Les mountain bikes no han parat mai d'evolucionar. Des que a Califòrnia 4 flipats visionaris van començar a transformar velles Schwinn per poder-se enfilar muntanya amunt i fer el boig muntanya avall, fins a l'extens mercat actual increible plagat de veritables filigranes tecnològiques, cada moment ha estat important, cada nova solució constructiva ha estat clau per el devenir en l'evolució de les ATB, o MTB, VTT, BTT...
Gràcies a la forta competència per acaparar algun tros de mercat, l'evolució va ser molt ràpida a finals de segle passat, sobretot des de finals dels anys 80s fins a mitjans dels 90's, quan estava clar que el pastís mundial a repartir en el futur inmediat seria inmens. Calia posicionar-se.
Als 80's a Estats Units van neixer un regitzell de nous constructors, que dels prototips i experiments van passar a la fabricació de petites sèries, i la consolidació d'una firma reconeguda, marques que avui dia són famoses.
Apareixien aquestes noves bicicletes i es divulgava la bici de muntanya amb totes les seves atractives i noves possibilitats, tant esportives com lúdiques.
Però tot aquest moviment off road va triomfar gràcies, i sobretot, a l'adaptació i evolució dels components. Frens, canvis, plats i pinyons... tot havia de ser revisionat, més reforçat, especial per aquestes bicicletes per culpa del terreny hostil on campaven.
En l'evolució dels components de la bici de muntanya el petit Japó va ser vital: Shimano, Suntour, Sakae, Sugino, Dia-compe... o Araya, Ukai en llantes, o Tange en tuberies... als anys 80's tots aquests gegants treballadors van possibilitar la gran crescuda del negoci en la dècada següent i la gran descarregada al mercat europeu, que no va atinar a temps els trapicheos entre americans i japonesos via oceà Pacífic. Només Peugeot s'hi havia posat una mica d'hora, amb les seves VTT, però Huret, Solida, Stronglight...no eren Shimano, Suntour i Sakae! :-)
Marin era una d'aquestes firmes americanes punteres en l'I+D d'aleshores.
Nascuda al 1986, es va saber pocicionar encertadament gràcies a les seves bicis "normals però molt ben pensades", i a la seva filosofia comercial seriosa però amable. Marin queia bé i era respectada per, possiblement, tothom.
La col·lecció de 1992 destacava per les importants novetats tècniques, fruit sempre del seu treball d'I+D al seu laboratori a cel obert: els camins i pistes de muntanya del Mt. Tamalpais, la muntanya-bressol del MTB.
Es de primer de bàsica saber que cada bicicleta de la seva gama porta el nom d'algun dels senders d'aquella mítica muntanya: Bear Valley, Pine Mountain, Nail Trail, Bobcat Trail, Eldridge Grade...
La Palisades Trail sempre ha estat de les Marin més modestes, la segona o tercera començant per baix, d'un total de vuit o deu en aquells temps, però la morfologia i esperit de tota la col·lecció era similar, i les diferències importants eren degudes a la qualitat de la tuberia i categoria dels components, ja que l'essència del concepte "bici de muntanya" és gairebé el mateix per a totes les Marin, petites o grans.
Si que existex una lleugera diferència morfològica entre les dues o tres Marin més bàsiques i les altres "més bones", ja que la inclinació dels tubs del seient i direcció són 1 grau més inclinats en les més esportives, 71º i 74º, i en canvi són de 70º i 73º en les de gama baixa, com aquesta Palisades, per això el comportament resulta, en teoria, una mica més "de passeig". Però les diferències deuen ser dificils de valorar, sobretot si no es tenen dues bicis de la mateixa talla per poder comparar in situ.
L'estètica d'aquells anys també va ser molt encertada, avui en dia ja amb un regust mític, el negre mate combinat amb colors cridaners les fan inimitables, tot i que que aquesta Palisades Trail imita l'aspecte i el verd fluo de la seva germana gran, la Marin Team Marin, de les millors combinacions, com també la Team Marin de 1991, genial, o la Pine Mountain de 1991... en vermell i negre, o també algunes de 1993 són guapes. Les de 1994 cap aquí ja no m'agraden tant.
Aquesta Palisades la vaig canviar l'any passat per la BASSO "Ultegra" , però fins ara no l'he acabat de netejar, posar a punt, fer fotos pel blog i provar-la.
La bici estava ben conservada, tot funcionant força bé i amb poc desgast de plats i neumàtics. La pintura i calques també força bé, llàstima de les cicatrius del velocímetre i el suport de manxa. Típic.
No és exactament la Palisades Trail de catàleg (amb el grup Shimano 300GS), sinó que aquesta està ben millorada, porta manetes STI Shimano Deore DX. Els cambis son Exage 400LX, i els cantilevers també Deore DX , amb 4 mítiques pastilles Kool-Stop molt noves.
El quadre és fet amb tuberia Tange, el tub horitzontal té sloping (no és horitzontal, sinó que fa pendent cap al tub del seient) i això era una novetat en aquells anys, i s'acabaria imposant també en les bicicletes de carretera.
Novetat també des de 1990 i per culpa d'en Gary Fisher, la mida oversize del tub de direcció, d' 1''1/8 i no d'una polzada com fins aleshores en el món de la bicicleta.
Una millora de Marin aquell 1992 eren els tirants posteriors, que va anomenar Afterburners, amb secció rodona i constant de dalt a baix. El mateix concepte oversize: més diàmetre i menys gruix de paret, equival a més resistència per el mateix pes. Les punteres també Marin, noves de la temprada 92 i molt reforçades. La bici és molt sòlida en tota aquella zona. I a davant també, venint d'on ve, la forquilla Rockstar deu ser un petit tanc blindat, ben difícil de destruir, fins i tot expressament.
Altres components de la bici com el manillar, la potència, la tija del seient, la tanca ràpida... també venen firmades per Marin, com a Lite, una nova sèrie de components bbb de la casa en aquell 1992.
Catàleg de MARIN-1992 ( PDF )
En fi, de Marin hi ha molta informació a internet i en foros, tenen renom, clàssiques de muntanya, sobretot les de forquilla crua i dura, com la d'aquesta Rockstar.
Tarda de sol i vent al Puig dels Llops i al Puigsacalm, amb la Shàmkara, aquí esbufegant, jajaja (jo també!)
Més que "pujar amb bici" és un "pujar la bici": tot plat petit i camins trialeros, impossible si ha plogut i hi ha fang. Impossible a les hores punta de cap de setmana, ja que hi ha molts excursionistes i els camins són estrets.
Molt bones vistes amb cel clar, es veu un bon terç de Catalunya, des del Cap de Creus fins a Montserrat, des del Puigmal fins al Montseny, més Pedraforca i Canigó...
La bici va molt molt bé, canvis i frens perfectes. És molt àgil i maniobrable baixant, i noble en a les trialeres, s'hi agafa confiança ràpid. Els neumàtics agafen bé en terreny dur i sec. L'únic però és la talla, massa petita per mi. El seient puja bastant amunt però el manillar queda a prop i baix, no del tot bé per l'esquena.
Està ben maca! I per cert, feliç dia de la terra!
ResponElimina