01 d’agost 2015

- LOOK KG 76 Kevlar Hinault



Una Look de l'any 1991. Amb les manetes de canvis al quadre i les fundes de frens amagades sota la cinta del manillar...
És curiós però a mesura que passarà el temps, aquesta configuració de bicicletes esdevindrà cada cop més breu en la història del ciclisme de carretera: des de mitjans dels anys 80s, quan les fundes de cable es van amagar, fins l'any 1993, quan les manetes de canvi i fre al manillar es van imposar (STI i Ergopower). Uns  7 o 8 anys, efimers, comparats amb les 3 dècades anteriors i els 22anys que ja portem de shifting brake levers.

El quadre és de racors d'alumini i tubs fets de capes de fibra de carbono i capes de Kevlar, units als racors amb coles especials, a l'estil de les Vitus i les Alan d'alumini (marques que també van versionar els seus quadres amb tubs de carbono).
Era l'eclosió de l'anomenada tecnologia "composite", sembla que iniciada per TVT a mitjans dels 80's, fabricant fibres i tubs. Tota la fibra de carbono actual té els origens allà a França.
Al 1986 en Greg Lemond guanyava el seu primer Tour amb una Look de carbono, la KG 86. Un quadre artesanal que utilitzà aquells tubs TVT.
Desconec com va seguir la història entre TVT i LOOK, ja que TVT també va fabricar els seus propis quadres, que alguns professionals utilitzaven en etapes i curses on la lleugeresa era un fet vital que podia "marcar les diferències". Es van veure quadres TVT disfressats de Pinarello, Razesa/Banesto, Bottechia, Lemond...

La KG 76 ja va aparèixer al catàleg de 1990, amb un disseny gràfic diferent d'aquest d'avui, però al catàleg de 1991 ja hi surt amb aquests colors. Així que molt probablement aquesta bici és de 1991.
En aquesta pàgina, PYF Rides, hi ha la majoria de catàlegs de la maca LOOK.


En Bernard Hinault va estar molt vinculat a Look desenvolupant els nous materials durant tots aquells anys posteriors a la seva brillant carrera esportiva. Aquesta KG 76 porta el seu cognom per aquest motiu, és de suposar, i aquest model de quadre era el segon de gama després de la KG96 Team Replica, la que utilitzaven els equips professionals.


El grup Shimano 600 (sèrie 6400) s'encarrega de gairebé tot (si bé els frens són sèrie 6403).
L'eix de pedalier i direcció són Mavic, i la tija de seient una Vitus (de 25,0 mm). Llantes Mavic Open 4 CD, neumàtics Vittoria Zaffiro, pedals Look, seient Selle Italia XO, manillar i potència 3ttt.
La bici s'ha restaurat completament, els frens i manetes de frens els he substituit per uns altres iguals però en molt millor estat, ja que els que hi havia eren molt oxidats.

















La talla del quadre és una 51 (51 cms del tub del seient, de centre a centre, i el tub horitzontal medeix 53 cms, també de ctc.)
La potència és de 100mm, les bieles de 170mm. És una bici ben proporcionada per algú de 1,58 a 1,65 m.
Plats de 42 i 52 dents, i 7 corones de pinyó (13, 14, 15, 17, 19, 21 i 23 dents). Canvis sincronitzats.
La bici pesa 9,48 kg.

Està perfectament d'estructura, sense trompades, totes les unions de racors i tubs es veuen sòlides.
L'únic "pero" és l'aspecte estètic, una mica deteriorat: hi ha múltiples rascades, la capa de barnís ha saltat en algunes zones, i en els racors d'alumini hi ha punts on ha nascut òxid per dessota la pintura. Tot això no és res greu per utilitzar la bici amb plena confiança i seguretat i disfrutar-la durant encara molts anys, però tard o d'hora en un futur, serà aconsellable treure el barnís i la pintura, fregar i allisar els punts d'òxid dels racors, repintar-los, posar calques noves i barnissar novament tot el quadre i la forquilla. Feina per a un taller professional de la pintura amb expència amb aquests afers.
En una bici històrica com aquesta tot això valdrà la pena, ja que no n'hi han habitualment en venda i són peces sempre admirades en tota col·lecció.

Bé, però això no corre pressa, ara la bici està fora de perill, ben arreglada i a punt per tornar-la a fer suar.  Tota ella funciona molt bé, lleugera, els canvis de marxes són suaus i fiables, i bastant silenciosa. La frenada és MOLT potent i controlable. Amb una neteja i manteniments normals, poden fer enèssimes sortides retro-racings...
 ;-)

 Està en venda per uns 500€, 350€ (últim preu). Enviament possible, però és preferible recollida local.
Salut!

29 de juliol 2015

- ALAN v.2



Aquesta és la mateixa Alan que ja va sortir al blog bicinova l'abril del 2011, aquí: ALAN

Des d'aleshores vaig anat recopilant les peces que faltaven perquè fos tot Campagnolo del més clàssic. Tenia aquesta idea al cap des del principi, però per aconseguir aquesta mena de material sense deixar la butxaca buida s'ha de comptar amb l'atzar, la sort, temps i contactes. Gràcies a la combinació diversa d'aquests elements van aparèixer uns pedals Grand Sport, unes manetes de canvis, canvis de marxes i frens Super Record, i finalment unes manetes de frens Record, gràcies a Reciclone, i que vaig poder completar amb les seves magnífiques hoods noves (gomas apoyamanos). Gràcies Jordi!

Més recentment encara vaig trobar un seient Concor Supercorsa de color groc, tirat en un mercadillo, així que no m'ho vaig dues vegades per combinar-lo amb aquella cinta de manillar que, aburrida en un calaix, esperava el seu moment des de feia anys.

Les calques van arribar d'algun lloc d'europa via ebay (també fa temps) en aquest to daurat poc habitual. Vaig haver de retirar part d'aquell pinstriping ratllat per tal de situar-les, sobretot perquè destaquéssin mínimament, ja que és un color daurat poc potent, però ara combina bé amb el groc de les parts altes.
Ara veig que unes lletres Alan en color groc haurien resultat encara millor? Bé, ja està fet.  

La bici ha guanyat una mica de color, sense perdre l'essència de pura sang clàssica que tenen totes les Alan dels 70's i 80's.
 A velosvintage hi surt la de Bernard Thévenet i l'equip TEKA : Velo ALAN 1980
 Les Alan i les Vitus 979 varen ser les ambaixadores de l'alumini en el camp professional durant un bon grapat de temporades.
 En fi, prou xerrameca... les fotos expliquen d'aquesta:











Guapa, eh?
Potser uns neumàtics clàssics amb parets color crema li haurien escaigut millor? Segur que si, ara ho veig.
Serà qüestió de fer-hi milles i gastar aquests !
 ;-)

28 de juliol 2015

Coses per fer


Sento haver abandonat el blog tot aquest temps sense donar cap mena d'explicació. 
 
A les acaballes de l’any passat  estaba molt cansat d’internet. Els megabytes anaven i venien amb una parsimònia exasperant i tot era hiper-feixug i malaltís.

Un dia l’antena guifi del poble va petar definitivament, una ventada  forta de gener, em vaig dir, però no vaig pas córrer a arreglar-ho.  Abans d’aquesta avaria ja havia decidit no publicar entrades al blog durant tot el 2015. Volia deixar de navegar…, d’anar a la deriva. Havia de tocar de peus a terra. Necessitava temps per refer moltes altres coses que no eren bicicletes.

Han passat 7 mesos. Ara l’internet a casa torna a funcionar bé, de moment. He recuperat els ànims  i he decidit no esperar al 2016 per proseguir amb aquest blog. En tinc ganes i hi ha moltes coses per fer.

Aquests mesos sense internet he seguit pensant amb bicicletes velles i atrotinades. No ho puc evitar. N’he trobat algunes pels mercats, mig mortes, alguna joia en brut… n'he salvades algunes altres, in extremis, de la xatarra, i encara en tinc algunes al taller, de fa temps, senceres o trossejades, esperant el seu torn per entrar a quiròfan...

Alguns píxels d'elles:


Per refer tot això només hi ha una manera: activitat. Així que les vagi enllestint sortiran aquí al blog.

Però hi ha més per fer: vull fer inventari de peces, coses i noses que no em motiven personalment i desprendre-me’n. Cal simplificació i espai lliure. Un dels problemes principals de restaurar i coleccionar bicicletes és la disponibilitat d’espai. Una bici nova exigeix un espai nou, i encara que al taller no he parat mai de recol·locar i comprimir les coses,  veig que cal fer lloc per les bicis que s’han de  restaurar.  Tot i que em costi, n'hauré de vendre alguna de les meves, així que ben aviat aniré actualitzant la página de bicis en venda aquí al blog.

Més encara per fer:  seguir perfilant les moltes bici-idees que sempre van i venen. Qui sap, potser alguna cristalitza en un futur (si en algún moment fan falta sponsors ho faré saber)

En definitiva, continuar amb el bicinova2, i amb una mica més de xispa, i seguir divulgant i compartint aquesta peculiar enfermetat:  la dèria per les bicicletes de temps passats. 
   Salut!

P.D.
Algunes bicicletes que encara conservo han canviat una mica des que van aparèixer al blog, com la Alan. Ara si que està 100%OK, tot Campagnolo del bo.
Al 2011 hi ha la primera versió en blanc i negre, al bicinova.blogspot: ALAN
En breu publicaré un post aquí al bicinova2 d'aquesta versió amb en Concor groc.

01 de gener 2015

- Stella Poketby


Abans que res, espero que sigui un bon 2015 per tothom!

El desembre ha volat i aquest reportatge no ha pogut entrar-hi a temps... i mira que la bici és petita!
 ;-)

Una altra Stella miniatura. La segona restaurada a bicinova en tots aquests anys. És una sort doncs no n'hi ha gaires d'abandonades ni en venda, d'aquestes petites joies franceses. Aquesta la va aconseguir en Xavi M. al passat Auto Retro de Barcelona.

Aparentment la bici semblava ben conservada i amb poc òxid. Bruta i prou. Però ha calgut molta paciència per anar-la refent. Essent una bici del 1968 és probable que en algun moment s'hagués restaurat per millorar-ne l'aparença, però mecànicament estava tot garratibat. Frens, timbre, pedalier, canvi, cadena, llums... res d'això funcionava. Per sort, totes les peces eren d'origen, excepte punys i la fixació del seient.





L'espai ocupat per una explosió de les peces també és reduit !
:-)


Louison Bobet va ser el guanyador del Tour de 1953, l'any del cinquantenari (1903-1953), però que correspon a la 40ª edició de la prova, ja que no s'havia disputat sempre, degut a les dues guerres mundials del segle XX.

Això de Poketby (de butxaca?), va per l'original i ben trobat sistema de plegat d'aquestes Stella, que fàcilment pot adaptar les dimensions de la bici a la talla de la persona, maleter d'un cotxe...
Una bici adaptable per quitxalla de 7 anys i fins per adults de 1,90m. d'açada.







Fe de errates: ara veig que em vaig equivocar de banda al col·locar el shifter!  :-(
Els anglesos no només en els cotxes  pensen/canvien amb l'esquerra!!
(ara penso que és extrany que a la França de la post-guerra no desenvolupessin un Sturmey Archer propi...)
Bé, la solució és senzilla. No cal treure punys ni desfer calbles. L'anell del shifter que abraça el manillar es pot obrir suficientment per escapar-se, amb compte, un cop extret el cargol, i muntar-ho de nou a l'altra banda.
El timbre també haurà de viatjar!







Al blog hi ha l'altra Stella que vaig restaurar l'any 2010, però amb neumàtics i punys negres no és tant maca:
Stella mini velo 1975
Sembla ser que les Poketby les feien només en color blanc i en color gris, però la familia Stella era diversa, fins i tot n'hi havia una amb motor!!

Aquests documents els va trobar en Xavi per la xarxa. A França aquestes bicicletes són molt estimades i hi ha abundant informació, recerca de material, presentacions en foros, fotos...






Una bici molt petita però que no passa desapercebuda. Passi per on passi tothom la veurà.
Moltes gràcies per l'encàrreg Xavi ! Que la disfrutis!