- Emporium SS

Finalment actualitzada aquesta abuelita,  ja està preparada tornar al front...
També ! :-)
La casualitat ha fet que, tant a Reciclone com aquí a Bicinova2, aquesta setmana hagin aparegut dues bicicletes de la casa Rieju, i això és bona senyal, ja que no és pas que abundin, les empordaneses Emporium.

Aquesta bici no apareix exactament ni al catàleg de 1967  ni tampoc a l'altre de 1982, si bé per les calques i quadre, és molt semblant al model C-11-70 d'aquest segon catàleg. Penso que deuria aparèixer a mitjans o finals dels 70s.
 
Podeu veure com era abans aquí : Per restaurar - Emporium 3v.
Últimament ja no tenia els pedals, ni els llums, dinamo, seient... (mentre esperen el seu torn aquestes abuelitas a vegades fan de donants quan fa falta "x" peça).

La revisió ha estat total, però conserva tot el deteriorament exterior, rascades, pintura vella, calques velles..., que la fan mereixedora de l'etiqueta "rat style".
El manteniment superficial d'aquest estil  de tunning és senzill: per tal de que l'òxid es mantigui "adormit", de tant en tant va bé encerar el quadre amb cera de carroceries, o puliment líquid, o  simplement passar un drap humit amb oli tipus "3en1", impregnant els tubs i utilitzant un pinzell per arribar als racons. Això manté la bici més ben protegida contra la humitat i la polució.
Ara bé, el rat look extrem i radical rau en deixar que la corrosió actui amb plena llibertat, despreocupadament, i parant atenció només en el manteniment de la mecànica perquè tot funcioni bé.
 Entre el poc i el massa cadascú hi troba l'equilibri tranquilitzador.

Tot el hardware de les tres velocitats s'ha desmuntat i la bici és ara una Single Speed (SS). També he prescindit la instalació elèctrica i el "massa" oxidat porta-paquets antic.

Mecànicament ha calgut substuir tota la direcció, ja que no girava fina. També li he canviat la potència, el manillar i les manetes de frens, per guanyar espai i comoditat en la conducció. Igualment he llençat l'eix de pedalier, que també estava deteriorat, amb les pistes dels rodaments ben menjades, com les de la direcció. Els pedals són ben nous, els Notario de bicicross, són pràctics i no hi desentonen massa (cada cop es fa més difícil aconseguir pedals de rosca antiga per aquest estil de bicis). 

La roda davantera és relativament moderna, d'alumini,  gira ben fina i centrada, l'he canviat ja que la llanta vella d'acer cromat era plena de cops que feien impossible frenar de manera suau i controlada. Les llantes cromades d'acer són antigues i maques, i funcionen molt bé a condició de que no tinguin cops, (llantassos), cosa difícil degut a "l'historial" de la majoria d'elles: moltes bicicletes han patit  les conseqüències de rodar amb neumàtics poc inflats, per ignorància o mandra de llurs propietaris; aleshores és molt fàcil ensopegar amb algun obstacle terrestre que hi deixa la seva empremta per sempre més.
En la roda davantera un "llantasso" és un problema sempre en creixement: la frenada esdevé irregular i va "a batzegades", llavors el fre treballa forçat, la forquilla i la direcció també reben esforços extra, i amb el temps apareixen deformacions de la forquilla, quadre, desgast dels rodaments de direcció...
En la roda de darrera, en canvi, una llanta defectuosa no hi comporta masses problemes, ja que la potència de frenada sempre és menor i l'estructura del cuadre i el pont de fre en aquella zona és més reforçada.

Per tot aquest rotllo la roda de davant és diferent i d'una altra època. I això no representa cap problema en el "rat style", bastant distanciat de restauracions "normals",  fidels sempre a la originalitat dels components.

La bici equipa uns neumàtics slicks de 700c x 28, amb més "balon" que els de 23mm, i per tant més recomanables per les superfícies urbanes, sempre plenes d'obstacles i rugositats diverses. L'absència de dibuix d'aquests neumàtics pot fer pensar que són un perill en dies de pluja, però amb el terra moll sempre cal anar amb compte sobre dues rodes, i més en terres urbans, plens d'olis i grasses. En neumàtics de bicicleta, tant prims, té tanta o més responsabilitat l'estat i qualitat de la goma com el dibuix o gravat d'aquesta. Però penso que Michelin hauria de comercialitzar unes gomes de 28, a bon preu i amb una mica de dibuix, encara que fos simbòlic.

Bon compromís Single Speed entre "acceleració/pujades" i "velocitat punta/baixades", amb unes bieles Solida de 170mm, plat de 44 dents, i un pinyó BH SPORT de 18 dents. Cadena Iris d'1/8, frens Olimpic
Ruta, manetes de frens de Mountain Bike retro, com també era de BTT el seient Muddy Fox, molt adient per l'estil rat look del conjunt.

Està en venda.
:-(
Juny 2013. - He desmuntat la bici ja que ningú s'ha interesat en comprarla, ningú n'ha ofert un preu.
Miraré si es poden vendre algunes peces independents i d'altres es poden aprofitar en futurs muntatges...