- BASSO Ultegra

 Aquesta rutera d'avui és un conglomerat d'elements fins ara desconeguts. Vull dir que aquest magnífic BASSO no s'imaginava pas tornar a rodar, i menys equipat d'un Ultegra oriental de finals dels 80's, quelcom llunyà de la filosofia i tradició artesana italiana. Però fan bon equip, i és el què tenia a mà, segueixo reconstruint a low cost.
El quadre el vaig aconseguir al darrer Mercat del Trasto de Torelló. Brut i una mica rovellat però amb tota l'essència Made in Italy. Vaig trobar un amic que em va dir "has vist aquell Basso d'allà a baix? tot Columbus, una mica rovellat, però és un bon quadre!" no l'havia vist, i mira que hi havia passat estona abans pel costat! Gràcies Santi per la troballa!

 La forquilla té punteres Campagnolo, tuberia Columbus amb reforç intern helicoidal...un gioiello.

El grup Shimano 600 ja l'haureu vist. El guardava sencer, per no sé quan, rodes i tot, des que vaig desintegrar la Pinarello SLX vermella per vendre'n el quadre, i com que tot eren rosques italianes he decidit ajuntar aquest dos petits monstres dels 80's.
N'ha sortit una bici ben bona i prou maca, tan per iniciar-se en l'esport del ciclisme com per gaudir d'una clàssica tardana de bones prestacions. La transmissió, les 14 marxes indexades, direcció, pedalier, carrets...tot gira fi i amb precisió. Els frens són suaus i efectius, i el cablejat amagat en el manillarg la fan més moderna del què és, també hi colaboren els pedals automàtics PD-R600.
És de destacar el recorregut de la funda del cable posterior, que queda ficada dins una trinxera al llarg del tub horitzontal. Aquesta innovació va sortir entre 1982 i 1983 (surt a la revista la Bici), però encara no sé exactament l'any que Basso va fer aquests quadres, ni a quina sèrie Columbus correspon (tant de bo arribi la resposta de Bassobikes).

La talla és una 52, i el tub horitzontal fa 53 cms de centre a centre, aquesta talla correspondria a algú d'entre 1,60 i 1,65m. Ara bé, la forquilla sobresurt per dalt, guanyant uns mm extres d'alçada, i la potència és de 110mm (a un cuadre 52 li correspondria una de 80 o 90 mm), a més el seient es pot alçar bastant i les bieles son de 175mm, per tot això la bici és més indicada per algú entre 1,65 i 1,75. Inclús més alt si s'està acostumat a la posició "aero" i  les cames son llargues en proporció al tors/braços.

D'aquí uns dies la posaré en venda, amb la fitxa tècnica i tota la informació que pugui recollir. Però abans faré una petita kilometrada per gaudir la reestrena, en versió Italo-Nipona.

Podeu saber de la història de Cicli Basso, a Classic Rendezvous.Com

De la web de Basso, no us perdeu el document/revista: Storia di una lunga Corsa
I tota informació actual a BASSOBIKES.COM que segueixen fent bicicletes, en versió 2012, amb la mateixa filosofia del segle passat.

25 d'agost 2012: he intercambiat la bici per una Palisades Trail del 92.
Gràcies I., espero que disfrutis molts kms amb la Basso. Bons entrenos!

- BH 75 "THREE SPEED HUB"

Les BH "verano azul" amb cambi de marxes no abunden. La possibilitat de cambiar la desmultiplicació per fer més còmodes els trajectes no és pas que no interessés als compradors de l'època (majoriàriament pares que entraven a les botigues a la recerca d'una bici per la seva filla gran, que poca cosa més podia fer que triar el color de la bici), ara bé, la diferència de preu d'una "single speed" amb una "3 speeds" segur que era notable i els pares en qüestió, tot pensant en la cartera arribaven a la conclusió de que "per lo què la farà servir..." i optaven per els models sense "complicacions".
 Això són pures hipòtesis especulatives davant el fet de que n'hi hagi tan poques, per alguna cosa deu ser, i no es pas perquè no sigui interessant poder cambiar de marxes, ni tampoc perquè no funcionin bé, al contrari, és sorprenent com aquests misteriosos carrets amb el cambi de marxes a l'interior funcionen malgrat els anys de vida i llargues dècades d'inactivitat.
Certament és una mica complicada la posada a punt del mecanisme, potser els mateixos mecànics de les botigues n'estaven aborrits i no en feien excessiva propaganda a favor, això també podria ser,  però una mica d'oli per forat engrassador, un ajustat correcte del cable i la funda, i la cosa va que xuta, invisiblement però la mar de bé.

 Aquesta BH és de la Sílvia i en Xavi, i necessitava una endressa general, un rentat de cara, ajustament dels rodaments, rodes, frens...bé, tot en general, però sobretot una posada en acció del cambi de marxes. Les calques dels tubs estaven hipercaducades i vam decidir posar-ne unes de noves, les platejades de Reciclone.  No vam cambiar la calca del frontal ni les de la  forquilla ja que estaven en prou bon estat. Més que res també perquè la pintura té bastants pelats, així com hi havia moltes comunitats d'òxid repartides per tota la geografia cromada i no cromada, que calia desactivar. No ha quedat una bici immaculada però ha quedat prou neta i brillant, i sobretot funciona el "triple" de bé que una "verano azul" normal, aquestes bicis de l'imaginari colectiu setentero i vuitantero que si estan ben ajustades són molt agradables i divertides de conduir i "motoritzar".

THREE SPEED HUB  ( Shimano 3.3.3 )
Hi ha diverses marques que fabricaven aquests tipus de carrets amb cambi intern (Sturmey Archer, Torpedo, Shimano...) aquest no indica Shimano però si el 3.3.3 que el denominava, sortit a escena al 1957.
Informació a Sheldonbrown.com: sheldonbrown.com/shimano333.html 

Ho veiem començant a la roda.
La roda es colla amb dues femelles normals. Per l'esquerra sobresurt l'espàrreg roscat i del seu interior una varilla lliure que va i bé, que té la funció de modificar l'engranatge segons cada marxa.

A l'espàrreg s'hi rosca una petita femella que serveix per fixar el "mini grup palanca" (no sé com es diu), que es veu a la foto següent, hi podem veure una N gravada que serveix per visualitzar que l'ajustament està bé una vegada tenim el cable i el mando "OK".

 Ara veurem el recorregut del cable.
El cable té el tope molt petit, i es fica dins del cilindre d'unió (que es posa i es treu roscant manualment en cas d'haver de treure la roda de la bici). També seveix per ajustar la tensió correcta del cable.

 Les BH aptes per aquests cambis de marxa tenen diversos topes sodats al quadre per tal d'acompanyar el recorregut i sostenir les fundes:

Des d'aquí, on també tenim un marge d'ajustament, ja surt la funda fins al puny del manillarg.
En el puny el cable arriba net i l'hem de fixar per mitjançant un petit estrangulador.
Tant la llargada del cable com de la funda s'ha d'estudiar bé; hi ha un marge d'1 o 2 cms que podem salvar amb els ajustadors anteriors. En cas d'equivocar la mida cal tornar a tallar el cable o la funda i afinar la cosa.

 En aquesta foto superior podem veure a l'esquerra, la bola metàlica. Dessota d'ella hi ha una molla que no es veu, a dins de la forma cilindrica que sobresurt. En el mando, a la dreta de la foto, podem veure els tres allotjaments on aquesta bola pot descansar i fixar la posició, segons quina de les tres marxes estiguem utilitzant (High, Normal, o Low).
L'estrangulador té el seu allotjament particular, i el cable també té el seu passadís propi. En tota la part interna és bo posar una mica de grassa per tal de suavitzar el funcionament.

 El puny es coloca lliscant fàcilment pel manillarg (que també és especial en aquestes BH, amb una reducció de diàmetre en els extrems, per tal de funcionar en l'standard internacional de 22mm de diàmetre) A la foto es perceb clarament aquesta embutició:

La tapa de les lletres es fixa amb els dos cargols superiors, una vegada està tot el puny entrat i la funda del cable surtt per baix sense molestar-se amb la maneta de fre.

 Per sota també hi ha un cargol, que apretem finalment per tal de bloquejar la posició del conjunt.

Finalment ajustem els cilindres diversos del recorregut per tal de que el cable no estigui fluix en la marxa llarga (en la lletra H). En la següent foto hi ha aquesta marxa H colocada.
A la vegada hem de verificar que quan tenim la N en el mando (la marxa del mig), també veiem la N del "mini grup palanca" ben centrada i visible en l'espai circular:
Si no és així hem de recolocar el  "mini grup palanca", acostant-lo o distanciant-lo de la bici. Per fer això abans hem de separar el cable i afluixar la petita femella per tal d'alliberar-lo i poder roscar o desenroscar 360º o 720º el "mini grup".

En marxa
Per cambiar de velocitat cal posar atenció en una cosa: no podem forçar la pedalada mentre fem girar el puny, és a dir, és necessari aturar la pressió sobre el pedal al moment de cambiar de marxa amb el puny, i tot seguit seguir endavant amb la marxa nova engranada. És com una mena d'embragatge, una retenció de la pedalada. Els sorolls són mínims, i la desmultiplicació que portem la notem amb el pedalar. Si fem girar el puny sense treure pressió a la cadena el mecanisme es tensiona i a vegades no cambia, a més que el mecanisme es força.
En els cambis clàssics de bicicleta de carretera antics, a fricció, també passa una cosa semblant, sobretot en pujades. Cal anticipar les pujades i preveure els cambis mentre les revolucions de les bieles són altes.
En pla i baixada això no passa ja que la fluidesa del mecanisme és millor i la inèrcia ens és favorable.

Després d'explicar tot aquest rotllo tècnic, afegir que amb uns quants minuts de pràctica n'hi ha prou per dominar la tècnica i disfrutar de tots els beneficis d'aquest 3.3.3.
El funcionament és suau i ràpid, i les tres velocitats ben diferenciades, molt útils per trobar el ritme més còmode de l'estiu blau.
Moltes gràcies Xavi, i que la disfrutis molt Silvia !

- Urban TORROT

TORROT era una marca Alavesa, de les més comercialitzades a Espanya als anys 70s i principis dels 80s, després de BH, Orbea i GAC.
L'origen i història de Torrot és poc clara, per la xarxa www no es troba informació digerida, però és d'esperar que poc a poc es vagi aclarint. Sembla que els origens de TORROT es troben en Bicicletas Iriondo, de Vitoria, que també té relació amb les marques  CIL , INVICTA, V.B ...
Sembla que Torrot va plegar veles com gairebé tothom del gremi, a mitjans dels 80's.

La bicicleta d'avui és una Torrot ja que portava el logo frontal de testimoni, però el quadre estava repintat de vermell, sense calques i amb un lleuger enfosquit de píxels negres. Enlloc més que en el frontal hi figurava Torrot.

La passada tardor vaig rebre un mail d'un seguidor del blog, que generosament em va donar la bici i tot de recambis i peces. Moltes gràcies Rudi! tot i trigar molt a posar-m'hi, la idea de refer la bici per una segona vida finalment s'ha materialitzat.

La  intenció era refer la bici amb totes les peces que portava, però en el procés he anat substituint molts dels components, no pas per tornar a ser una bici de carretera de gama baixa, sinó orientada a ser una bici retro-urbana, d'oci o d'utilitat diària, còmode i per rodar amb calma.
Al quadre li vaig pintar dues franges grans amb spray negre i amb unes lletres adhesives a manera de màscara,  també unes voltes de cinta platejada, i també una mica de filetejat en els ràcords... amb rotulador permanent! tot a manera low cost, ràpid i senzill. La pintura vermella de base és sòlida i resistent però amb un acabat "casero", així que no era pas un quadre per mimar excessivament.
Bieles Solida d'alumini, pedals, tija de seient, seient GES Cobra, caixa pedalier, direcció... són d'origen. La resta de components els vaig substituir per altres millors.

Les rodes són un joc que tenia netes i restaurades, amb uns carrets Normandy d'ala alta, llantes Rigida d'alumini, i finalment vaig optar per uns gruixuts neumàtics Vittoria Randonneur de 35 mm, resistents a les punxades, bons per pluja i per sec, i capaços també de circular a l'engròs per fora de l'asfalt. Malgrat les dimensions, els neumàtics tenen espai de sobres tant en la forquilla com entre els tirants i frens.
 En la transmissió porta uns cambis Triplex Profesional; estèticament són imitacions dels Campagnolo o dels Zeus, i si bé la qualitat no és pas la mateixa, són unes peces ben extranyes de Triplex, la també fàbrica vasca extingida. La cadena és una Shimano nova de trinca.

El manillarg pla, la potència SR i les manetes Ideal (d'estil bicicross) li donen una posició còmode i un aire mountain biker. Als frens uns ponts Weinmann, clàssics i efectius.
La bici és una talla 56, apta per algú d'entre 1,75  i  1,85 m.
El pinyó Maillard de 6 corones (14 16 18 20 22 24) i els plats habituals de 42 i 52 dents, permeten trobar la cadència bona en la majoria de desnivells "standart", si bé en pujades molt molt dretes, el 42-24 pot justejar, però tot depèn de l'entrenament i les capacitats de qui pedali.
Quelcom que si necessita pràctica al principi són les manetes de cambi, que requereixen "escoltar" la transmissió constantment, per tal de la cadena treballi silenciosa i no fregui al desviador, o que el cambi quedi mal situat entre dues corones.... els cambis a fricció tenen aquestes coses de la imprecisió, i engranar marxes demana el seu temps de pràctica. És l'únic requisit tècnic per disfrutar-la plenament.

___________________________
Nota / 20 de juliol 2012.
Després de provar la bici per carretera, ciutat i camins sense asfaltar van aparèixer problemes. Les manetes de cambi no eren del tot estables, en pujades i moments compromesos el cambi baixava una marxa sense permís, amb els maldecaps que això provoca, també la cadena prima amb el pinyó no concordaven fàcilment, els cambis de marxa esdevenien difícils, sobretot quan el terreny no era asfaltat.
Finalment després d'experiments diversos, provar pinyons, manetes de tot tipus, cambis... he colocat un conjunt de peces que funcionen perfectament, treballen en equip i ben avingudes. Cambis shimano Exage 500, manetes indexades (amb "clics") i un pinyó de 7 corones.
De pas també he substituit les manetes de frens per unes de noves, així la frenada també és més suau i silenciosa que abans.

Ja està venuda.
 Moltes gràcies J.! que la disfrutis molt