enhorabona múltiple

 Les restauracions són lentes de per si, i ara a l'hivern encara més. Les poques hores de llum natural i el fred viu compliquen la tasca. Així que les bicicletes que creia que estarien restaurades per aquesta època no ho estan, i encara esperen amb paciència el seu torn. És el cas de les "abuelitas", que tinc per allà quietes en silenci. 
Per sort, una d'elles, la més petita de totes, va anar a parar en bones mans ja fa un temps, i tot i que la volia mostrar fa dies, no havia trobat el moment, però avui si.
Es tracta de la "Cil de xiquet" que ha estat restaurada magistralment per un gran aficionat a les bicicletes clàssiques i que molts coneixeu, o potser us sona el seu nickname: lornitobiker
Aquí pujo unes fotos del resultat, ja de per si espectacular, però encara molt més si obseveu l'abans (click aquí) d'aquesta pobra (o afortunada!) bici, salvada in extremis d'una mort segura enmig de ferralla.
Felicitats Marcelino! t'ha quedat fantàstica! i moltes gràcies per cuidar-te'n!
I també enhorabona a Reciclone per la recuperació de les calques! genials Jordi!
Cil està d'enhorabona... al 2012! qui ho havia de dir.

 _________________________

I en poques paraules viatgem de l'aire mediterrani a l'aire atlàntic.
 On els aficionats a les bicicletes antigues també estan d'enhorabona, especialment els situats més a prop d' Euskadi, que per desplaçar-s'hi ho tindràn més senzill.
Es tracta d'una exposició que l'Aitor, del bloc "Bizikleta zaharrak - Bicicletas antiguas", mostrarà a Bisauri a partir del dia 22 d'aquest febrer, una exposició de les bicicletes que restaura i colecciona.
Per ara poques coses en sabem, però la història està en marxa, és un dels seus somnis i ja només per això mereix un felicitats! molt gran. 
Estarem atents al teu blog Aitor,  zorte ona!
Aquest és el cartell de l'exposició:

El món de la bicicleta guanya interés cada dia que passa, les bicicletes velles ja no es llencen, es restauren o se n'aprofiten les peces, la "moda" fixie segueix sense decréixer i tot fa pensar que una vegada passi la febrada fixed quedarà consolidada com una sub-espècie d'honor dins la "familia bicicleta".

El Bici Cross també està retornant, en l'any del seu 30 aniversari a Espanya, l'afició a les bicicletes de BMX sembla que es revoluciona per moments. Per una banda iniciatives com la d'en Manel Martínez, que està enllestint un projecte relacionat amb aquest tema old school, o per altra banda alumnes de primària i secundària que aprenen bmx en horari escolar! quina enveja! perquè no passava això als 80's?

El Bici Trial ja té bona part de les seves màquines restaurades i a punt per tornar a travessar zones sense peus un any més in crescendo.
 
L'ús de la bicicleta com a transport també segueix en augmentant, proporcionalment a l'augment de l'atur, o del preu dels tickets "transport públic", o la disminució continuada de salaris, o tot junt!

El descubriment de la història passada del ciclisme, les retro-tecnologies, l'estètica vintage... tot això està assolint molt d'interés per les generacions nascudes als 70's i 80's.

És extrany tot plegat, malgrat la crisis tant inversemblant que hi ha, podem dir que també la bicicleta està d'enhorabona.

Però no tot són flors i violes. Hi ha  les desgràcies dels atropellaments amb morts i ferits, i l'exagerada aprensió de molts automovilistes, contraposant la seva "pressa temporal" a "la lentitut pedalística", pedals circulars versus pedals lineals, esforç i paciència versus comoditat i arrogància. 
 També perviu l'ombra del dòping en l'esport, que embruta especialment a la bicicleta transparent i la seva mecànica comprensible..., o com segueixen els maleïts robatoris de bicicletam en pobles i ciutats...etc,etc,etc... encara resten bastants Dark Places.