15-M
Després de 45 dies de Tumblr a bon ritme torno a pujar al Blogger, engegar el motor, donar un tomb per treure la pols i fer rodar els mecanismes. Blogger i Tumblr són sistemes de blogs diferents. Al Tumblr és complicada la indexació de les coses publicades. Si que es poden etiquetar per retrobar-les després, o remirant l'arxiu, però el Blogspot de Blogger és més ample i fàcil a l'hora de distribuir i colocar els continguts.
Creia que estaria més temps sense publicar de nou alguna cosa aquí, però bé, l'alegria contagiosa de les bicicletes que tornen a funcionar i que reben l'alta medico-mecànica es mereix un espai més idoni que no el Tumblr per poder-se manifestar, un espai que sigui més proper al petit reportatge i no tant a la petita postal.
Així que al ritme que les bicicletes marquin, aniran sortint per aquest canal.
Aquesta és una de les abuelitas que tenia fa temps per restaurar. L'he rebatejada com a "Emporium Super Look Rat Lujo". Va sortir d'Olot, un senyor gran li va regalar a un amic i aquest me la va regalar perquè la refés, gràcies R!, les fotos de l'abans són aquí: Emporium Super Lujo.
Després de desmuntar les peces vaig descobrir un trencament doble en el racord que creua la parella de tubs diagonals amb el tub del seient, per sort hi han tallers que saben soldar de tot i bé.
La decisió de deixar-la amb totes les seves rascades i deteriorament ja l'havia pres abans de veure la lletja fractura, ja que per una part m'agraden els degradats Rat Look, l'òxid en acció, la pintura i les calques deteriorades... però sobretot perquè repintar una bici demana esforç, temps i diners extres, i no és fàcil. A més a més quan els cromats no estan molt bé no casen del tot amb un quadre repintat. I cromar peces de nou encara és més car. Aquesta és una bicicleta amb 40 / 45 anys d'antiguitat, però el coleccionisme de les bicicletes fetes aquí encara no ha germinat amb prou solidesa com per invertir diners en cromats i repintats, almenys per ara, així que aquesta abuelita es quedarà així lletja amb aspecte deteriorat fins que no vinguin temps millors. La mecànica és bona, malgrat ser single speed i molt rústica.
El blau cel i els ocres de l'òxid feien bon conjunt tot i que amb la neteja i l'encerat els ocres han quedat grisos i freds. Però tard o d'hora tornaràn a sorgir, llavors amb un drap i oli n'hi haurà prou per mantenir a ratlla l'efervescència òxica i aconseguir les tonalitats madmax desitjades, l'econòmica ratlla del mínim manteniment que exigeix aquest estil de croaca, el Rat Look, o Rat Style.
Les Emporium eren les bicicletes que construia Rieju, de Figueres. Recordar que de Figueres també en són altres marques de l'època com Gimson, Esbelta, Olympia... així que la petita ciutat de la tramuntana era una mena d'Eibar (BH, Orbea, GAC...) en versió empordanesa.
Aquesta bici era una bicicleta señora Confort Super Lujo, Mod. S 42, segons el catàleg de 1967 , i la matrícula de Sant Esteve d'en Bas és de 1972.
Rodes de 650B, carrets New Star, frens Olimpic Confort, pedals Notario, llum Rinder amb llargues i curtes, tot bastant de per aquí de finals dels 60s. El seient és un BH, fitxatge extern. Parts extranyes són les bieles també Emporium, timbre Deia-Tolosa, així com el bonic conjunt manillarg-punys-manetes de frens, molt elegant i ben diferent a la majoria de bicis de la precedent generació varilles.
Encara no havien començat els 70s!
Després de 45 dies de Tumblr a bon ritme torno a pujar al Blogger, engegar el motor, donar un tomb per treure la pols i fer rodar els mecanismes. Blogger i Tumblr són sistemes de blogs diferents. Al Tumblr és complicada la indexació de les coses publicades. Si que es poden etiquetar per retrobar-les després, o remirant l'arxiu, però el Blogspot de Blogger és més ample i fàcil a l'hora de distribuir i colocar els continguts.
Creia que estaria més temps sense publicar de nou alguna cosa aquí, però bé, l'alegria contagiosa de les bicicletes que tornen a funcionar i que reben l'alta medico-mecànica es mereix un espai més idoni que no el Tumblr per poder-se manifestar, un espai que sigui més proper al petit reportatge i no tant a la petita postal.
Així que al ritme que les bicicletes marquin, aniran sortint per aquest canal.
Aquesta és una de les abuelitas que tenia fa temps per restaurar. L'he rebatejada com a "Emporium Super Look Rat Lujo". Va sortir d'Olot, un senyor gran li va regalar a un amic i aquest me la va regalar perquè la refés, gràcies R!, les fotos de l'abans són aquí: Emporium Super Lujo.
Després de desmuntar les peces vaig descobrir un trencament doble en el racord que creua la parella de tubs diagonals amb el tub del seient, per sort hi han tallers que saben soldar de tot i bé.
La decisió de deixar-la amb totes les seves rascades i deteriorament ja l'havia pres abans de veure la lletja fractura, ja que per una part m'agraden els degradats Rat Look, l'òxid en acció, la pintura i les calques deteriorades... però sobretot perquè repintar una bici demana esforç, temps i diners extres, i no és fàcil. A més a més quan els cromats no estan molt bé no casen del tot amb un quadre repintat. I cromar peces de nou encara és més car. Aquesta és una bicicleta amb 40 / 45 anys d'antiguitat, però el coleccionisme de les bicicletes fetes aquí encara no ha germinat amb prou solidesa com per invertir diners en cromats i repintats, almenys per ara, així que aquesta abuelita es quedarà així lletja amb aspecte deteriorat fins que no vinguin temps millors. La mecànica és bona, malgrat ser single speed i molt rústica.
El blau cel i els ocres de l'òxid feien bon conjunt tot i que amb la neteja i l'encerat els ocres han quedat grisos i freds. Però tard o d'hora tornaràn a sorgir, llavors amb un drap i oli n'hi haurà prou per mantenir a ratlla l'efervescència òxica i aconseguir les tonalitats madmax desitjades, l'econòmica ratlla del mínim manteniment que exigeix aquest estil de croaca, el Rat Look, o Rat Style.
Les Emporium eren les bicicletes que construia Rieju, de Figueres. Recordar que de Figueres també en són altres marques de l'època com Gimson, Esbelta, Olympia... així que la petita ciutat de la tramuntana era una mena d'Eibar (BH, Orbea, GAC...) en versió empordanesa.
Aquesta bici era una bicicleta señora Confort Super Lujo, Mod. S 42, segons el catàleg de 1967 , i la matrícula de Sant Esteve d'en Bas és de 1972.
Rodes de 650B, carrets New Star, frens Olimpic Confort, pedals Notario, llum Rinder amb llargues i curtes, tot bastant de per aquí de finals dels 60s. El seient és un BH, fitxatge extern. Parts extranyes són les bieles també Emporium, timbre Deia-Tolosa, així com el bonic conjunt manillarg-punys-manetes de frens, molt elegant i ben diferent a la majoria de bicis de la precedent generació varilles.
Encara no havien començat els 70s!
