Avui no va de bicis.
Hi ha moltes persones que, per tontos, per mala sort o per bona fe, ja hem caigut de la planxa de surf i fa temps que veiem com tot va empitjorant, dia a dia, sense horitzons esperançadors. Molta gent anem perdent l'alegria, la salut i les forces a marxes forçades. Persones que volem fer quelcom i topem amb murs de contenció a dins i a fora de nosaltres mateixos. Ho portem dissimuladament, encara fingim que tot va bé, "anar tirant", però sempre és final de mes. Els afortunats que encara tenim sostre, sortim al carrer amb la careta de l'optimisme, ja molt gastada. El futur ens descoloca més que mai, no sabem si el futur serà demà o si trigarà dos mesos, o dos anys, cinc, deu... però així com fa deu anys es veia venir imparable la bombolla del totxo, ara es veu el colapse social no gaire enllà en el temps.
Parlant amb uns i altres tothom veu confusió, ningú entén els perquès, ni de les causes ni de les solucions d'això que encara anomenem crisis, perquè no volem creure que es tracta d'una estafa. Ni els polítics ni els economistes expliquen "la crisis" amb claretat, fan creure que escapa al seu enteniment, simulen que no ho comprenen ni ells, però els governs segur que si que saben què està passant, d'on ve, a on porta i perquè. Que ho tinguin controlat o no... això ja no està tant clar.
Qui més qui menys creu que hauríem de fer alguna cosa, però el què, el com o el quan, resten inconcrets, emboirats. Ara uns, ara altres, formem grups i manifestacions i omplim carrers i places protestant. Però si alguna cosa ha cambiat per bé, encara no s'ha manifestat clarament. La impotència obre la porta al pessimisme, al passotisme, a l'apatia manifesta que es veu pels carrers.
No sé què però cal moure coses, ventilar l'habitació de les idees, aixecar el cul del sofà, transformar la indignació (el despertar-se) en el pas següent (aixecar-se dempeus i veure el pati ).
Bicinova és un blog de bicicletes, si, però les bicicletes no són res sense les persones.
Així que deixo uns links útils, portes obertes per explorar el pensament crític, alternatives motivadores.
Des d'ara quedaran fixades al blog, al capdavall a la dreta. Segur que n'hi ha moltes més, si en sabeu d'interessants les podeu incloure en forma de comentari. Moltes gràcies per endavant.
I ànims!
Pensament crític i actualitat
El cor de les aparences http://manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/
The Final Generation http://petronomore.wordpress.com/
Si plores perquè has perdut el sol... http://clarapsicologia.blogspot.com.es/
Vicenç navarro http://www.vnavarro.org/?lang=CA
Pensar NO es ilegal (Aún) http://pensarnoesilegal.net/
Organitzacions
Justícia i Pau http://www.justiciaipau.org/index.ca.shtml
Noviolencia http://www.noviolencia.org/
Pangea http://desobedienciacivil.pangea.org/
Sobre salut i plantes medicinals:
Josep Pàmies Blog http://joseppamies.wordpress.com/
Dolça Revolució http://www.dolcarevolucio.cat/ca/
Proyecto Fukuoka http://proyectofukuoka.blogspot.com.es/
Hi ha moltes persones que, per tontos, per mala sort o per bona fe, ja hem caigut de la planxa de surf i fa temps que veiem com tot va empitjorant, dia a dia, sense horitzons esperançadors. Molta gent anem perdent l'alegria, la salut i les forces a marxes forçades. Persones que volem fer quelcom i topem amb murs de contenció a dins i a fora de nosaltres mateixos. Ho portem dissimuladament, encara fingim que tot va bé, "anar tirant", però sempre és final de mes. Els afortunats que encara tenim sostre, sortim al carrer amb la careta de l'optimisme, ja molt gastada. El futur ens descoloca més que mai, no sabem si el futur serà demà o si trigarà dos mesos, o dos anys, cinc, deu... però així com fa deu anys es veia venir imparable la bombolla del totxo, ara es veu el colapse social no gaire enllà en el temps.
Parlant amb uns i altres tothom veu confusió, ningú entén els perquès, ni de les causes ni de les solucions d'això que encara anomenem crisis, perquè no volem creure que es tracta d'una estafa. Ni els polítics ni els economistes expliquen "la crisis" amb claretat, fan creure que escapa al seu enteniment, simulen que no ho comprenen ni ells, però els governs segur que si que saben què està passant, d'on ve, a on porta i perquè. Que ho tinguin controlat o no... això ja no està tant clar.
Qui més qui menys creu que hauríem de fer alguna cosa, però el què, el com o el quan, resten inconcrets, emboirats. Ara uns, ara altres, formem grups i manifestacions i omplim carrers i places protestant. Però si alguna cosa ha cambiat per bé, encara no s'ha manifestat clarament. La impotència obre la porta al pessimisme, al passotisme, a l'apatia manifesta que es veu pels carrers.
No sé què però cal moure coses, ventilar l'habitació de les idees, aixecar el cul del sofà, transformar la indignació (el despertar-se) en el pas següent (aixecar-se dempeus i veure el pati ).
"la teva ignorància és el seu poder"
Bicinova és un blog de bicicletes, si, però les bicicletes no són res sense les persones.
Així que deixo uns links útils, portes obertes per explorar el pensament crític, alternatives motivadores.
Des d'ara quedaran fixades al blog, al capdavall a la dreta. Segur que n'hi ha moltes més, si en sabeu d'interessants les podeu incloure en forma de comentari. Moltes gràcies per endavant.
I ànims!
Pensament crític i actualitat
El cor de les aparences http://manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/
The Final Generation http://petronomore.wordpress.com/
Si plores perquè has perdut el sol... http://clarapsicologia.blogspot.com.es/
Vicenç navarro http://www.vnavarro.org/?lang=CA
Pensar NO es ilegal (Aún) http://pensarnoesilegal.net/
Organitzacions
Justícia i Pau http://www.justiciaipau.org/index.ca.shtml
Noviolencia http://www.noviolencia.org/
Pangea http://desobedienciacivil.pangea.org/
Sobre salut i plantes medicinals:
Josep Pàmies Blog http://joseppamies.wordpress.com/
Dolça Revolució http://www.dolcarevolucio.cat/ca/
Proyecto Fukuoka http://proyectofukuoka.blogspot.com.es/
Alguna de las paginas que has puesto hace tiempo que las sigo, otras habrá que leerlas atentamente.
ResponEliminaEl mundo que conocemos esta mutando a un ritmo exponencial, todo se oscurece y desmorona.
Yo no creo en dios, mucho menos en los milagros y la fé en el hombre..la estoy perdiendo por momentos.
Ojala, quien sabe cómo, pueda abrirse un claro entre las nubes y se nos muestre de alguna manera, el camino correcto. Mientras tanto y aun después de mucho tiempo, lo único que se me ocurre seguir haciendo es intentar desentrañar todo esto que está ocurriendo… el que, quien, cuando, porque, hacia donde… pero hay que tener mucho cuidado, vivimos en la sociedad de la información, también y por eso … en la de la desinformación.
http://crashoil.blogspot.com.es/2011/08/mensaje-en-una-botella.html