és organitzador i director de les prestigioses "
Courses au Soleil" per corredors categoria
elit i sub23 (abans categoria amateur). Aquestes curses es disputen ara a començaments de febrer i
tenen un gran renom dins el calendari europeu amateur, són curses que normalment van d'un lloc a un altre, hi solen participar equips de tota França però també equips de Catalunya, el nivell és molt alt, sovint guanyadors d'aquestes curses han pujat a professionals l'any següent, a més la tramuntana (el vent emprenyador de nord, i a vegades el fred, sol endurir encara més els kms) com avui!
Avui, ara, 4 de febrer de 2012, s'està disputant la primera d'enguany:
Les Boucles Catalanes, entre Perpinyà i Girona, 122 kms de recorregut. I demà diumenge, es disputarà la segona de les Courses au Soleil, el Circuit Méditerranéen, amb el recorregut contrari, de Girona a Perpinyà, amb 132 kms.
I encara el següent cap de setmana es disputarà La Tramontane, el dissabte 11 de febrer (Rivesaltes-Rivesaltes), i La Ronde du Canigou el diumenge (Saint Estève-Saint Estève)
Només cal veure els guanyadors l'any passat, el campió del món sub-23, Arnaud Demare, professional avui al FDJ, o Freddy Bichot, que torna al professionalisme enguany.
Per saber d'aquests esdeveniments us remeto a la web de ROUSSILLON ANIMATIONS:
Per altra part, i tornant al llibre, aquí podeu veure l'index i els molts corredors de la "Catalunya sud" que han guanyat aquesta prova. Un fet destacable del llibre és que molts corredors hem pogut explicar la nostra versió de la història, la del punt de vista del ciclista, de dins de l'esportista, que combinat amb la visió d'en Claude, les classificacions, fotos i història, formen un conjunt molt complet i singular dins la literatura sobre ciclisme.
Le livre intitulé « Pâques à Força-Réal » vient de paraître. Il retrace toute l’histoire cycliste de la course qui chaque lundi de Pâques gravit la colline. Une centaine de témoignages agrémentent cette histoire, où chacun réécrit la sienne.
Pour que tous s’y retrouvent, les classements complets y sont publiés.
Tout renseignement au : 04.68.57.22.80.
Le prix du livre est de 20 €uros, si retiré chez Claude Soubielle, au 36 Avenue des Albères à 66170 Millas.
Le prix par envoi postal pour la France est de 24,20 €uros.
Le prix par envoi postal normal pour l’Espagne est de 25 €uros ou de 27,30 €uros pour un envoi Certificado.
També és possible contactar per mail ( aquí: VELOSOLEIL )
Si estimeu el ciclisme, la història i el territori, no us deixeu perdre aquest llibre.
Claude! moltes gràcies per tota la teva dedicació!
Per mi és un honor incomparable haver-hi pogut participar.
Avui, amb la perspectiva de tants anys, i el refresh de la memòria que m'ha suposat fer l'escrit per el llibre, puc dir que em sento molt afortunat d'haver estat un ciclista que només va guanyar una cursa, perquè aquell dia va ser molt més que una victòria, per mi va ser una lliçó de vida, vaig aprendre a no tirar la tovallola, a tenir fe fins el final, malgrat les temptacions d'aixecar el peu, la por i els dubtes en les pròpies forces i els infortunis que aparèixen de sobte en tot esport i en la vida mateixa.
Per això haig de donar gràcies també a no sé qui, a l'ermita?, a Déu?, a la muntanya?, a la cursa?, a la bicicleta? a tot plegat...segur... i a la I.P., de qui n'estava ben enamorat i que em va inspirar tot l'esforç des del moment de llançar l'atac. Secretament en aquell instant em vaig prometre que ho donaria tot per guanyar la cursa per ella, però això són coses encara més personals que ni als llibres surten.
:-)
Sinó abans, ens veiem el dilluns de Pasqua!
Salut!
