Aquesta Gacela de varilles ja pot anar a passar la ITV.
Abans d'endreçar-la estava prou ben conservada, i bastant neta. Però era necessari ajustar els rodaments, la direcció, el pedalier..., a més d'acabar-la de netejar tota, redreçar alguns bonys als parafangs, i abrillantar aquest bonic verd lluminós que el primer cognom, green, ja invoca.
El segon cognom, rods, significa varilles. I com en tota bicicleta amb frens de varilles, calia també ajustar els frens, les varilles, la frenada, alinear les rodes al màxim, per mirar de suavitzar una mica la manera grollera com aquests frens antics acostumen a treballar.
Quan la llanta era nova i estava perfectament alineada, sortida de fàbrica, segurament els frens de varilles eren suaus i efectius, però les llantes d'aquella època, d'acer cromat, acostumen avui a tenir gravats els ensurts en la seva forma, i els "llantassos" ho fan constar a cada volta de roda, quan frenem ens arriba el seu eco fins al manillarg i els braços a través de la bicicleta sencera, que frena a batzegades. Per sort, en aquesta green rots els "baches" del passat van ser benevolents i només el fre davanter fa notar aquesta imperfecció de manera lleu. A més a més és una bici de passeig, amb un sol pinyó i amb la posició de conducció totalment "non-aero", així les velocitats no arriben a ser massa perilloses i els frens se'n surten de sobres.
Per ara no sé determinar clarament la data d'aquestes Gacelas de BH, ni tampoc si són posteriors o contemporànees a les BH Special (s'agraeixen comentaris aclaridors al respecte). Segurament existien amb quadre d'home i de dona, i potser amb diferents tamanys de rodes. Aquesta munta unes llantes de 650B, de 584mm, per sort Michelin fabrica els World Tour en aquesta mida i amb banda blanca, i estèticament queden molt bé en aquestes bicis de dècades passades.
A part dels neumàtics, l'altra cosa afegida és el llum antic, per ara decoratiu, ja que no porta dinamo, i tota la resta de la bicicleta sembla ser d'origen.
Bieles, manillarg, carrets, palomilles, seient, llantes, pedals... la majoria de peces inclouen el logo de BH.
Passa que els primers pinyons "lliures" no eren fiables del tot, caducaven indeterminadament, s'espatllaven a vegades, de cop i volta. Aleshores un pinyó fixe permetia girar la roda i acabar d'arribar a casa, o a la fàbrica, a una cita, o a on fos que apremiés el temps i la distància.
Però als anys 50's, 60's i a posteriori, més aviat sembla una reverb de la tradició d'entreguerres que no pas una funcionalitat pràctica evident, ja que llavors els pinyons lliures ja eren, tecnològicament, molt més "fiables"
Salut i Música!
X.!! gràcies per la oportunitat d'operar aquesta guapa abuelita de can Beistegui.
