18 de gener 2014

De Barcelona a Nepal en bici

De Barcelona a Nepal en bici (¡y viceversa!)” apareixia a la revista Integral, al nº 78, maig de 1986.
És un reportatge/entrevista a Muma Soler sobre el seu llarg viatge d'anada i tornada.

Es tracta d'un d’aquells viatges extraordinaris que, indubtablement, més que cicloturisme bé valdria etiquetar-los de cicloaventura, per la incertesa i l'atreviment que comporten. 
Tant aleshores com ara, aquesta mena d’accions singulars resulten admirables, sobretot perquè emergeixen de l’inconformisme personal, i representen un acte revolucionari individual: abandonar la "seguretat" en la que creiem viure i encarar la dificultat que representa el creuar regions desconegudes. Diminuts, insignificants.  

Travessant grans espais durant molt de temps, un accedeix a paisatges nous, llocs, cultures, gent, experiències… però sobretot i a la vegada, un es descobreix a sí mateix i enfronta les pròpies pors. Després, l’escala de valors canvia i la percepció del món dificilment torna a ser com abans.  

La bicicleta com a mitjà de transport permet assolir grans distàncies en silenci, lleugerament, amb energies renovables. Aquest és l’encant del cicloturisme, que per cert, mai abandona això d’aventura i exploració, encara que la pedalada duri pocs dies, encara que els territoris siguin “segurs" o "coneguts”. 

Testimonials d'aquella gesta impressionant, i a manera d’inspiració, aquí van aquestes velles pàgines:
 




("obrir l'enllaç en una finestra nova" per veure les fotos a gran format i així poder llegir el text: el punter damunt la foto i clickar el botó dret del mouse)

Amb aquesta entrada d'avui també neix una etiqueta nova a bicinova2, i que espero pugui anar sovintejant: “cicloturisme retro”.

 _________________

19 de gener de 2013 

Gràcies a internet he pogut contactar amb en Muma, que actualment es dedica al món de l'art i té una web sobre el seu treball: muma-art.com

"El viatge encara em nodreix a diari 25 anys deprés i no seria el que sóc sense aquest viatge"
© Courtesy MUMA


M'ha comentat que a part de l'entrevista a Integral , van apareixer diverses coses més:

- El llibre que va escriure sobre el viatge: La terra és boteruda, de Barcelona a Katmandú amb bicicleta, de l'Editorial Raima, 1986 (actualment exhaurit, però que es pot trobar en biblioteques i també  de segona mà buscant una mica)

- Un arcticle a la revista PRESENCIA, nº 874, de les pàgines 6 a la 11.

- Un article molt interessant al diari EL 9 NOU de Vic, escrit per Marc Llorens (data inconcreta de1986)

 
També ha respost molt amablement aquestes quatre preguntes. Respostes molt valuoses ja que la visió del mateix protagonista d'un viatge tant potent i llunyà en el temps permet comprendre millor les coses passades.

      
 1- Com van ser els mesos, o anys, després de tornar a Barcelona? et va ser difícil tornar a estar quiet en un lloc? 

 -Si que van ser difícils, en el sentit de digerir tot el que havia passat. De fet, el viatge en sí, fisicament no té més problema que el tenir bona salut, una forma física tirant a bona però res d'excepcional. En canvi a nivell mental és una altra cosa, vius continuament situacions d'alteritat total (de diferència de costums, maneres de fer, valors que et fan sentir TOTALMENT estranger) i això barrejat amb la solitut  i el fet de que no pots baixar la guàrdia en cap momen. Tots aquests factors són una prova extremadament difícil a nivell de resistència psicològica.  El demés ho has de resoldre tot tu sol , sense manual, sense cap pista, només amb la teva sola intuició, una sensació permanent de tenir les sabates enllardades de fang caminant sobre un marbre blanquíssim. La tornada va ser doncs  passar 8 mesos  escrivint el llibre (la terra és boteruda) i revisquent tota l'aventura. Després , un cop publicat el llibre ,  vaig començar a pensar que fer...
Ràpidament, la idea de migrar s'em va fer evident amb dos objectius: estudiar (per comprendre) i utilizar aquesta energia brutal (i bruta) del viatge per fer quelcom de extra-ordinari (que surti de l'ordinari) i va ser l'art que es va imposar com a manera de viure.



2- Actualment, i amb la perspectiva de gairebé 3 dècades, podries explicar què ha significat aquell viatge en la teva vida, des d'aleshores fins ara? 
-A nivell personal la primera diferència és que hi ha un abans i un després. Un viatge així és iniciàtic, és transformador, és la millor universitat que he tingut i de fet m'ha ajudat molt a fer la universitat real que vaig fer arribant aquí a Lausana (on visc des de llavors). Durant el viatge és el primer cop que m'he sentit català i sobretot no-español, veient la diferència de com ells viatjaven pel món i com ho feia jo. El viatge m'ha donat una curiositat, una set, i al mateix temps un neguit que m'ha convertit en un lector gairebé compulsiu (uns 50 llibres per any). També, m'ha eixamplat molt els horitzons possibles: actualment llegeixo en francès,català, anglès i castellà textos de tota classe: filosofia, novel.la, assaig, poesia i també he publicat 3 opuscles en francès de reflexió sobre l'art. He treballat amb diversos poetes i escriptors fent llibres a 4 mans (es poden veure i tocar a la Biblioteca de Catalunya). Tot això sembla molt lluny de la bicicleta però és molt més aprop, en el sentit de la voluntat d'avançar en una direcció amb l'únic referent del teu desig i de les teves forces.



3- Recomanaries aventurar-se així a d'altres persones? a quines? i perquè?
-Definitivament no, no ho recomanaria a ningú. Honestament, no. És perillós, difícil, arriscat. Un viatge d'aquest tipus hom el fa perquè no té altre remei. El fas quan la vida et posa contra les cordes. És un acte desesperat, no una decisió racional. 
Llavors, com fer-ho per no deixar-hi la pell?  S'ha de preparar amb molta cura, d'una banda, i al mateix temps tenir molta sort. Retrospectivament tinc la impressió que en moltes situacions em va anar pels pèls. Probablement vaig tenir un àngel de la guarda dels bons i al mateix temps un instint d'antropòleg extremadament potent, sinó m'haguessin violat, robat fins hi tot els calçotets, pres la bicicleta, posat a la presó i no sé quantes coses més.  Però al mateix temps sempre vaig trobar, en aquest moments crítics algú que em donà un cop de mà, discretament, sense demanar res a canvi. El món és paradoxal en totes les contrades.



4- Per últim m'agradaria poder saber més coses d'aquella bicicleta, si és que te'n recordes, o si tens alguna foto que poguessis compartir. A l'entrevista de la revista INTEGRAL no es parla gaire de la bici, només dels problemes mecànics i el desgast de les peces. 
- La bicicleta era nova, una bicicleta normal muntada per un mecànic de Parets del Vallès (29.000 pessetes). L'únic d'especial que tenia eren els radis inoxidables de 2 mm, em sembla, i un porta-equipatges soldat (i soldable tantes vegades com calgués). Per la resta vaig aprendre'n força tot fent camí, en el sentit de comprar pneumàtics més gruixuts (per evitar massa punxades etc.) Tres plats, 5 pinyons. Vaig canviar una vegada de cadena i de canvi de pinyons. A la India totes les peces de recanvi són en polzades (inches) i no en milímetres: vaig haver de fer-me enviar un paquet sencer de peces de recanvi i passar tres dies sencers a l'aduana (New Delhi). 
El desgast efectivament és el problema principal d'aquelles terres: molta pols per tot arreu, sovint de silici, que és molt abrasiva. Tots els coxinets, boletes i sobretot els receptacles (per exemple en les bieles dels pedals) es van quedar fets pols. L'eix dels pedals el vaig rectificar una vegada als 12-14.000 km i va aguantar 2.500 km més i després van dir prou i en vaig haver de comprar un de nou a preu d'or arrivant a Grècia.


Moltes gràcies Muma per recordar i escriure tot això i compartir-ho avui aquí.
Una abraçada! 

P.D.Si apareix més informació aniré ampliant aquest post. 
Com a mínim parlaré del llibre, així que l'aconsegueixi i l'hagi llegit.
Salut!

3 comentaris:

  1. Hoy en día es aún más peligroso: Matan a cinco escoltas de un ciclista español en Pakistán. Y dejan herido de bala al ciclista, quien está dando la vuelta al mundo en bicicleta.

    ResponSuprimeix
  2. Muy interesante todo esta experiencia, saludos desde Argentina

    ResponSuprimeix
  3. Ese ciclista pasó por donde no tenía que pasar. Con ir a tu Kebab de confianza sabrás que la zona Pakistaní cercana a Afganistán no se toca.Solo he conocido a gente que lo hizo en furgoneta y coche, lo de la escolta creo que es obligatoria eso si.

    ResponSuprimeix