11 de novembre 2011

Entrevista retro Rabasa-Derbi

A la revista La Bici ( nº7, març 1982), hi surt aquesta entrevista a Margarita Rabasa, filla del fundador d'aquesta històrica empresa catalana.

Fa uns mesos que corren veus d'un proper resorgiment de la marca Rabasa (Rabasa Bicycles)... però mentre no acabi la gestació de tan expectant part,  podem divagar pels píxels d'aquesta galeria de fotos de flickr .

La resta segueix igual, anar ressucitant les velles bicicletes de la marca de Mollet i gaudir-ne si tenim la sort de cuidar-ne alguna.

08 de novembre 2011

1ª protesta ciclista a la C-17

Aquesta bona foto és de l'Adrià Costa, fotoperiodista del portal Osona.com, on en surten més.

Tal com estava previst, aquest passat diumenge dia 6 es va fer la protesta ciclista contra la prohibició de circular en bici per la renovada carretera C-17 entre Torelló i Ripoll.
La pluja va fer dubtar a tothom d'anar-hi o no, però els que alguna vegada hem practicat aquest esport sabem que el "mal temps" difícilment ens atura. Segurament un altre col·lectiu hauria dit: "deixem-ho per la setmana que bé", però la bicicleta no educa pas així, més aviat fa tornar als ciclistes tossuts de mena. Sovint només una caiguda amb trencament d'ossos o una "pàjara monumental"  fan posar el peu a terra, així que les 4 gotes que anaven caient no van arronsar a cap dels gairebé 250 bikers de la mani.

Es va sortir de Borgonyà fins a Ripoll  per després tornar a baixar. Sempre molt a poc a poc, a una mitja de potser 15 kms/h. Els Mossos van anar controlant la passejada amb ofici i paciència, i a darrera uns quants cotxes sense cap culpa van pringar una bona estona, tot i que entre 10 i 12 del migdia dels diumenges no és el mateix que de 4 a 6 de la tarda quan hi ha molt més trànsit de baixada.
No hi havien pancartes, va ser una protesta molt tranquila, les converses de tota mena van fer curta l'estona i la pluja ens va respectar el 90% del temps. Tot va anar molt bé, no sabem si va servir de molt o de poc, ni quantes vegades s'haurà de repetir, però per dins cadascú va sentir que haviem fet pinya i que erem molts.

Fins ara han argumentat que si la directiva europea x, que si els acords x, que si la llei x, que si no s'hi pot deixar pedalar, que si no s'hi pot fer res... com sempre, el típic discurs de "aquí estic, xerro molt per no dir res, me'n surto amb la meva, bones paraules-mà esquerra-pilota dreta, marejada de perdiu i vualà! sóc polític" (són uns cracks, només cal observar com va tot, escolteu les noticies, qualsevol dia a qualsevol hora).

Ara caldrà observar si els "responsables de torn" tenen una mica d'enteniment i baixen del burro ben aviat,  doncs tots els polítics farien bé de concentrar-se en intentar posar remei als PROBLEMES GROSSOS I URGENTS que esgarrifen de veritat.

Ja sé què penseu molts que aneu asseguts al volant  i veieu les bicicletes com una molèstia pel trànsit ... però sapigueu que només sou els amos d'un cotxe, i  no els amos de la carretera. Podrem discutir les files de dos, el fer servir llums, el portar casc...molt bé,  però prohibir el pas perquè si sense arguments és una cosa bastant grisa a sumar al "panorama".

Observeu la foto de dalt, es pot meditar una bona estona sobre el món dels colors versus el món gris.

04 de novembre 2011

Simplex 1950's


Simplex és una desapareguda marca francesa que va començar a fer cambis de marxes de 2 velocitats a començaments dels anys 30.
El Simplex JUY-51 és un cambi dels anys 50. Els cambis ja feia temps que funcionaven amb palanca instalada al tub diagonal, i Campagnolo  estava concentrat en patentar el cambi de doble paralelogram, un mecanisme que s'acabaria imposant fins als nostres dies.
Abans d'aquella "Tuliognolada" mestra, Simplex produïa més cambis de marxes que totes les altres marques juntes i dominava el mercat europeu. 
Inclús a la fàbrica d'Italia Simplex , es produïen més cambis que a la resta de cases italianes juntes.

Aquí alguns links (de Velobase i Disraeli Gears) dels cambis Simplex per ordre cronològic, abans que Campy timbrés la patent del Campagnolo Gran Sport i comencés a guanyar curses demostrant quina tecnologia continuaria i quina quedaria obsoleta..
Champion de France (1935-1948)
Champion du monde extra leger (1935-1948)
JUY Tour de France (1948 ?)
303.T (1951 ?)
Gran Tourisme (1952 ?)
JUY-51 (1951 ?)
JUY-543 (1954 ?)
...
Tots aquests cambis antics, amb una cadeneta que surt per un costat, funcionen a la inversa dels de doble paralelogram. Quan el cambi està en repos té la corona més gran engranada (la del costat dels radis) i la maneta del cambi està paralela al tub diagonal.
Per "baixar pinyons" (cambiar a una marxa més llarga = passar a una corona més petita) hem de moure la palanca cap amunt. Amb la palanca a tope cap a nosaltres tenim engranada la marxa més llarga (la corona més petita).
En resum: baixar i pujar pinyons es fa movent la palanca al revés de com estem acostumats en les bicicletes clàssiques, les de palanques al quadre (entre 1960's i 1990's).

Aquest JUY-51 anava muntat a la no-helyett, però tant les manetes de cambi com el desviador de plats eren Huret Allvit, així que ja he aconseguit un cambi Huret Allvit i aquest JUY l'he posat a subasta a ebay.  No sense abans una bona restauració i entendre el funcionament.

El seu estat abans de la restauració:






I fotos una vegada restaurat:
Aquest model deu ser dels darrers JUY-51 fabricats ja que és per 5 velocitats i les rodetes son dentades i no circulars com en els primers. Però potser en algun moment es varen substituir aquestes rodetes. No estic segur de si les lletres L.J. ja es feien servir als 50s.










Algunes descobertes:
Per obrir el mecanisme intern cal començar per descargolar la femella que fixa la placa de les rodetes del cambi (es poden treure les rodetes abans per remenar millor)

Per seguir demuntant hem de descargolar la peça que trobem a continuació, i la única manera és enretirar la molla i mantenir l'eix quiet amb una clau de bec d'ànec o alicates, per tot seguit descargolar aquesta peça circular amb estries (que serveix per posicionar les rodetes del cambi i així adecuar la tensió de la cadena de la bicicleta).
Llavors ja podem estirar i surten les altres peces.  El què semblava ser la molla és un fleje que fa de tapa, per protegir de la bruticia, humitat, pols...la veritable molla que fa tota la força és la que està a l'interior del fleje.

Encara es pot desmuntar més:
Aquí veiem el pistó enganxat a la cadeneta.
I aquest és el cilindre que podem regular a dreta o esquerra, i d'aquesta manera establir els límits del moviment del cambi. És l'equivalent als dos cargolets per tornavis que podem veure en els cambis clàssics i també en els actuals.

Per fer aquesta regulació no cal desmuntar-ho tot, simplement descargolant el caputxó ja podem operar.
L'altra part del cambi no l'he desmuntat ja que és fàcil de netejar, i no vaig saber com anava, em sembla que es necessita alguna eina especial.

Un altre relíquia de la mateixa època i de la mateixa firma és el desviador de plats que també he posat en venda a ebay.  És el Simplex Competition, dels que es feien funcionar movent la palanca que sobresurt del desviador. 
Aquest estava molt atrotinat, mal muntat, vell i amb el capdamunt de la palanca trencada, així com la guia de la cadena a punt de partir-se. També l'he restaurat i ja fa més bona cara, tot i que només serveix de decoració i coleccionisme, o bé es pot utilitzar muntant l'altre guia més moderna i afegint alguna peça al capdamunt de la palanca, perquè no es vegi tan rat style.






En fi, relíquies de fa 60 anys que difícilment tornaran a aparèixer per aquí, així que aquest petit reportatge és la millor excusa per parlar-ne i meditar sobre la tecnologia dels 50's. 
És difícil situar-se mentalment en una època i imaginar-la descartant el què sabem que va passar després... vull dir que aquests cambis eren l'última tecnologia! Tot el què va venir després encara no sel's havia passat pel cap als "tècnics".
I això amb totes les coses, i totes les èpoques...
Bé, ja callo.
Salut! i... japi jáluin

02 de novembre 2011

*** Extractor AGPA de bieles BH

Les bieles de les BH 75, BH Bicicross, BH California... resulten complicades de treure. Una vegada s'ha retirat el cargol central, es descobreix que no hi ha cap rosca per fer servir un extractor normal.

Una solució d'emergència era intentar treure les bieles picant per darrera, fent servir algun sistema "casolà" que funcionés. Calia apuntar bé i  picar molt fort. No sempre resultava, i a més, les bieles i l'eix podien quedar tocats, desalineats.
Aquí hi ha un post al foro bicischopper de fa temps, sobre aquest mític problema de les bieles BH: http://www.bicischopper.com/foro/index.php?topic=3052.0

 La opció que he fet servir tot aquest temps ha estat no desmuntar-les més, simplement ajustar el joc de l'eix i netejar-ho tot bé.

Per sort a AGPA encara fabriquen (*) tenen en stock l'extractor especial per aquest tipus de bieles. Fa unes setmanes me'n vaig quedar un i avui l'he posat a prova.

(*) L'extractor no és pas barat, costa uns 36 euros +IVA i encara uns 10 Euros més per despeses d'enviament. Ara mateix en tenen uns pocs en stock i segons el ritme de venda decidiran si fabricar-ne més.
Simplement aclarir que el preu de venta és elevat perquè el cost de fabricació també ho és. Dit això també afegir que la feina que soluciona aquest extractor no té preu, i menys en l'actualitat, quan salvar unes bieles antigues és més important que mai.
Si en voleu comprar algun podeu contactar amb AGPA ( Telèfon: (+34) 93 710 38 90  e-mail: agpa@agpa.es )  o també amb Reciclone.

Aquest és l'extractor:

Aquests són els dos quadres amb les bieles instalades "de fàbrica", d'una California XL2 de mitjans dels 80s i d'una BH 75 500 dels 70s (el suport de la clau BH és de forats rodons):

 Per començar fem fora el cargol que fa de tap, amb una clau de 14. Una vegada l'eix queda a la vista podem sprayar amb "6 en 1", que sempre ajuda per desencallar coses.

L'extractor es coloca com a la foto, fent entrar la biela lateralment. Aquí es veuen el cargol gran i la peça que fa de punxó, que empeny l'eix del pedalier (hi ha recambis d'aquesta peça)

Amb l'extractor en posició, apretem el més petit dels cargols (clau de 19) que té la funció de mantenir quiet l'extractor.


 L'extracció es realitza apretant el cargol gran (clau de 24), el cargol empeny el punxó i el punxó empeny  l'eix. Quan passa això, el cos de l'extractor (que està unit a la biela) fa força cap a l'exterior. Arriba un moment en que la biela i l'eix cedeixen i poden separar-se.

El mecanisme és senzill i està ben pensat, l'extractor està molt reforçat i ben dimensionat per els esforços que cal imprimir. Hi ha un moment que moure la clau i aguantar la biela es fa difícil, ja que es requereix aplicar molta força.  En això, un punxó uns 10 mm més curt ajudaria a l'hora d'apretar amb la clau, ja que el cap del cargol estaria més proper a la biela, dirigint millor la força. També hi hauria més fils de rosca treballant.

En cas de no tenir més força als braços, una solució és fer servir un cargol de banc per mantenir la biela quieta.
Seguim cargolant fins que en un moment donat sentim un "cruc" opac i notem com el cargol gira més fàcilment. És quan la biela s'ha "desclavat" de l'eix.

Cargolem una mica més i ja tenim la biela treta.

Només en la primera de les 4 bieles que he desmuntat ha fet falta sostenir la bici al cargol de banc. La manera normal és colocar la biela i la clau com en la foto i fer força una contra l'altre.

 Havent desmuntat les bieles ja queda el camí lliure a seguir amb la restauració. L'extractor ha aprovat l'examen amb bona nota, i el més important: s'ha resolt aquest pas complicat que presenten moltes BH clàssiques. 


26 de gener 2012
Després de diverses proves moltes bieles han quedat lleugerament curvades. Per evitar aquest problema, llegiu el post:  *** Atenció ! extractor bieles BH"

28 d’octubre 2011

Publicitat retro II (1982)

Més publicitat vintage sortida de la revista La Bici, en els nº 8, 9 i 10 (abril, maig i juny de 1982)
Podeu veure'n més a la primera entrega d'aquest post:  Publicitat retro I