14 de setembre 2012

*** brico docs / FRENS

 A l'època anterior a internet, l'accés als coneixements mecànics de la bici només s'assolien amb la pràctica, l'experiència remenant eines, mecanismes... i sobretot aprofitant les petites estones quan portaves la bicicleta a repassar a la botiga, fent preguntes, veient el taller, les eines i el mecànic en acció. Un cop a casa, la falera de desmuntar i muntar coses ajudava  prou a endinsar-se de manera  gradual en les habilitats i la perfecció, sempre aparentment llunyana.

Però gràcies a la revista Bicisport, apareguda al 1989, molts aficionats varem poder anar assimilant la mecànica de la bicicletes sense el risc d'espatllar coses que comportava l'exploració per compte propi i la inexperiència.

*** brico docs és un complement del taller de restauració, que ajudarà a omplir alguns buits que encara resten. I és que costa trobar temps per preparar les entrades del "taller de restauració" tal com vaig començar a fer, amb fotos i explicacions pròpies. Però  també crec que no anirà malament, a qui s'inicia en la mecànica de la seva bici, estudiar a la manera vintage, amb una revista oberta i la bici al costat, i les eines del moment escampades pel voltant.

Ajustar els frens és un manteniment bàsic de tota bicicleta. Convé fer-lo sempre que hi ha problemes  i la cosa no va fina. El millor que podem fer si no ens interessa aprendre és portar la bici al taller més proper, però si tenim ganes d'aprendre i saber-ne, no és molt complicat.

Entendre el funcionament, desmuntar i revisar tota la instalació, i finalment ajustar-ho de nou cercant la perfecció, ens donarà també el coneixement clar de com de bé frena la bicicleta.
No hi ha dues bicicletes que frenin igual, i a simple vista no es pot deduir quina frenarà millor que quina altra. Només la bicicleta ens ho pot dir, quan la probem, llavors podrem descobrir un "no frena gaire bé", o un "frena bé", o un "frena molt bé!", fins i tot tenir una sorpresa poc habitual amb un "frena que t'hi cagues !!".
 És més qüestió de sort que de qualitats i marques. Si bé és més probable que uns frens de gama alta tinguin millor frenada que uns de gama baixa,  no és un factor definitiu.
 A part, també hi ha l'habilitat de frenar, de triar el moment oportú, de dosificar la pressió sobre les manetes, el repartiment de frenada, l'estat del terra i els neumàtics... coses que només la pràctica continuada ensenya, i amb ella la confiança amb la nostra bici i els seus frens.
 Aleshores sí que es disfruten els ports de muntanya cara avall !! jajaja !! 

Sobre els frens i la seva restauració, hi ha un vell post a bicinova: restaurar frens clàssics

A continuació l'apartat de bricolatge de la revista BICISPORT , al nº3, juliol de 1989
  (us recordo que podeu obrir les imatges a gran format, amb el botó secundari del mouse i clikant "obre l'enllaç en una pestanya nova")




També a la revista LA BICI  (de 1981) he trobat un tutorial sobre frens.


Y finalment un tercer retro-doc sobre cables i fundes, MOLT importants, ja que totes les bicicletes per restaurar acostumen a tenir-los trinxats i gairebé sempre s'han de renovar completament.



Que passeu unes molt bones apurades de frenada !!
;-)

09 de setembre 2012

*** "tijes que no volen sortir" v2.0


De nou els *** per aquí.

De tant en tant segueixen apareixent tijes que no volen sortir.

Dins el "taller de restauració", a bicinova.blogspot, hi ha la versió 1.0 d'aquest conflictiu tema: "tijes que no volen sortir", però avui és hora de publicar-ne el plugin, l'extended version, degut a que l'state-of-the-art ja és capaç de solucionar el problema amb molta més facilitat que dos anys enrera, quan trobar una tija garratibada dins el quadre suposava mil mal de caps, molts renecs, extra-temps i extra-energia malbaratada.

Aquesta operació (traumàticament comparable amb l'extracció d'unes típiques bieles BH (ja sabeu quines vull dir)), ara resulta més fàcil, i tot gràcies a "l'extirpador", una eina  molt especial i específica, d'última tecnologia; un prototipu únic que em va regalar en Josep Monells fa un temps, quan va dissoldre la seva emblemàtica botiga de Torelló. Amb aquesta eina ja no fa por trobar tijes entossudides en no deixar-se desaferrar. Ben al contrari, és una sort trobar-ne de petrificades per anar mantenint en forma a "l'extirpador"...

entre ( )
Ho reconec, era fan de Mortadelo y Filemón, el Super, el Profesor Bacterio i l'humor guionístic d'Ibáñez...
salga ( )

"L'extirpador" és contundent, simple i bàsic.
Pim, pam, fora.



Com que és un prototipu, i no l'imagino patentat, es pot copiar, construir i perfeccionar fàcilment. Això si, deixant l'estètica a part, doncs millorar el Rat Style d'aquest no és tan senzill com pot semblar de bones a primeres. Centrant-nos en les 3D pures, dir que en qualsevol taller que remenin ferros el poden crear sense massa dificultat. Les mides i formes cacascú les pot deduir, no estan establertes, ni són definitives. L'important és la idea i la funció.

"L'extirpador" es coloca a la punta de la tija que no vol sortir. Aleshores s'apreten els 4 cargols de manera uniforme. S'apreten bastant de manera que mosseguin mes aviat fort, sense por.


Per començar a moure la tija hi ha dues possibilitats: una és fer passar una barra massissa d'acer per el forat del capdamunt de "l'extirpador", i com més llarga millor per així poder fer més palanca. Aleshores només cal començar a fer zig-zag ,  havent subjectat previament el quadre, com sigui.
Ara bé, si no es té a mà una barra així, hi ha l'altra opció: fer passar un estri curt però fort per el forat, tombar la bici del revés i utilitzar un cargol de banc per aferrar la tija i moure el quadre, primer lateralment i després amunt, zigzaguejant fins assolir l'objectiu.



Si... el soplet, el "3 en 1", la coca-cola... tot això ajuda, però "l'extirpador" és una altra història, va per feina, no s'està d'òsties.

 ( és interessant reflexionar sobre la filosofia de les eines, sobretot de les bones eines. Hi ha molt per exportar de cadascuna d'elles i perfeccionar la pròpia racionalitat )


-----------------------------
Consideracions extres:

- Que la tija quedi ratllada, o amb les 4 marques dels cargols, toca els nassos, però no és res greu, l'important és que podrem refer la bicicleta, sigui amb la mateixa o amb una altra tija.
Salvar el quadre és salvar la bici.

- Les tijes de seient han de casar perfectament amb el quadre. Recordar que el diàmetre de les tijes varia de 2 en 2 dècimes de mm. Si un quadre està creat per portar una tija de 26,4mm, tard o d'hora tindrem problemes si li coloquem una tija de 26,2mm. o una de 26,6mm.

- Un peu de rei (calibrador), és bàsic si es remenen bicicletes.

- Quan coloquem la tija és aconsellable untar-la amb oli tipus "3 en 1" que no pas amb grassa, ja que si aquesta no és d'excel·lent qualitat, tendeix a assecar-se i es torna sòlida, i això, amb el temps acaba dificultant la movilitat de la tija i la seva extracció. 
Això també va per la potència (la tija del manillarg).

- Dues vegades l'any:  treure la tija, netejar-la, untar-la d'oli i tornar-la al seu lloc, és la millor garantia perquè mai no haguem de recórrer a  "l'extirpador".

Salut!

28 d’agost 2012

- ROBOTA CURIOCITY "anti-crisis tool"













Una altra Mutant Bike processada. 

Ara que la paraula "crisis" ha començat a associar-se amb la paraula "anti",  com per delinear sortides, solucions, alternatives... als quadriculats dictàmens político-financers i les seves linies rectes... i ara que els marcians veuen com "la versió ultimate del cotxe google maps" (alias Cusiosity),  amb la curiositat inocent de la ciència (inociència?), està explorant i registrant el repertori de minerals i esgrafiats superficials del planeta vermell, he trobat la inspiració per posar nom a aquesta bicicleta... curiosa.

La NASA no està en crisis, i la seva determinació tampoc, els robots no estan en crisis.

ROBOT. Esta palabra procede del checo "robota" (=trabajo) y fue empleada primeramente por el escritor de dicha nacionalidad Karel Chapek, en su obra "R.U.R.", publicada en 1921.
Pérez-Rioja, J.A.: Diccionario de Símbolos y Mitos, 5ªed.,Madrid, ed.Tecnos, 1997.
 













Amb destí a les urbes post industrials, als extra-radis i a la perifèria humanoide, i amb esperit de robot explorador i eina anti-crisis, aquesta bicicleta l'he configurada amb elements màgics, humor seriós i colors vius en contrast amb la degradació rat del quadre, i la deslocalització caòtica dels components.

És una remor borrosa d'una idea per la que costa trobar paraules però que en algun lloc i en fets sento molt vivament:
només l'esperit infantil té el poder de refresh en un entorn degradat, encarcarat i vell, brut i pre/post-apocalíptic com aquest 2012 que ens té ocupats, i en el seu enclaustrament a depresions adictives, a l'abandonament neuròtic i al refugi inútil en presons per l'esperit.
Són el joc, la imaginació i la creativitat, els escuts i les espases per obrir llum en la foscor. Camins entre les runes.
Tothom pot retrobar el joc, i qui més qui menys tothom en té, de creativitat i de imaginació, només cal reactivar-les.

25 d’agost 2012

- BH 75 500 "red rose"



Un d'aquells "abans / després" espectaculars.
 
Aquesta BH 75 va estar molt de sort, ja l'havien llençat a la deixalleria, ja l'havien abandonat per impossible, per inútil; perquè feia nosa i no valia res, estava feta una merda... lu típic.






Però que la llencessin al container del ferro fou el millor que li podia passar a la bici, perquè la casualitat va fer que en Txema passés per allà,  la va veure i, (excepcionalment), els de la deixalleria li van deixar endur.
En Txema és un veí i sabent que jo remenava bicicletes em va preguntar si es podria restaurar, que li agradaria regalar-li a la seva dona, la Rosa, pel dia del seu sant.
El "Red Rose" amb què he batejat la bici ve d'aquí. A  bicinova encara no hi havia cap BH 75 d'aquest color tan elegant i xulo.

Van fer falta 11 hores de feina, uns punys ECO nous dels que encara té Reciclone, fundes i cables, reciclar un parell de neumàtics antics, un parxe, substituir un pedal... això és tot.
Ha quedat prou guapa, i funciona molt bé.
Si el que va llençar la bici la veu ara s'estirarà dels cabells, jajaja!!

A la Rosa li va agradar molt el regal sorpresa,  moltes gràcies Dídac, Nausica i Txema!
Cuideu-les molt!