16 de març 2013

- Emporium SS


Finalment actualitzada aquesta abuelita,  ja està preparada tornar al front...
També ! :-)
La casualitat ha fet que, tant a Reciclone com aquí a Bicinova2, aquesta setmana hagin aparegut dues bicicletes de la casa Rieju, i això és bona senyal, ja que no és pas que abundin, les empordaneses Emporium.

Aquesta bici no apareix exactament ni al catàleg de 1967  ni tampoc a l'altre de 1982, si bé per les calques i quadre, és molt semblant al model C-11-70 d'aquest segon catàleg. Penso que deuria aparèixer a mitjans o finals dels 70s.
 
Podeu veure com era abans aquí : Per restaurar - Emporium 3v.
Últimament ja no tenia els pedals, ni els llums, dinamo, seient... (mentre esperen el seu torn aquestes abuelitas a vegades fan de donants quan fa falta "x" peça).




La revisió ha estat total, però conserva tot el deteriorament exterior, rascades, pintura vella, calques velles..., que la fan mereixedora de l'etiqueta "rat style".
El manteniment superficial d'aquest estil  de tunning és senzill: per tal de que l'òxid es mantigui "adormit", de tant en tant va bé encerar el quadre amb cera de carroceries, o puliment líquid, o  simplement passar un drap humit amb oli tipus "3en1", impregnant els tubs i utilitzant un pinzell per arribar als racons. Això manté la bici més ben protegida contra la humitat i la polució.
Ara bé, el rat look extrem i radical rau en deixar que la corrosió actui amb plena llibertat, despreocupadament, i parant atenció només en el manteniment de la mecànica perquè tot funcioni bé.
 Entre el poc i el massa cadascú hi troba l'equilibri tranquilitzador.






Tot el hardware de les tres velocitats s'ha desmuntat i la bici és ara una Single Speed (SS). També he prescindit la instalació elèctrica i el "massa" oxidat porta-paquets antic.

Mecànicament ha calgut substuir tota la direcció, ja que no girava fina. També li he canviat la potència, el manillar i les manetes de frens, per guanyar espai i comoditat en la conducció. Igualment he llençat l'eix de pedalier, que també estava deteriorat, amb les pistes dels rodaments ben menjades, com les de la direcció. Els pedals són ben nous, els Notario de bicicross, són pràctics i no hi desentonen massa (cada cop es fa més difícil aconseguir pedals de rosca antiga per aquest estil de bicis). 

La roda davantera és relativament moderna, d'alumini,  gira ben fina i centrada, l'he canviat ja que la llanta vella d'acer cromat era plena de cops que feien impossible frenar de manera suau i controlada. Les llantes cromades d'acer són antigues i maques, i funcionen molt bé a condició de que no tinguin cops, (llantassos), cosa difícil degut a "l'historial" de la majoria d'elles: moltes bicicletes han patit  les conseqüències de rodar amb neumàtics poc inflats, per ignorància o mandra de llurs propietaris; aleshores és molt fàcil ensopegar amb algun obstacle terrestre que hi deixa la seva empremta per sempre més.
En la roda davantera un "llantasso" és un problema sempre en creixement: la frenada esdevé irregular i va "a batzegades", llavors el fre treballa forçat, la forquilla i la direcció també reben esforços extra, i amb el temps apareixen deformacions de la forquilla, quadre, desgast dels rodaments de direcció...
En la roda de darrera, en canvi, una llanta defectuosa no hi comporta masses problemes, ja que la potència de frenada sempre és menor i l'estructura del cuadre i el pont de fre en aquella zona és més reforçada.

Per tot aquest rotllo la roda de davant és diferent i d'una altra època. I això no representa cap problema en el "rat style", bastant distanciat de restauracions "normals",  fidels sempre a la originalitat dels components.

La bici equipa uns neumàtics slicks de 700c x 28, amb més "balon" que els de 23mm, i per tant més recomanables per les superfícies urbanes, sempre plenes d'obstacles i rugositats diverses. L'absència de dibuix d'aquests neumàtics pot fer pensar que són un perill en dies de pluja, però amb el terra moll sempre cal anar amb compte sobre dues rodes, i més en terres urbans, plens d'olis i grasses. En neumàtics de bicicleta, tant prims, té tanta o més responsabilitat l'estat i qualitat de la goma com el dibuix o gravat d'aquesta. Però penso que Michelin hauria de comercialitzar unes gomes de 28, a bon preu i amb una mica de dibuix, encara que fos simbòlic.

Bon compromís Single Speed entre "acceleració/pujades" i "velocitat punta/baixades", amb unes bieles Solida de 170mm, plat de 44 dents, i un pinyó BH SPORT de 18 dents. Cadena Iris d'1/8, frens Olimpic
Ruta, manetes de frens de Mountain Bike retro, com també era de BTT el seient Muddy Fox, molt adient per l'estil rat look del conjunt.





Està en venda.
:-(
Juny 2013. - He desmuntat la bici ja que ningú s'ha interesat en comprarla, ningú n'ha ofert un preu.
Miraré si es poden vendre algunes peces independents i d'altres es poden aprofitar en futurs muntatges...

7 comentaris:

  1. Felicitats! Per la feina i pels nous ànims ;o)
    Ha quedat preciosa...
    Salut!

    ResponElimina
  2. ¿Te costó mucho sacar las copas de dirección? En las fotos del antes parece como si el óxido (¿o es barro?) hubiera empezado a fusionar la copa inferior (la que toca la horquilla) con el telescopio.

    Respecto a las ruedas decirte que Kenda fabrica unos neumáticos de 27" cuya banda de rodadura es negra pero los laterales son ocres. Creo que estos se parecen más a los originales pero en todo caso parece que casan bien con las bicicletas de "los abuelos". Si te interesan y no los conoces te paso más detalles para que puedas preguntar por ellos a tu proveedor.

    Acerca del asiento decirte que a mi me hubiera gustado uno de turismo, de los que tienen muelles detrás, me parece más acorde con la bicicleta, pero por supuesto es tu bicicleta y la restauras como te dicte la inspiración. Espero que no te moleste que use el espacio que nos concedes para expresar mi "wish list".

    ¡Esta lista para que la vuelvan a sacar para hacer los encargos por el pueblo o por el barrio como antaño! ¡Muchas felicitaciones!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Victor,

      No costó mucho sacar las copas de dirección. Normalmente la suciedad y óxido es exterior, adentro se necesitarían muchos años de intemperie para que se fusionara la unión, y ya para entonces probablemente el resto de la bici estaría "para tirar".
      Se requiere un buen apoyo del cuadro, y la herramienta para tal utilidad (o sirve también un destornillador plano de los grandes y un martillo), y golpes secos y bien repartidos por el interior del tubo de dirección (con cazoletas de aluminio no hacer eso, ya que se marcan muy fácilmente).

      Por lo demás, no me molestan las críticas constructivas ni las opiniones de como mejoraría la bici, al contrario.
      En este caso, debo aclarar que el reutilizar piezas y buscar neumáticos económicos es para reducir los costes y poder dar salida a la bici a un precio razonable.
      Calidad, función, estética, costes, tiempo, fiabilidad... en la balanza de una restauración hay muchas pesas a equilibrar.
      En todo caso todo el blog y todas las restauraciones han estado siempre condicionadas al presupuesto MUY limitado. Empezé con casi zero inversión y cada bici ha ayudado a restaurar otra.

      Por eso el Rat Look me gusta tanto, porque permite restauraciones que, en una época de vacas gordas, serían vistas como insultos al "buen hacer".

      La estética de lo deteriorado no existe porque sí, es un reflejo social, una apreciación de que "no hay suficiente dinero para repintar la bici", pero que la bici "así vieja es bonita igual, y además funciona todo bien, me lleva a todas partes"...
      Resistir el paso del tiempo con dignidad y buenos ánimos és primordial para sortear el óxido que inevitablemente aparece en época de vacas flacas.

      Sin duda, el que pueda restaurar una bici a la perfección que lo haga, el retorno a su estado original, como nueva.
      El problema és que tal bici bonita no se podrá dejar atada en la calle, tranquilamente, así está de oxidada nuestra sociedad.

      Salut!





      Elimina
    2. Hola David!

      ¡Gracias por toda la información en tus detalladas respuestas! El estilo Rat aquí donde vivo no es opcional, si les gusta tu bici te bajan arma en mano, ya puedes imaginarte como se pagaría la locura de dejarla sola en la calle. La única forma de ir con una bicicleta buena, por ejemplo para la práctica deportiva es ir en grupo. Así como se oxida una bicicleta cuando no hay dinero se oxida igualmente una sociedad. Desgraciadamente, la caída en picado de Catalunya y España hacia el tercer mundo talvez hará que en unos años no suene tan exótico lo que comento, así que creo que tu Rat Style tiene futuro.

      Respecto a los neumáticos que te comentaba son realmente económicos, empresa China 100%, el precio en euros serían 4€ aproximadamente.

      ¡Gracias y un saludo!

      Elimina
  3. Hola David,
    Me n'alegro que hagis tornat a recuperar velles i belles glòries i que el blog estigui al 100%
    Felicitats per la feina!!

    Dani
    (el de la Rabasa, :-)

    ResponElimina