Fa dies encara va caure a les meves mans una altra BH “verano azul”
per recuperar.
D’aquestes BH 75 plegables ja n’hi ha unes quantes al llarg dels
blogs bicinova i bicinova2.
Posar-la al dia ha necessitat vuit hores de feina (aquesta
vegada sense demuntar bieles ni obrir la
caixa de pedalier). Era recomanable substituir pedals, cadena, fundes i cables, neumàtics...
i localitzar una manxa clàssica de la mida adient i la famosa clau BH, per col·locar-la
al seu lloc reservat.
Pels volts de 1980 aquesta bici s'havia venut a la botiga Cicles Monells, de Torelló, l'escut desgastat ho delata.
Afortunadament la bici no tenia grans atacs d’òxid i la
majoria de cromats tornen a lluir amb força. La pintura també brilla prou i les quatre
imperfeccions estètiques (desgast, rascades, pelats...) doncs queden ben camuflades entre l’aspecte
general de la bici, setentero de cap a peus.
Degut a la gran quantitat d’aquestes BH que van sortir de casa dels
Beistegui, inundant carrers i places de tota la península ibèrica..., potser de
tan vistes sempre han estat bicicletes infra-valorades, però sembla ser que últimament es
comencen a apreciar més. És clar
que per poder-les apreciar cal que estiguin en bon estat de funcionament, i haver-hi
pedalat una bona estona... només aleshores es comprèn com la restauració d'una bici antiga va més enllà d'arreglar l'aspecte superficial, l'aparença.
Provar com va, sentir el pes, les dimensions, el comportament, com frena, com gira, els sorolls, les sensacions al pedalar, si desperta confiança i complicitat... Restaurar una bici també vol dir retornar-li la seva capacitat de manifestar-se com la màquina que és, no només com es veu.
I aquestes BH 75 són unes bicis que van molt i molt bé, malgrat el pes, l'absència de marxes, la frenada light, el sistema de plegat "entretingut"... a favor hi ha que són indestructibles, que demanen poques atencions i rarament visiten el metge, que són autoabastides elèctricament, amb bon comportament i estabilitat, divertides, dimensionables a tota mena d'estatures... bicis fresques, intemporals.
A Itàlia també fabricaven bicicletes amb aquesta mateixa filosofia.
Provar com va, sentir el pes, les dimensions, el comportament, com frena, com gira, els sorolls, les sensacions al pedalar, si desperta confiança i complicitat... Restaurar una bici també vol dir retornar-li la seva capacitat de manifestar-se com la màquina que és, no només com es veu.
I aquestes BH 75 són unes bicis que van molt i molt bé, malgrat el pes, l'absència de marxes, la frenada light, el sistema de plegat "entretingut"... a favor hi ha que són indestructibles, que demanen poques atencions i rarament visiten el metge, que són autoabastides elèctricament, amb bon comportament i estabilitat, divertides, dimensionables a tota mena d'estatures... bicis fresques, intemporals.
A Itàlia també fabricaven bicicletes amb aquesta mateixa filosofia.
Novament, una ruta compartida amb aquesta Italvelo d'estil similar, ha
subratllat que hi ha grans luxes que són ben senzills de disfrutar: un passeig
en bici clàssica!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada