- Rabasa Derbi Black Panther

   No podia acabar el desembre sense mostrar aquesta bicicleta que he anat reconstruint durant tot aquest 2014 ( ja anuncio ara que 2015 serà un any sabàtic al blog, un parèntesis blogaire necessari per mi, però, i, espero reconectar al 2016. Encara sortirà alguna bici més durant aquest mes a bicinova2, i  m'explicaré millor sobre això). Ho dic també per justificar l'improvitzat escenari fotogràfic d'avui, fet amb els pocs cartons rat look que queden.

La bici fa setmanes que està llesta, però encara no l'he estrenat, així que no puc explicar com funciona, ni he trobat una altra decoració escènica assequible.
Avui només ensenyo la idea materialitzada.

La base d'aquesta transformació és una Rabasa Derbi Panther Cross d'última generació (1990 aprox), i que vaig aconseguir a prop de casa per 10.000 "peles" (60€). Tot i que l'anunci era a milanuncios.com, possiblement, les faltes d'ortografia a vegades porten sort, el "panter" de l'anunciat va passar una mica desapercebut per els buscadors de "retro ferralla low cost d'interés col·leccionista".
 :-)
Aquesta era la pobra joia en brut que estava en venda.
(sorprenentment molt semblant a la Panther "Blau Rat" que hi ha al blog)

Una Panther així, repetida i xafadota, era la base perfecta per la idea que no sé quan m'havia sorgit, borrosa, dins la closca.

Això d'una Panther de color negre, suspensions de moto, sissy bar, rodes "lenticulars", més de 3 marxes, bieles llargues, neumàtics grassonets, d'asfalt... tot això ja hi era des del principi. Volia quelcom així, però no estava clar com quedaria la cosa. La idea inicial va anar cristal·litzant per ella mateixa, durant el llarg i lent procés, sense pressa ni impaciència.

Al final ha quedat una barreja extranya de rock-indi-pop, amb tocs de rap y heavy metal, però sonant tot plegat en un vell tocadisc més aviat... country?

En fi, què hi farem, sovint música i arquitectura són mons apart.

Quadre, forquilla, conjunt seient, conjunt manillar, parafangs...tot això és d'origen.
Les dues suspensions posteriors són d'alguna moto, compatibles amb els anclatges de la Panther, i són més llargues que les originals, però també més dures i aptes per pesos de 70, 80, 90 kgs de pes. A més a més, l'aspecte voluminós juga sempre a favor del concepte muscle bike.

Les rodes són de 20', neumàtics Rubena Zirra de 2,25",  pensats per freestyle, però que aquí hi queden bastant ben proporcionats, sense ser exagerats.
El carret posterior és l'original de la Panther, amb fre de tambor. Les llantes canviades per unes d'alumini, i per damunt hi ha muntats els wheel-discs de plàstic negre, que en el muntatge es van esquerdar una mica en la part baixa. Tapat amb cinta americana (un toque rat).
Aquests discs només serveixen per modificar l'aspecte visual. Als 80's se'n comercialitzaven pels més al·lucinats del moment (homenatge via "el futuro antes del regreso" a tots ells, i elles, també, segur).

El pinyó és un Maillard de 5 corones, en col·laboració amb un canvi Zeus Alfa Junior, steampunk setentero, accionat amb un thumb-shifter Shimano de btt muntat a la tija del seient.
L'eterna crida: falten stick shifters per les Panthers !

Les bieles de 170mm són Ofmega, d'alumini, i un plat de 48 dents.
Adaptar un eix de quadradillo, cassoletes, rodaments, dimensions, espai, alineació de la cadena... tot això és bastant complicat de resoldre, i també hi ha el factor sort. Aquí la cosa va quadrar com per art de màgia amb precisió de milímetres. No es pot explicar.

Pedals bmx de plataforma, estil eriçó.

Velocímetre mecànic.

 El seient... l'original era d'espuma, una mica trinxat. Ha quedat refet amb capes d'encoixinat, cinta americana, i finalment ficat tot a dins d'un "manguito" ciclista de neoprè.
El sissybar és 100% casolà. Funció més aviat visual que no pràctica per arrepenjar-hi l'esquena.
Fusta, espuma, cuiro, claus, cargols, cola de contacte, tubs d'alumini... i un parche que guardava perdut, de quan la febrada de la moto.

La petita figura de la "Verge de la Ruta" instal·lada al parafang fa de GPS i airbag alhora.
Cal dir que no està pas resant, encara que ho sembli.
Té les mans així per l'aerodinàmica.
:-)

La idea de construir una bici  única i "espectacular" partint d'un "desguace" doncs és sempre creativament molt motivadora, i per això recomanable, i probablement... contagiosa!... els de Gas Monkey ja ho estant copiant!!...
jajaja!!!
(...)
Bé, si, en cotxes...
Parlo de la idea.
(...)
Si, partir d'un element "ordinari" i desgastat, i fer-ne alguna cosa extra-ordinària, nova, fora de sèrie.
(...)
No ho sé... de moment per al·lucinar, que ja és molt.
Ah si! i algun dia fer la Ruta 66... posats a al·lucinar, eh?
;-)

Joan Ventura, pare del Bici Cross

Gràcies a Red Division he sabut de la mort d'en Joan Ventura el passat 4 de desembre.
Tot i que no el vaig conèixer mai, entenc la tristor de tots els amics del Bici Cross que van impulsar aquest nou esport a començament dels 80's, amb en Joan al capdavant.
Ànims !

Aquí el link al post de Red Division (gracias JC)
 JOAN VENTURA | EL PADRE DEL BICICROSS EN ESPAÑA.

________________________________________________________________

 
Aquest és l'editorial de presentació a la 1ª revista dels Amics del Bici-Cross: 
Bici Cross news (novembre 1982):

 

    HABIA QUE HACERLO

    Consideramos que era preciso hacerlo y  nos hemos puesto manos a la obra sin pensarlo dos veces. A partir de ahora estaremos en contacto cada mes y, de momento, nos daríamos por satisfechos si este ejemplar que acaba  de caer en tus manos no le deja indiferente.

   También aquí, como en todos los demás paises donde está presente, el Bici-Cross está ganando adeptos rápidamente por todas partes. Por eso se hacía preciso, ya,  la presencia de un nexo de unión entre todas aquellas personas que aman el Bici-Cross, que quieren amarlo o, simplemente, que puedan estar mínimamente interesadas en conocerlo.

Joan Ventura

__________________________________________________________________

- Marin Bobcat Trail "explorer"

La Bobcat trail, quelcom així com "el sender del gat Bob"  (*nota a comentaris), és la MTB  low-cost que Marin va treure al mercat l'any 1993, i que va substituir la Madrone Trail i la Bolinas Ridge, les dues Marin "barates" de 1992.

Al 1993, per sobre de la Bobcat trail hi havia la Muirwoods, una bici que ja des del 1992 presumia dels tirants posteriors gruixuts, una invenció de Marin, batejats com afterburners ( podeu veure la Marin Palisades trail que hi ha aquí a bicinova2)

Qui sap si per necessitat de reduir stock d'algun magatzem, la Bobcat trail encara estava feta amb els tirants i punteres clàssiques. No hi havia aftetrburners per ella. Tot i això, el material base era el mateix, acer al CrMo de la firma japonesa Tange. 

És curiós però la Bobcat trail no apareix al catàleg de 1993 Alemanya, on la gama comença amb els afterburners de la Muirwoods.
Però és segur que la  Bobcat és de 1993, pel seu disseny gràfic. Les col·leccions Marin de 1992, 1993 i 1994 són molt diferents entre elles. A cada temporada tota la col·lecció en conjunt va canviar d'aspecte. A més a més, el nom Bobcat trail apareix a la "Guia de la Bicicleta 93 94", una publicació que treien conjuntament les revistes Ciclismo a fondo i Magazine BTT.
A part d'Espanya, em pregunto a quins altres països europeus es va comercialitzar aquesta Bobcat... és un misteri... es tracta potser d'una peça molt perseguida pels col·leccionistes de la marca? és potser la joia low-cost de la corona? jajaja!! faig broma, ni que fos una Team Issue, o una Team Titanium, que d'aquestes si que no se'n veuen!
:-)

En fi, tot i ser una mountain bike econòmica, la Bobcat era semblant a les altres Marin del 1993, d'aspecte, ben aconseguit, però també compartia proporcions i geometria amb les seves germanes grans.
Una construcció sòlida, resistent, fiable, molt bon comportament..., tot fruit de l'intens I+D+I+D+I que pilots i provadors de la marca feien per les muntanyes de Califòrnia en aquells anys de la febrada.
Almenys això és el què explicaven els vells anuncis de les revistes.
Lo bé que s'ho passaven! segur!

Bé, però de tot això fa 20 anys.
Actualment aquesta bici concreta ha deixat a banda el seu passat muntenbaikero i ha canviat. Ara està preparada per voltar pel món, tres, o deu, o cent dies, amb el fato necessari segons l'adreça i etiqueta de la performance en qüestió (explorer, voyager, tourist...)

No calen grans fortunes per tenir una màquina fiable i robusta per viatjar. Una btt clàssica ben feta és una bona base. Les rodes de 26', els tres plats i els pinyons grossos permeten pujar per on calgui sense haver de baixar de la bici. Els clàssics frens cantilever van bé encara que hi hagi "massa pes" en una "massa baixada". Els neumàtics "gruixuts" ens deixen passar per trossos sense asfaltar sense mirar prim. La "posició btt" del manillar és relativament còmode i ens facilita l'observació de l'entorn. 

Però tot això només val si ens oblidem del rellotge i de les llargues distàncies diàries a velocitats "aero".
És clar que també cal diferenciar la cosa, de si pretenem creuar els Alps o si tenim l'objectiu concret de voltar per Holanda, aleshores potser no cal tenir tres plats...
Adaptar la bici segons sigui el terreny a resseguir és primordial.
És clar que una bici actual de carretera, amb rodes de 700 i ben equipada ha d'anar molt millor per fer cicloturisme carregat de coses. Segurament permet assolir més quilòmetres amb menys temps i/o menys energia.

Però el tema d'avui va de low-cost inmediat, com un exemple vàlid sobre convertir una mountain bike econòmica normal en una bici vàlida per viatjar per tot arreu durant el temps que es vulgui. Que aguanti al màxim i porti els mínims problemes. Això és el què interessa. I si el cost econòmic és reduït doncs millor que millor.

Aquest és un dels grans potencials d'aquestes velles mountain bikes, però també funcionen perfectament en l'àmbit urbà del dia a dia. Només cal observar el carrer i els aparcaments de qualsevol ciutat.

Cal tenir en compte que la lleugeresa de la bici per fer cicloturisme és un factor secundari, doncs el pes final de tot el volum dependrà molt més de si carreguem amb més o menys equipatge les alforges que no pas de si la bici pesa 1 kg més o menys.

Aquesta Marin porta uns quants components d'origen, del grup Shimano Altus C-10, en frens i canvis, però hi vaig muntar unes bieles Shimano Deore DX, més antigues però de 175 mm, millor mida per mi que no pas les de 170mm. Els pedals són uns Shimano automàtics de carretera per cales SPD. 

Doble porta-bidó per la set, porta-alforjes posterior robust i lleuger; timbre per avisar al futur, mirall retrovisor per mirar el passat,  reflectants diversos per ser vist... parafangs per si un dia plou, o ha plogut. Una petita bossa frontal, per equilibrar pesos, accessible en marxa, de ràpid posar i treure, i amb porta-mapa. Molt recomanable.

Neumàtics de 35 mm amb poc gravat, vàlids per asfalt i també per fora carretera, amb línies blanques reflectants. Aquí les rodes són clàssiques i usades però encara bones, amb carrets Shimano XT i llantes Mavic anoditzades. La bici l'havia comprat temps enrere, tota desmuntada, el quadre, forquilla, tija, potència... però el després el propietari em va regalar les peces que encara conservava en una capsa, canvis i frens, però sense rodes, ni parafangs, manillar, alforges... he anat reconstruint la bici així com m'ha semblat.

Amb 3 plats i 7 corones n'hi ha suficient, en teoria 21 velocitats possibles.

Per cert, aquests "xivatos" circulars amb aspecte retro molen molt! 

:-)

Aquí una petita xuleta amb l'evolució dels diversos grups de Shimano per bicis de muntanya.
La columna "¿Qué lleva?" fa referència a les novetats per l'any 1994.

Bé, de moment això només és el mitjà de transport, el vehicle bàsic.
Està clar que un viatge necessita més coses, més materials i logística suficient per sobreviure... roba? menjar? fogonet? eines? recanvis? tenda?
L'equipatge depèn d'on es vagi, amb qui, quan, però sobretot de quina manera: es pot viatjar d'hotel a hotel i de restaurant a restaurant tirant de tarja de crèdit, amb ajudes digitals tipus aplicacions diverses via telèfon inteligent, apps, maps, uatzaps... o també es pot viatjar amb la pasta sempre justa, de càmping a càmping, o no, amb tenda o bivac, de cuina i fogonet o passant fred i gana, i continuament a l'aventura.

Tota manera de viatjar és bona segons sigui cada persona. L'important és trencar la rutina i veure món si hi ha ganes.

Per sort existeix el low-cost.

I... ho haig de dir, encara que soni old school. Sempre va bé portar un mapa.
Millor encara si és un mapa antic, sense actualitzar, amb tot el què no hi figura per descobrir.

Bé, potser algun dia reuneixo l'equipatge que falta i explico més coses relacionades amb aquesta bici.

Per ara però, ho veig improvable, amb l'hivern que s'acosta. Així que de moment ho deixo amb un, potser continuarà.

Salut!

- Emporium Cross

L'Emporium Cross és una bici ben difícil de trobar. Una veritable bici de coleccionisme, i que de ben segur faltarà a moltes col·leccions de Muscle Bikes "made in Spain".
Segurament se'n van comercialitzar ben poques. Les úniques referències existens per ara: la imatge del catàleg d' Emporium, de principis dels 80's, i també el primer llistat de preus a la revista La Bici, al nº2, d'octubre de 1981, on apareix en la versió amb canvi de marxes, denominada CR 20 Cross.
Així doncs, és una bici amb data de naixement indeterminada, de mitjans o finals dels anys 70's, igual com  la BH Bicicross, la Rabasa Derbi Panther Cross, la Torrot Mx, la Orbea Furia...

Aquesta màquina d'avui és també de la col·lecció d'en Xavi M., qui és partidari sempre de conservar els elements originals el millor possible, que la bici estigui neta i funcioni tot bé, però que els defectes estètics a causa de l'ús o corrosió són secundaris, i formen part de la història de la bici, i que si pintem o recromem peces, la bici deixa de ser ella mateixa i perd el seu historial particular, és com fer un reset.
Amb tot aquest temps d'anar restaurant i observar bicis restaurades, també ho veig així i comparteixo aquesta filosofia. Sobretot quan la bici és tan poc comuna i resulta evident que cal respectar el seu passat per conservar tot el potencial com a peça històrica i de col·leccionisme.

Explico tot això perquè la bici tenia una oxidació molt agresiva, irregular i amb crostes molt petrificades. Ha estat un òxid emprenyador d'eliminar i als cromats hi ha registrades totes les zones afectades. També al quadre hi han quedat algunes cicatrius.
A favor cal dir que la bici estava sencera amb totes les peces originals, i estava bé d'estructura i alineació. Únicament li hem substituït els pedals Notario per uns Ripa nous, la cadena i les fundes i cables.

En aquesta foto següent una mostra de l'òxidació que hi havia arreu, aparentment sembla com sempre però per treure-la calia insistir i fregar fort, més del normal. Encara no sé a què és degut!

Els frens de tambor i carrets són de la marca Amuat, i bastant problemàtics a l'hora de posar a punt, degut a l'excessiva excentricitat de l'eix, cosa que provocava fregament entre les pastilles de fre i les parets del tambor.
Al final, i després de menjar una mica les pastilles de fre i d'anar provant diverses posicions per fixar les dues parts del tambor, les rodes giren sense fregament i els frens funcionen correctament, no pas sobradament, però diguem que passarien la ITV.

La forquilla amb suspensió crec que és igual que la de les Rabasa Panther Cross.
És pot desmuntar fàcilment per netejar i reengrassar. Els protectors de goma entren i surten a pressió (amb un tornavís fent palanca es separen de les botelles).
Les botelles es desenrosquen i surten per baix. Les barres ja no es desmunten més. La molla interna sembla fixada a l'interior de la botella però també surt descargolant.
Aquesta suspensió no té marca de fabricant per enlloc ni se'n coneixen recanvis.

Els neumàtics són d'origen, sense marca. Només indiquen les dimensions, 20' x 2.125 (406 de llanta) i que eren fets Taiwan. Encara tenen els tacs molt esmolats, cosa que indica que la bici es va fer servir ben poc, potser arraconada per el problema dels frens? qui sap...

Pensant en perquè no va ser una bici exitosa comercialment i n'hi ha tant poques... dedueixo que era una bici cara respecte la competència. La versió amb canvi de marxes costava 20.253pts l'any 81, quan una BH bicicross bàsica costava 11.500, o que per 23.900 ja hi havia la Panther Cross mach 2 tope de gama...
Això i també que és una bici amb alguns defectes de disseny, com la posició del seient, situat bastant enrere i amb poc marge de correcció endavant i amunt degut al disseny del petit sissy-bar.  En general tota la bici es veu molt inclinada cap enrera, cosa que amb unes suspensions posteriors més llargues això s'hauria corregit una mica. Però clar, hem de recordar que eren bicis per canalla, i les suspensions també són bastant toves, com les de la Panther Cross.
Eren bicis dimensionades per nens i adolescents, amb prou imaginació com per sentir-se dins el món del motocross... o sigui... en aquella època, tots! :-)
En aquella època tots somiavem amb tenir una bici d'aquestes i fer el motero pel barri !

Felicitats Xavi !
;-)