Catalunya triomfant

 Pell de gallina, com també escoltar el davantal d'en Jordi Basté, avui 12 de setembre a El món a RAC1: Una Diada per la història

Totes aquestes fotos són trobades al tumblr. A Bicinova3 aquests dies hi ha diversos reblogs sobre la festa de la Diada d'aquest passat dimarts.

Bé, el què escric a continuació és la meva opinió. 
NO és la opinió de tots els que som, ni dels que diuen que són ni dels que creuen que són, catalans.

A les persones serenes, tolerans i amb capacitat d'empatia, espero que aquesta insòlita entrada d'avui a bicinova2 els porti esperança i fe en l'esperit humà i la llibertat, perquè ahir, Barcelona va viure i el món va veure l'expressió viva del "poble que vol ser": els carrers plens a vessar de persones manifestant la seva identitat. Manifestant-se amb pau, amb força i amb alegria.

Les persones que en aquestes poques línies i les imatges ja sentin que els augmenten les pulsacions i la ofuscació... bé, que segueixin llegint encara un moment. En part és normal i en part potser és una ferida que pica, el senyal de que alguna cosa no està bé i fa mal, però que es pot curar, res insalvable.
Bé, que agafin aire i que no tinguin por. Els animo a seguir llegint
A manera de filtre de sensibilitats, aquí una frase de l'Ovidi Montllor (trobada al tumblr "love is in the air")

Si? com va?
Si en aquest punt sentiu que això ja és massa, si el cor us batega incòmodament i l'odi ennuvola el pensament, millor no seguiu llegint, per ara difícilment existirà empatia ni capacitat de comprensió.
Més recomanable serà girar cua i seguir altres blogs de bicicletes, i fer molts kms. de pedalades enèrgiques per desintoxicar i permetre retornar la pau, la força i l'alegria (els escuts protectors contra l'odi, l'enveja i la vanitat, brutícia que amb facilitat inconscient acumulem fins a límits malaltissos).
Ànims i endavant,  una abraçada. 

Segur que queda algú, i segueixo:

Ahir a Barcelona molts vam manifestar-nos amb l'estelada o la senyera. Per conmemorar l'onze de setembre, per recordar un any més que Catalunya no és España.
Ahir però també per expressar que *potser Catalunya no vol seguir sent propietat d'Espanya,  *potser molts ens en volem desempallegar. *Potser el poble català vol ser lliure i edificar el seu camí particular, sense "pals a les rodes", sense insults i rencors vinguts sempre i només d'Espanya. No de França, ni de Portugal, ni d'Euskadi, ni d'Itàlia (per anomenar altres pobles veins amb els que no hi ha problemes).

I sense el *potser, més coses.
Com a poble lliure, hem sigut i tornarem a ser capaços d'espavilar-nos sols, tirar endavant, amb esforç i serenitat. 
Si, necessitem veins, amistat, empatia, llibertat... com tothom, i com tothom podem oferir el mateix. 
 
Que ningú falsament pateixi per nosaltres.
No necessitem España, ben al contrari, i *potser ja n'estem cansats, molt cansats i farts, d'ella i la seva arrogància imperialista, l'engany, la hipocresia i l'expoli constant del gobierno central i centralista, que ofega, escanya i odia com en temps de quique el cerrajero.
Mala peça al teler.
  
No caldria, però no sobra, dir que hi ha molts espanyols que són bellíssimes persones, lluminosos, en lluita contra les injusticies i les desigualtats, els abusos del poder, la violència, la infinitat de problemes que demanen solucions valentes i nobles...
A la vegada hi ha molts catalans deplorables i cabrons. Arreu hi ha de tot.

Dit això, el *potser, la possibilitat de poder ser, la voldríem dirimir en un referèndum per la independència, amb tota normalitat democràtica, sense cap altre conflicte que triar el dia D.
Ahir vam expressar això, vam manifestar el "volem ser", com a dret universal que tot els pobles tenen, o haurien de tenir.

Les raons? inacabables. Cadascú té les seves i en el seu ordre d'importància.
Alguns refranys expressen exponencialment el què passa i el què no passa:

    "Parlant, la gent s'entén"

    "El què no vulguis per tu, no vulguis per ningú"

    "Val més estar sol que mal acompanyat"

    "No hi ha mal que per bé no vingui"

    "Som i serem"

    . . .

Tornant a les bicicletes... com que ahir la Diada va ser una festa, així ho vam viure. A darrera hora vam decidir omplir el cotxe amb 3 Old School de 20' de casa i vam recorrer els 100 kms fins a Barcelona. En Gerard, un dels millors amics i que era el seu aniversari, va pilotar la BH Meteor 1ªsèrie. La Maria, la meva sister,  amb la BH Meteor bmx mix v2.0, i jo mateix estrenant la BH California Star "Rat Look", versió 2.0, amb suspensió total !!, jejeje... aviat faré fotos d'aquest prototipus friki.


No tenia massa clar si ho passariem bé amb aquest tipus de bicicletes a una manifestació, però si.  La Maria va quedar enamorada de la Meteor blava tot i la chopperització del manillarg; i en Gerard, jejeje... ben aviat va llepar l'asfalt en un bot... però a la nit recorrent els parcs del passeig marítim camí de tornada cap al cotxe, en comptes de ser el seu aniversari i sumar un any més, semblava 15 anys més jove!! jajaja !!
Les bmx inspiren a fer el trapella, a circular improvitzadament, fora de l'ordre establert, i això rejuveneix l'esperit més del què sembla. 
Per la meva part molt content amb la Cali de suspensió total, tot va aguantar bé. A veure si la provo en algun down hill a muntanya, per pistes i camins, amb bots, pedres, terreny pèssim i tot allò llaminer per les suspensions, neumàtics i frens. Ja us diré el què. Per ciutat va funcionar molt bé.

Ho vam passar molt bé, va ser una festa irrepetible. Tot i no ficar-nos al mig d'enlloc varem anar explorant i circulant per les zones menys denses, i fent bastants kms amunt i avall.

1,5 milions de persones són moltes !!

Ahir el poble va sobrepassar els nostres polítics en un acte democràtic impecable i esperançador. Anem  per davant d'ells i tenim pressa.
Des d'ahir molts de nosaltres hem proclamat la independència simbòlica. En Basté no ho ha expressat millor.
A veure si a la pràctica els nostres dirigents van per feina i no segueixen entorpint i atiant el fantasma de la por en els ànims de la gent incomprensiblement incrèdula davant els avantatges d'una possible independència.  Dic possible perquè cal veure si la majoria democràtica la vol o no la vol. Això volem, volem esser preguntats en referèndum, volem exercir el dret de decidir, que hauria de ser un dret bàsic de tots els pobles lliures.
Si els polítics no s'espavilen i convoquen aquest referèndum per la independència ben aviat, haurem de demanar exigir eleccions anticipades. Ja n'hi ha prou de marejar la perdiu.

Democràcia = Poder del poble

Això d'amenaçar amb fronteres, amb expulsions d'Europa i sortides de l'euro, de conflictes violents, d'empobriment i necessitat... qui políticament recorre a aquests fantasmes foscos és qui escampa la por, segurament perquè és qui té por dels canvis de poder...  de la seva butaca i de la seva butxaca...

D'enganyar-nos ja ho han fet, de mentir i robar, d'aprofitar-se del poder, tan aquí com allà. La independència no ho arreglarà tot, no siguem tan ilusos, però una part ben aspre si que la deixarem a banda, literalment.
És d'esperar que hi haurà temps i futur de sobres per treure la pols i les teranyines del Parlament, ja que com a poble també hem de recuperar les nostres institucions, airejar-les i treure les garrapates i paràsits incrustats.
S'ha acabat el bròquil !!

No deixem de ser crítics, d'estar desperts, a més no poder. 
No tinguem por d'onejar els nostres colors al vent, de ser qui volem ser i expressar-ho amb tota normalitat.
De ser lliures !!

Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena.