- AKIMOTO "gold-school"

Bones!
A bon ritme abans de la inminent mini-pausa d'agost.

Han passat 20 mesos des que va aparèixer a bicinova2 aquella G.A.C. AKIMOTO BMX
En aquell moment vaig rebuscar per internet informació de les Akimoto, les BMX de G.A.C., amb un resultat força insípid. Actualment la informació del núvol segueix essent poc clara.

Trobar aquesta Akimoto vermella en un mercadillo si que va ser una sort. Tot i estar ben bruta, gastada i plena d'esgarrapades, tenia la majoria de components importants recuperables, i el quadre i la forquilla ben alineats. L'únic dany important era el carret posterior, amb un tros d'ala trencada i algun radi fotut.
I la unió plat-biela, d'un estil rat look genuí. Vet aquí l'abans tragicòmic de l'element:

L'he posada a punt respectant totes les esgarrinxades, l'historial de navegació de tres dècades al pati.

A part del disseny gràfic cridaner, extra-racing i estètica USA, el que més salta a primera vista és el to daurat dels components, molt semblants a la reina de la contrada, la BH California Star.
Bieles de 170mm, plat Thun, frens i manetes Weinmann (unes "dos dits" aquí), unes llantes també Weinmann, i uns carrets sense nom però que podrien ben ser uns Olimpic. Almenys el de darrera l'he substituit per un de platejat però molt igual de forma als de la fàbrica Barcelonina.

36 radis a cada roda: solidesa.
La caixa de pedalier i l'eix de "quadradillo" acaben de confirmar l'esperit competitiu d'aquesta bici, orientada a les curses de bici-cross dels 80's. L'incipient bmx made in Spain.

Es tractaria, potser, de la "millor" de les Akimoto? i competidora directa, comercialment parlant, de la Californa Star, la "millor" de les BH?
Queda per determinar el model de bici i l'any de fabricació. Podria ser de 1983, 1984, 1985...?
El que és probable es que se'n deurien fer poques, doncs mai abans n'havia vist cap ni n'havia sentit a parlar per enlloc.

Una altra possibilitat seria que es tractés d'una Akimoto normal i que un antic propietari l'hi hagués colocat tots els components daurats d'alta gama, cosa lògica només en cas de pura competició... però aleshores la presència de dos frens i del cavallet no tindria massa sentit...
Apostaria un Michelin Cobra que es tracta d'una bici de sèrie.


L'hi he substituit els pedals cutres, els punys i el seient perdut per coses vermelles que tenia a mà.
També els tres xurros nous que no hi desentonen del tot.

Evidentment la denominació "gold-school" és inventada.

Si algú en sap més coses, qualsevol comentari al respecte és benvingut, com sempre.
Està en venda per 300€ 250€.

- LOOK KG 76 Kevlar Hinault

Una Look de l'any 1991. Amb les manetes de canvis al quadre i les fundes de frens amagades sota la cinta del manillar...
És curiós però a mesura que passarà el temps, aquesta configuració de bicicletes esdevindrà cada cop més breu en la història del ciclisme de carretera: des de mitjans dels anys 80s, quan les fundes de cable es van amagar, fins l'any 1993, quan les manetes de canvi i fre al manillar es van imposar (STI i Ergopower). Uns  7 o 8 anys, efimers, comparats amb les 3 dècades anteriors i els 22anys que ja portem de shifting brake levers.

El quadre és de racors d'alumini i tubs fets de capes de fibra de carbono i capes de Kevlar, units als racors amb coles especials, a l'estil de les Vitus i les Alan d'alumini (marques que també van versionar els seus quadres amb tubs de carbono).
Era l'eclosió de l'anomenada tecnologia "composite", sembla que iniciada per TVT a mitjans dels 80's, fabricant fibres i tubs. Tota la fibra de carbono actual té els origens allà a França.
Al 1986 en Greg Lemond guanyava el seu primer Tour amb una Look de carbono, la KG 86. Un quadre artesanal que utilitzà aquells tubs TVT.
Desconec com va seguir la història entre TVT i LOOK, ja que TVT també va fabricar els seus propis quadres, que alguns professionals utilitzaven en etapes i curses on la lleugeresa era un fet vital que podia "marcar les diferències". Es van veure quadres TVT disfressats de Pinarello, Razesa/Banesto, Bottechia, Lemond...

La KG 76 ja va aparèixer al catàleg de 1990, amb un disseny gràfic diferent d'aquest d'avui, però al catàleg de 1991 ja hi surt amb aquests colors. Així que molt probablement aquesta bici és de 1991.
En aquesta pàgina, PYF Rides, hi ha la majoria de catàlegs de la maca LOOK.

En Bernard Hinault va estar molt vinculat a Look desenvolupant els nous materials durant tots aquells anys posteriors a la seva brillant carrera esportiva. Aquesta KG 76 porta el seu cognom per aquest motiu, és de suposar, i aquest model de quadre era el segon de gama després de la KG96 Team Replica, la que utilitzaven els equips professionals.

El grup Shimano 600 (sèrie 6400) s'encarrega de gairebé tot (si bé els frens són sèrie 6403).
L'eix de pedalier i direcció són Mavic, i la tija de seient una Vitus (de 25,0 mm). Llantes Mavic Open 4 CD, neumàtics Vittoria Zaffiro, pedals Look, seient Selle Italia XO, manillar i potència 3ttt.
La bici s'ha restaurat completament, els frens i manetes de frens els he substituit per uns altres iguals però en molt millor estat, ja que els que hi havia eren molt oxidats.

La talla del quadre és una 51 (51 cms del tub del seient, de centre a centre, i el tub horitzontal medeix 53 cms, també de ctc.)
La potència és de 100mm, les bieles de 170mm. És una bici ben proporcionada per algú de 1,58 a 1,65 m.
Plats de 42 i 52 dents, i 7 corones de pinyó (13, 14, 15, 17, 19, 21 i 23 dents). Canvis sincronitzats.
La bici pesa 9,48 kg.

Està perfectament d'estructura, sense trompades, totes les unions de racors i tubs es veuen sòlides.
L'únic "pero" és l'aspecte estètic, una mica deteriorat: hi ha múltiples rascades, la capa de barnís ha saltat en algunes zones, i en els racors d'alumini hi ha punts on ha nascut òxid per dessota la pintura. Tot això no és res greu per utilitzar la bici amb plena confiança i seguretat i disfrutar-la durant encara molts anys, però tard o d'hora en un futur, serà aconsellable treure el barnís i la pintura, fregar i allisar els punts d'òxid dels racors, repintar-los, posar calques noves i barnissar novament tot el quadre i la forquilla. Feina per a un taller professional de la pintura amb expència amb aquests afers.
En una bici històrica com aquesta tot això valdrà la pena, ja que no n'hi han habitualment en venda i són peces sempre admirades en tota col·lecció.

Bé, però això no corre pressa, ara la bici està fora de perill, ben arreglada i a punt per tornar-la a fer suar.  Tota ella funciona molt bé, lleugera, els canvis de marxes són suaus i fiables, i bastant silenciosa. La frenada és MOLT potent i controlable. Amb una neteja i manteniments normals, poden fer enèssimes sortides retro-racings...
 ;-)

 Està en venda per uns 500€, 350€ (últim preu). Enviament possible, però és preferible recollida local.
Salut!

- ALAN v.2

Aquesta és la mateixa Alan que ja va sortir al blog bicinova l'abril del 2011, aquí: ALAN

Des d'aleshores vaig anat recopilant les peces que faltaven perquè fos tot Campagnolo del més clàssic. Tenia aquesta idea al cap des del principi, però per aconseguir aquesta mena de material sense deixar la butxaca buida s'ha de comptar amb l'atzar, la sort, temps i contactes. Gràcies a la combinació diversa d'aquests elements van aparèixer uns pedals Grand Sport, unes manetes de canvis, canvis de marxes i frens Super Record, i finalment unes manetes de frens Record, gràcies a Reciclone, i que vaig poder completar amb les seves magnífiques hoods noves (gomas apoyamanos). Gràcies Jordi!

Més recentment encara vaig trobar un seient Concor Supercorsa de color groc, tirat en un mercadillo, així que no m'ho vaig dues vegades per combinar-lo amb aquella cinta de manillar que, aburrida en un calaix, esperava el seu moment des de feia anys.

Les calques van arribar d'algun lloc d'europa via ebay (també fa temps) en aquest to daurat poc habitual. Vaig haver de retirar part d'aquell pinstriping ratllat per tal de situar-les, sobretot perquè destaquéssin mínimament, ja que és un color daurat poc potent, però ara combina bé amb el groc de les parts altes.
Ara veig que unes lletres Alan en color groc haurien resultat encara millor? Bé, ja està fet.  

La bici ha guanyat una mica de color, sense perdre l'essència de pura sang clàssica que tenen totes les Alan dels 70's i 80's.
 A velosvintage hi surt la de Bernard Thévenet i l'equip TEKA : Velo ALAN 1980
 Les Alan i les Vitus 979 varen ser les ambaixadores de l'alumini en el camp professional durant un bon grapat de temporades.
 En fi, prou xerrameca... les fotos expliquen d'aquesta:

Guapa, eh?
Potser uns neumàtics clàssics amb parets color crema li haurien escaigut millor? Segur que si, ara ho veig.
Serà qüestió de fer-hi milles i gastar aquests !
 ;-)

Coses per fer

Sento haver abandonat el blog tot aquest temps sense donar cap mena d'explicació. 
 

A les acaballes de l’any passat  estaba molt cansat d’internet. Els megabytes anaven i venien amb una parsimònia exasperant i tot era hiper-feixug i malaltís.

Un dia l’antena guifi del poble va petar definitivament, una ventada  forta de gener, em vaig dir, però no vaig pas córrer a arreglar-ho.  Abans d’aquesta avaria ja havia decidit no publicar entrades al blog durant tot el 2015. Volia deixar de navegar…, d’anar a la deriva. Havia de tocar de peus a terra. Necessitava temps per refer moltes altres coses que no eren bicicletes.

Han passat 7 mesos. Ara l’internet a casa torna a funcionar bé, de moment. He recuperat els ànims  i he decidit no esperar al 2016 per proseguir amb aquest blog. En tinc ganes i hi ha moltes coses per fer.

Aquests mesos sense internet he seguit pensant amb bicicletes velles i atrotinades. No ho puc evitar. N’he trobat algunes pels mercats, mig mortes, alguna joia en brut… n'he salvades algunes altres, in extremis, de la xatarra, i encara en tinc algunes al taller, de fa temps, senceres o trossejades, esperant el seu torn per entrar a quiròfan...

Alguns píxels d'elles:

Per refer tot això només hi ha una manera: activitat. Així que les vagi enllestint sortiran aquí al blog.

Però hi ha més per fer: vull fer inventari de peces, coses i noses que no em motiven personalment i desprendre-me’n. Cal simplificació i espai lliure. Un dels problemes principals de restaurar i coleccionar bicicletes és la disponibilitat d’espai. Una bici nova exigeix un espai nou, i encara que al taller no he parat mai de recol·locar i comprimir les coses,  veig que cal fer lloc per les bicis que s’han de  restaurar.  Tot i que em costi, n'hauré de vendre alguna de les meves, així que ben aviat aniré actualitzant la página de bicis en venda aquí al blog.

Més encara per fer:  seguir perfilant les moltes bici-idees que sempre van i venen. Qui sap, potser alguna cristalitza en un futur (si en algún moment fan falta sponsors ho faré saber)

En definitiva, continuar amb el bicinova2, i amb una mica més de xispa, i seguir divulgant i compartint aquesta peculiar enfermetat:  la dèria per les bicicletes de temps passats. 

   Salut!

P.D.
Algunes bicicletes que encara conservo han canviat una mica des que van aparèixer al blog, com la Alan. Ara si que està 100%OK, tot Campagnolo del bo.
Al 2011 hi ha la primera versió en blanc i negre, al bicinova.blogspot: ALAN
En breu publicaré un post aquí al bicinova2 d'aquesta versió amb en Concor groc.