- MBK SS fluo

He descobert que la calor exagerada d'aquests dies fa que els CD's de música saltin més del normal. Estic pensant que potser també afecta les neurones...
Aquests dies estic refent algunes bicicletes poc comunes dins l'historial de bicinova, i posts com el d'avui caldrà remirar-los entrada la tardor, amb més perspectiva i objectivitat.

Heus aquí una ex BTT del 1989, o del 1991, una MBK "Baroudeur" (que vol dir "aventurer", en francès).

Aquells primers anys de la bicicleta de muntanya van ser l'època d'or dels colors vius, els gràfics estridents, els estampats cutriformes, els tons àcids i fluorescents...
En bicicletes de carretera també hi va haver aquesta febrada però sobretot va tocar sostre en la novetat i la moda de les bicicletes dels camins de bosc i les pistes de muntanya.
Va ser com una extensió (i extenuació) dels anys 80s, prorrogats i portats a l'extrem del ridícul gràfic incomprensible.
Per sort, amb un trosset de 90's  la cosa es va calmar ràpidament. No se sap com va retornar el seny, potser perquè s'havia assolit el límit colorístic de lo cridaner? les fronteres de l'insoportable?

Per cert, en els tumblrs es detecta una certa revifada dels colors cridaners en bicicletes...

Actualment , moltes d'aquelles btt's low cost ja no hi són . Els components pesats  i de baixa qualitat, la complicació dels ajustaments de frens i cambis, el tracte mecànic exigent de la muntanya i la poca cultura del manteniment de la bicicleta per part del nous clients/esportistes de modes, va fer que molts d'aquells ferros quedessin arraconats, avariats, o directament llençats al xatarrero.

En tot aquest temps de bicinova no he comprat mai una btt d'aquelles,  però a casa en tenia dues i pico que m'havien donat, fetes caldo.

 Una és aquesta MBK, que he transformat a Single Speed (S.S.), i com a "remember fluo era", he aprofitat una cinta de manillarg i una bossa portaeines del mateix color estrident
 L'altra bici en procés és una Orbea Sherpa  i el quadre és similar en estat, estètica i dimensions. Encara l'he de començar però segurament portarà marxes i serà més discreta...
 Els quadres d'acer d'aquestes BTT són forts i resistents, això si. Colocant uns simples neumàtics d'asfalt, aquestes reliquies pesades funcionen molt bé com  a bicis per moure's urbanament i estalviar en transports públics, gimnàs, aparcaments, temps, stress, cues... Aquesta és la idea final per aquestes dues muntanyenques, fer-les Mutant Bikes.

La MBK d'avui és estranya, que no lletja, ehem... encara no ho sé. No deixa indiferent, cert.
Però més aviat es comporta com un iman a la inversa, un se n'aparta sense deixar de mirar-la, no sap si és horrible o no tant. Crida tant l'atenció que fins i tot els lladres de bicicletes tindràn seriosos problemes davant el dubte estètic. Per això està preparada per viure i dormir al carrer sense gaires manies,  realment low cost,  per moure's a ritme gasoil per la urbe, sense pressa.  És com un tractor, o un tanc...

També és la bici perfecte per despertar odis i enveges, somriures i humor, indignació, i provocar comentaris de tot tipus... en fi, per riure per dins o escriure'n un diari d'anècdotes, jeje... 
El manillarg de carretera també hi ajuda, junt amb el color, a donar la nota provocativa.
Una ventatja més de la fluorescència és que la bici es pot localitzar ràpidament entre les altres bicis aparcades al carrer. Això també és un bon estalvi de temps al cap de l'any...

Que consti, gairebé totes les peces son usades, i de poc valor. Sí que està tot ben muntat i ajustat, i no hi ha d'haver problemes mecànics. Tot és molt simple.
Els neumàtics tenen bon dibuix però mal aspecte en els laterals, cap problema. Els frens són molt potents però fan molt soroll, per ara.

Què més... el plat és un 39 dents, i avançant o retrassant la roda uns 2 cms tant es pot colocar la cadena al pinyó de 14 dents com al de 16, que per roda de 26' donen un desenvolupament polivalent per terreny pla, i  amb semàfors/stops. De totes maneres el pes de la bici (14,4 kg.) no aconsella aventurar-se en  pujades llargues amb aquest 14T, o el 16T.
Ara bé, afegint un trosset més de cadena també es poden usar les corones grans del pinyó,  si és que l'hàbitat és en territoris encimbellats.

La talla és bastant versàtil, per algú de 1,70 a 1,85.  La bici està en venda, el preu a 75 euros, per cobrir el temps de feina (que n'hi ha més del què sembla) i recuperar el valor d'alguna peça retro-valuosa, com la bossa o la cinta fluorescent. Aquestes bosses eren molt usuals als 90's, s'hi portaven eines i recambis,  dàtils i barretes d'energia; i tenien una estructura interna que permetia carregar la bici a l'espatlla, per quan el Mountain Bike es convertia en Grimping Bike...

En resum: si necessites tenir una bici al carrer, bastant repelent, a prova de lladres, resistent a la intepèrie, de manteniment bàsic, SS, Super Simple, sempre a punt  per anar d'un lloc a l'altre... i si la indiscreció no et preocupa,  aquesta és una opció BBB... B(B)B.

Aviat més bicis extranyes al blog..., mentre no afluixi aquesta calor exagerada m'haureu de disculpar la febrada cutre-creativa...  ;-(
Salut!


7-setembre 2012 :
Tot i el low cost i les dues setmanes d'anunci la bici no interessa a ningú.
Ok, cap problema, ja l'he desmuntada per peces i el quadre guardat per el futur, quan calgui material de pràctica per disco i soldadura...