20 de maig 2014

- Diamond Back APEX (1990)

Entre 1989 i 1991 totes les grans marques americanes del mundillo MTB van establir els enllaços comercials amb Espanya. Foren els anys del boom Mountain Bike. Els fabricants europeus ja començaven a produir bicis bones, però l'origen californià d'aquella "nova" modalitat ciclista encara donava una important ventatja comercial a les firmes de l'altra banda de l'Atlàntic.
Les bicis americanes certament eren millors, i també gaudien de molt renom, com si la llunyana procedència i la sonoritat anglesa de les paraules fossin els elements diferenciadors, els sinònims evidents de "millor qualitat"... quan en realitat eren els anys d'experiència, el desenvolupament tecnològic, les competicions, la competència entre marques al llarg dels anys 80's... una mica tot això el què marcava la diferència a favor dels americans respecte els constructors europeus.
L'oportunitat de negoci era molt evident i amb cosa de poc temps diversos distribuidors van repartir-se tasca d'importació i comercialització de les mountains made in USA a la península ibèrica.
Cannondale,  MS-Racing, Klein, Muddy Fox, Specialized, Marin, Diamond Back, Yeti, Trek, Alpinestars, Wheeler, Scott, Kona... tot era nou i fresc... i sonava molt bé.
L'èxit comercial d'aquella primera descarregada va ser rotund.

Diamond Back era una d'aquelles firmes gegants amb origen BMX i anys 80. Cap a 1990 les seves btt's van començar a distribuir-se per Espanya de la mà d'American Bike.
Aquesta Apex que fa poc vaig trobar en un mercat de trastos és d'aquella primera època. Però té dues coses que la diferencien de la mateixa bici que apareix a la revista Bicisport nº16 (agost de 1990): un element extrany és el fre posterior, un Shimano Deore U-brake, molt habitual als anys 80s, i instalat a sota el quadre, darrere la caixa de pedalier, i l'altre diferència curiosa és el pronunciat slooping (inclinació del tub "horitzontal"). 
Observant la gama de 1991 al Catálogo Bicisport nº2, on la decoració de la gama Diamond Back és ben diferent, totes les bicis tenen un slooping molt discret, molt menys pronunciat que aquesta Apex d'avui. 
Per ara, de 1990 només he trobat el reportatge aquest a la revista Bicisport :

D'allò ja han passat 24 anys. 
El què queda de les calques, els cops en la pintura, així com alguns elements canviats (tija, seient, rodes, pedals, punys...) indiquen un cert pas del temps.
La forquilla rígida, els frens cantilever, els "només 7 pinyons", l'U-brake, el grup Shimano Deore DX, en prou bon estat i bon funcionament, fins i tot el Hutchinson "On The Rocks" del darrera, són elements que marquen "retro", i "clàssic". 
Els gairebé 13kg de pes també indiquen..."vintage".
I no obstant això,  de totes aquestes voltes al sol, després de la neteja i posada a punt la bici funciona perfectament, canvia bé i frena més que bé. La talla petita no em deixa saber més sobre el seu comportament, la potència curta o la poca inclinació del tub de direcció em donen sensacions extranyes al traçar, com si la roda fos molt a prop del manillar, o la forquilla molt ajaguda. La bici és petita pel meu dimensionat. Ja m'agradaria poder-me encongir o ensopegar-ne una d'igual unes talles més gran. 
Però aquí el fet important és que la bici torna a estar a punt i amb l'esperit intacte.













 Si la meva germana s'hi troba bé ja té bicinova de muntanya.
;-)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada