- Raleigh Chopper MK2

Novament una Raleigh Chopper al blog !

Uns quants mesos després d'aquella Panther inglesa que en Jordi Cruz ens va mostrar en el seu reportatge bicicol·laboratiu, ara, un altre apassionat de les bicicletes clàssiques com és en Xavi Molero també n'ha aconseguit una, de color groc.

Després de passar uns dies a la sala d'operacions de Bicinova2, aquesta MK2 finalment està restaurada i funcionant de nou.

És un plaer i una sort poder remenar les peces d'una mica d'història anglesa dels 70s.

Moltes gràcies Xavi!

La Raleigh Chopper és de les poques bicicletes que tenen pàgina pròpia a la Wikipèdia, poca broma!

A més a més, i degut a la seva importància com a bicicleta històrica a nivell mundial, hi ha un mercat ben viu de recanvis i components, tan de reproduccions fidels (neumàtics, calques...), com de peces originals, sovint amb preus alts o subastes molt disputades en llocs com ebay, per exemple.

Per sort, la bici venia amb tots els recanvis que li faltaven, un luxe! 

Aquesta bicicleta en concret estava relativament ben conservada, però calia posar-la al dia, tant per dins com per fora, per tal que tornés a brillar com es mereix.

La maneta del canvi de marxes "com de cotxe" és un dels elements característics de les Raleigh Chopper, juntament amb el singular disseny de la bici, amb la roda davantera petita, el manillar ape hanger ("cuelgamonos"), el seient banana... tot derivat de la influència Chopper, Dragster, portada al terreny de la bici juvenil, les conegudes com a "Muscle bikes", o "Wheelie bikes", o High Rise bikes"... una idea materialitzada als 60's amb la Huffy Penguin  i la Schwinn Sting-Ray... idea que progressivament es va extendre arreu del món. 

Al Regne Unit la Raleigh Chopper va ser la més coneguda.

Totes les marques de bicis orientades al sector juvenil varen treure el seu propi disseny de muscle bike. A Espanya, als anys 70's van sortir les BH Bicicross, les Rabasa Derbi Cross, les Torrot TT... més tard la Rabasa Derbi Panther Cross, la Orbea Furia, GAC Motoretta 2, la Torrot MX... etc.  A diferència de les americanes i angleses, però, les muscle bikes made in Spain estaven més influenciades per l'estètica moto-cross i allunyades de l'asfalt, tot i que en la pràctica el seu hàbitat principal també va ser el món urbà, els carrers i places.

La restauració d'aquesta MK2 groga va ser bastant fluida, però no va ser fàcil. 

La forquilla i la tija del manillar tenien una lesió important, provocada vés a saber quan i com, invisible externament, però que havia deixat agarrotada la direcció, i la bici girava amb molta dificultat ja que el tub de la forquilla fregava internament amb les parets del tub de direcció del quadre. En un principi semblava que l'agarrotament  era degut a les cassoletes de la direcció, que estaven massa apretades, però al desmuntar-ho tot es va veure clarament l'origen del problema.

Afortunadament, ni els braços del manillar ni les potes de la forquilla estaven desalineades, i la cosa es va poder solucionar millor del que creia en un principi. Ara la direcció gira molt bé, amb els rodaments ajustats correctament.
Visualment tot està en linia.

El canvi intern de 3 velocitats, marca Sturmey Archer, té el 1975 gravat, probablement és també l'any de fabricació de la bici.
El timbre i el llum posterior no eren pas elements de sèrie, però en aquesta mena de màquines era habitual anar-hi muntant gadgets, banderoles, compta-kilòmetres, llums, timbres...
Els neumàtics negres amb la linia vermella si que eren originals, i actualment se'n reprodueixen fidelment, com aquest joc nou, idèntics als antics però fabricats avui en dia.
Un altre mecanisme curiós és la suspensió que actua en les barres del seient, les dues molles no hi són per estètica, sinó que funcionen perfectament.
També cal destacar el cablejat "a l'anglesa", amb el fre davanter accionat amb la mà dreta, com en les motos!
I moltes de les peces amb el logo Raleigh, de Nottingham.

En fi, una bici fantàstica i divertida, i que malgrat tot el trote del passat, les rascades de la pintura o el desgast de calques i demés, torna a brillar com el primer dia.



A gaudir-ne, Xavi!