- G.A.C. AKIMOTO BMX

La última del 2013. Aquesta vegada si que puc dir allò de... "bici nova !!", amb dues paraules separades!

D'ençà de començar aquest blog, l'any 2009,  tota bici que havia arribat a les meves mans sempre estava acompanyada de les tres paraules separades: "bici no va". Després, amb més o menys encert, al cap d'un temps d'anar-hi treballant, la bicicleta en qüestió ja es podia denominar amb un sol mot: "bicinova".

Aquesta vegada però, tot és llampant i nou de trinca.

Setmanes enrera vaig poder ajudar a despenjar de la paret d'una botiga la última de les dues AKIMOTO de color taronja que sortien anunciades a Milanuncios.com.

Feia més de vint anys que era allà enfilada, aquesta bici,  i amb tots aquests anys, la pols i l'aire oliat de les motos i motoserres li havien impregnat tot el seu exterior. Per això, un cop a casa, també va caldre netejar-ho tot a consciència, peça a peça, per tal de rescatar tota la seva brillantor amagada.

Però tota aquesta "feinada", sense haver de treure òxid ni incrustacions de grassa vella i derivats, és com baixar el Tourmalet sense haver-lo suat pujant. Un luxe poc habitual.

A internet no hi ha gaire res de clar sobre les G.A.C. AKIMOTO.

Escribint als motors de recerca gogueleros apareixen diversitat d'Akimoto semblants a aquesta, amb aspecte BMX, però amb múltiples combinacions de colors, calques, protectors...
La majoria de quadres porten una platina de reforç soldada entre els dos tubs principals i la pipa de direcció.
També apareixen imatges de les AKM 4  i alguna AKM 3 (les versions Akimoto amb suspensió central, similars a les BH California Star2, i Star3, o la Orbea Dakar...). 

Totes aparegueren a la dècada dels 80s, però no tant aviat com es creu.
Remirant els llistats de preus de la revista LA BICI, la primera AKIMOTO que apareix anomenada és al nº 15, al desembre de 1982 (no tinc el nº14), quan ja totes les altres marques rivals tenien una o diverses BMX en venda i competint als circuits.

Resulta sorprenent aquest fet, però certament GAC es va despertar molt tard amb això del bmx. Va ser dels últims, sinó l'últim, fabricant a tenir-ne una a producció.

L'AKIMOTO B.M.X. costava aleshores 13.525 pts (uns 82€), per 11.600 pts d'una BH Meteor, o les 14.250 pts d'una BH California...

A l'estiu del 1985 hi ha l'AKIMOTO 500 (16.400 pts) i l'AKIMOTO 400 (12.900 pts), diferenciades pel tamany de roda.

A principis de l'any 1986 (LA BICI nº45) hi ha 3 Akimoto als llistats: "AKIMOTO-1 500", "AKIMOTO-2" i "AKIMOTO-3" (16.975, 18.975 i 23.975 pts respectivament). Qui sap si aquesta última ja correspon a la versió amb suspensió posterior, una denominació prèvia de la AKM-3 ? és quelcom a resoldre.

En els pocs números següents que tinc de la revista LA BICI ja no hi apareixen llistats de preus. A part d'això, només he trobat  informació al Catálogo BICISPORT Núm 1, de 1990, on encara hi apareixen les Akimoto, amb rodes de 400 i 500 (la 500 amb calques totalment diferents i quadre i forquilla molt semblant a les BH California), i també hi surten dues Akimoto amb suspensió, la AKM Cuatro i la G.A.C Trail. 

A falta de catàlegs i més documentació, les AKM3, AKM4, BH Star2 i 3, Orbea DAKAR, la Rabasa Derbi Panther bmx amb suspensió... o sigui, tota la moguda bmx amb un braç de suspensió central (inventada per GAC segons s'afirma al Catálogo Bicisport Núm.1) sembla ser que no existia abans de 1986.
Al 1986 segueix en venda la Motoretta, la Motoretta-2... i la Motoretta-3 bicolor, amb els frens i bieles de colors diversos. Això ens dóna una pista per la semblança de bieles i frens respecte a aquesta Akimoto d'avui, que per això podria correspondre a la Akimoto-1 500 de 1986.
Amb tota seguretat no és de les primeres sèries, ja que les de 1983 portaven bieles de pasador i pletina soldada (n'he vist alguna amb 3 forats rodons i la majoria amb un sol forat rodó), en canvi aquesta no té cap pletina soldada i equipa bieles amb eix de cuadradillo, i de 170mm de llarg! cosa poc habitual entre les bmx "de carrer".

Dit això, ni aquesta bici ni la majoria de BMX comercials del mercat, no eren pas eines pures de competició, sinó bicicletes visualment atractives i resistents destinades al públic juvenil i les seves aventures de barri. 

Les bicis bones de competició eren molt més cares, no assequibles per tothom, però amb una d'aquestes bicis bàsiques ja es podia competir a la cursa oficial més propera. Només calia treure el fre davanter, el protector de plats i el cavallet. Casc... i a correr!

A part de netejar-ho tot, tensar radis, recolocar fundes i cables i ajustar correctament el pedalier, he modificat tres coses:
Els pedals, substituits per aquests Notario blaus, més bemeikseros (originalment duia uns Notario de color blanc, d'un disseny que no havia vist fins ara).

També hi he afegit el protector "AKIMOTO" del manillar, ja que no hi era, i a la botiga em van dir molt segurs que de sèrie no hi anava (per sort en tenien algun de suelto per vendre).
També hi he instalat els cridaners protectors de punys marca Polisport que fa temps que tenia per casa,  quin millor lloc per conservar-los sinó muntats al seu lloc. La seva funcionalitat pràctica és més que dubtosa, però als anys 80 aquesta mena de gadgets sempre feien la bici més racing, més ràpida i agresiva.

La majoria de peces de la bici són firmades per G.A.C., excepte els carrets de les rodes, de marca Union, el seient GES, els pedals Notario, la cadena IRIS, el catadriòptic Rinder i els neumàtics HWA FONG, una mica ressecs després de tants anys, però que després de tractar-los amb el mètode glicerínic, han millorat bastant la seva textura, i l'aspecte és fantàstic.

Ara la bici pesa 14,1 Kg., tot funciona com el primer dia i brilla racing per totes bandes. Però encara no està tot clar.
Segueix vigent el dubte sobre l'origen d'aquest curiós mot: AKIMOTO...
D'on ve? un còctel de manga japonès i surfing USA?