- Raleigh Chopper MK2

Novament una Raleigh Chopper al blog !

Uns quants mesos després d'aquella Panther inglesa que en Jordi Cruz ens va mostrar en el seu reportatge bicicol·laboratiu, ara, un altre apassionat de les bicicletes clàssiques com és en Xavi Molero també n'ha aconseguit una, de color groc.

Després de passar uns dies a la sala d'operacions de Bicinova2, aquesta MK2 finalment està restaurada i funcionant de nou.

És un plaer i una sort poder remenar les peces d'una mica d'història anglesa dels 70s.

Moltes gràcies Xavi!

La Raleigh Chopper és de les poques bicicletes que tenen pàgina pròpia a la Wikipèdia, poca broma!

A més a més, i degut a la seva importància com a bicicleta històrica a nivell mundial, hi ha un mercat ben viu de recanvis i components, tan de reproduccions fidels (neumàtics, calques...), com de peces originals, sovint amb preus alts o subastes molt disputades en llocs com ebay, per exemple.

Per sort, la bici venia amb tots els recanvis que li faltaven, un luxe! 

Aquesta bicicleta en concret estava relativament ben conservada, però calia posar-la al dia, tant per dins com per fora, per tal que tornés a brillar com es mereix.

La maneta del canvi de marxes "com de cotxe" és un dels elements característics de les Raleigh Chopper, juntament amb el singular disseny de la bici, amb la roda davantera petita, el manillar ape hanger ("cuelgamonos"), el seient banana... tot derivat de la influència Chopper, Dragster, portada al terreny de la bici juvenil, les conegudes com a "Muscle bikes", o "Wheelie bikes", o High Rise bikes"... una idea materialitzada als 60's amb la Huffy Penguin  i la Schwinn Sting-Ray... idea que progressivament es va extendre arreu del món. 

Al Regne Unit la Raleigh Chopper va ser la més coneguda.

Totes les marques de bicis orientades al sector juvenil varen treure el seu propi disseny de muscle bike. A Espanya, als anys 70's van sortir les BH Bicicross, les Rabasa Derbi Cross, les Torrot TT... més tard la Rabasa Derbi Panther Cross, la Orbea Furia, GAC Motoretta 2, la Torrot MX... etc.  A diferència de les americanes i angleses, però, les muscle bikes made in Spain estaven més influenciades per l'estètica moto-cross i allunyades de l'asfalt, tot i que en la pràctica el seu hàbitat principal també va ser el món urbà, els carrers i places.

La restauració d'aquesta MK2 groga va ser bastant fluida, però no va ser fàcil. 

La forquilla i la tija del manillar tenien una lesió important, provocada vés a saber quan i com, invisible externament, però que havia deixat agarrotada la direcció, i la bici girava amb molta dificultat ja que el tub de la forquilla fregava internament amb les parets del tub de direcció del quadre. En un principi semblava que l'agarrotament  era degut a les cassoletes de la direcció, que estaven massa apretades, però al desmuntar-ho tot es va veure clarament l'origen del problema.

Afortunadament, ni els braços del manillar ni les potes de la forquilla estaven desalineades, i la cosa es va poder solucionar millor del que creia en un principi. Ara la direcció gira molt bé, amb els rodaments ajustats correctament.
Visualment tot està en linia.

El canvi intern de 3 velocitats, marca Sturmey Archer, té el 1975 gravat, probablement és també l'any de fabricació de la bici.
El timbre i el llum posterior no eren pas elements de sèrie, però en aquesta mena de màquines era habitual anar-hi muntant gadgets, banderoles, compta-kilòmetres, llums, timbres...
Els neumàtics negres amb la linia vermella si que eren originals, i actualment se'n reprodueixen fidelment, com aquest joc nou, idèntics als antics però fabricats avui en dia.
Un altre mecanisme curiós és la suspensió que actua en les barres del seient, les dues molles no hi són per estètica, sinó que funcionen perfectament.
També cal destacar el cablejat "a l'anglesa", amb el fre davanter accionat amb la mà dreta, com en les motos!
I moltes de les peces amb el logo Raleigh, de Nottingham.

En fi, una bici fantàstica i divertida, i que malgrat tot el trote del passat, les rascades de la pintura o el desgast de calques i demés, torna a brillar com el primer dia.



A gaudir-ne, Xavi!

- Trek 830 Antelope

Una nova MTB al blog, de l'any '92, refeta i a punt per tornar-hi. Una petita TREK Antelope 830.

Per la seva edat és tota una clàssica entre les bicicletes de muntanya. Mid-Low cost però clàssica, i tot i ser de gama mitja -valia 69.900pts a l'època (420€), es pot dir que gairebé tot era de bona qualitat. Tot resistent, reforçat i fiable, i encara avui, com el primer dia.

En aquells 1992-1994, en ple boom de la btt a casa nostra, quan ja totes les marques americanes havien colonitzat les botigues d'aquí, aquesta 830 és un bon exemple del terme mig d'allò que més sortia comercialment. Una bicicleta bàsica per iniciar-se, de preu assequible, però amb la garantia d'un gran fabricant americà i components firmats per el gegant japonès Shimano, entossudit sempre amb el bon funcionament, tan si es tractava d'un grup econòmic com el 300LX com si  es tractava del sibarita XTR... Més que no pas el funcionament en sí, les majors diferències entre els diversos grups eren de pes, a conseqüència dels materials constructius usats, disseny, tractament i acabats.

Per molta gent, aquells primers '90s van ser els anys de la seva primera mountain bike; però també d'una "bicicleta nova" després d'anys de no pedalar, i encara que als supermercats se'n trobaven per 20.000 pts o menys, a qualsevol botiga de bicis mínimament professional, el venedor aconsellava i amb raó, gastar-se entre 50.000 i 80.000 pts, la zona econòmica de les bicis bàsiques i resistents.

En aquell periode "pre-forquilles de suspensió", cada fabricant batejava les seves forquilles rígides. Simbòlicament era com un "passed control", una firma per donar fe de que aquella forquilla ho aguantava tot i que no havies de patir per res. Aquesta part de les bicicletes de muntanya segurament havia estat la més fràgil durant la dècada dels 80s, i la continua millora d'aquest element va fer que cada fabricant n'estigués orgullós quan, finalment, allò esdevenia una forquilla indestructible, i amb orgull les batejaven: Cruiser Control II en les Trek.

Eren també els primers temps dels "cablejats per dalt" i els desviadors de "tir superior".
La firma Matrix era una sub-marca de Trek encarregada de tijes, potencies, llantes, neumàtics. Tot i que aquesta 830 equipa unes llantes Araya VP-20. Els neumàtix si que són els Matrix originals, amb dibuix encara "mossegaire".

Degut al bon estat de la bici, la restauració va ser simple: netejar tot, reajustar tot, substituir cadena, cables, punys... i pedals.
Hi havien pocs danys: només una operació quirúrgica a cor obert del Rapid Fire de la mà dreta, que no "clikava", i una realineació d'un cantilever que mirava a Sibèria. Petites averies però suficients per deixar K.O. qualsevol bici. Possiblement aquesta s'havia deixat oblidada en un racó de garaig per aquests motius.
Buscant per internet he trobat una altra 830 però en la talla més gran de totes, la 22" (aquesta d'avui és la de 14,5", la més petita). Per cert, el propietari també li va substituir els pedals, per dolents i fets caldo, uns entranyables  HTI-P15 de plàstic.

Aquí el reportatge (amb una foto d'aquells pedals!): TREK Antelope 830 (size 22)

I per navegar i disfrutar més, un website molt molt molt interessant: Vintage Trek Bikes

És fantàstic quan una marca pot mostrar tanta informació del seu passat i la seva història, catàlegs, especificacions tècniques... són coses que honoren i afegeixen valor al recorregut d'un fabricant, a tot el camí fet però també a cada pas, a cada col·lecció, a cada bici del seu passat.

Aquesta Antelope 830 té el seu petit espai dins aquest catàleg de 1992.

I ara també aquí a bicinova2...  22 anys després!  Com passa el temps!

BIBE 2014

        Mundua bizikleta baten gainean bizi baduzu, azaroaren 

           28tik 30era bitarte zain izango gaituzu Bilbon.

http://www.bibebike.com/

(web oficial)

Bilbao volverá a tener una gran feria internacional de la bicicleta

( noticia completa en el blog del Bilbao Exhibition Centre )

hori da! 

hau ona!

zorionak!

 ( ceci n'est pas un haiku )

;-)

- Italvelo plegable

A Itàlia, als anys 70 i 80, també hi havia la típica bici de passeig amb rodes de 20", plegable, amb parafangs, llum, cavallet, portaequipatges... la bici de poble, petita però que permetia alçar molt el seient i manillar i per això servia per a totes les edats, si bé comercialment eren bicicletes destinades a la mainada, nenes sobretot.

Buscant informació d'aquesta marca no he trobat gaire, només un anunci a todocoleccion, d'un catàleg Italvelo i del seu distribuidor a casa nostra: Arturo Amat, d'el Papiol, precisament d'on va sortir aquesta bicicleta que he restaurat fa poc ja que una enganxina ho indica.
Hi ha poc d' Italvelo a internet, sembla que era fabricant de ciclomotors, però apareixen imatges de bicicletes molt iguals entre elles, amb diferents denominacions i marques, Graziella, Bianchi, Olmo... no està clar qui les fabricava ni a on...
Sembla que Itàlia era un disseny de bicicleta molt comú, però a casa nostra n'hi ha poques.
Aquesta era a les golfes de cals avis de l'Elisabet, i és la bici de quan ella era petita. Va arribar un moment que es va quedar aparcada com totes les bicis (és curiós pensar en que l'altura del seient i manillar indica quan la bici es va aturar, les mides i edat del darrer usuari/a).
Per sort la bici es van conservar sempre sota teulat i ara l'hem pogut posar al dia per tornar-hi a disfrutar.

En general estava en bon estat, amb una mica d'òxid i els desajustaments normals de tot el temps que es va fer servir. Però com que era qüestió de fer un reset important era imprescindible "explosionar-la". Aquesta vegada també desmuntant les bieles i l'eix del pedalier, ja que la cassoleta dreta s'havia afluixat i hauria fet impossible un reajustament fiable; a més a més, una neteja i resengrassament de l'eix-motor era molt aconsellable.

Exceptuant fundes i cables, les càmeres i la dinamo, totes les altres peces es van poder refer. Els parafangs es van pintar ja que el "cromat" original s'havia desfet exageradament. Els neumàtics originals són vells però estructuralment serveixen, i de moment s'han quedat al seu lloc. Les rodes són una mica més petites que les de les BH-75, aquesta Italvelo munta gomes de mida 406, com la llanta de les BMX i Bicicross, però de perfil de urbà/passeig, i que algunes cases segueixen fabricant. Aquests originals blancs però, fets a Brasil i de la casa Superga, dubto molt que n'hi hagi de nous, per això la importància de mantenir-los cuidats.

Una altra bici de rodes de 20", de principis dels 80s, amb disseny setentero, molt semblant a les de casa nostra, i només amb alguna diferència tècnica mai vista aquí abans, com les extranyes tanques "ràpides" per fixar el seient i la potència del manillar.

Gràcies Elisabet per compartir la teva bici! espero que la gaudeixis tota una altra època!