09 de desembre 2013

- BH SUPRA XC-COMP



1990.
El Mountain Bike ja era conegut per tothom, tot i que seguia essent una cosa molt molt nova.
Encara no tothom en tenia, de bicis d'aquestes, però qui més qui menys ja n'havia vist circular alguna. Segurament s'hi havia fixat per les cridaneres combinacions de colors, i havia observat aquells extranys frens, i el petitíssim tercer plat, o les rodes grans de tacs, o el manillar pla i ample... eren bicis noves i extranyes que cridaven l'atenció, i de seguida venien ganes de provar-ne una.
S'ha d'entendre que fins a mitjans dels 80s, (1987/1988...) l'únic off-road a pedals conegut per la majoria de gent, eren les petites bicicletes de la canalla, les bicicross i les bicis de trial, amb rodes "normals", les de 20 polzades. Després hi havia les bicis de corredor (de carreres, de carretera), les bicis de passeig, les infantils...; tan el ciclisme de velòdrom com el ciclocross eren cosa d'uns quants esportistes, i prou, para de comptar... bé, si, hi havien les antigues bicis de frens de varilles, les bicis dels avis, que ja duien més de deu o vint anys arraconades als trasters acumulant pols i rovell. 

Amb aquest panorama bicicletero, potser es pot copçar millor el perquè les bicis de muntanya van tenir l'èxit que van tenir. Van ser un boom, provocant un canvi de paradigma. Ho va transformar tot. Eren bicicletes molt diferents a tot allò vist abans, i tenien la capacitat de permetre endinsar-se per mals camins i enfilar-se amunt per dretes pendents.
Explorar, aventura, diversió, esport. Els europeus vam absorbir tot allò amb delit.
Als USA ja hi havia tot una industria en marxa i a tota potència quan aquí tot just sonava el despertador.
I dir industria d'Estats Units és dir també industria Japonesa, en profitosa colaboració comercial ja des de l'eclosió del BMX, 10 o 15 anys abans. La conexió Tokyo-Califòrnia era molt fluida.

Suntour, Shimano, Sugino, Sakae, Araya, Tange, etc...multitud de firmes japoneses han contribuit sempre al desenvolupament de la bicicleta. Però aleshores hi havia molt en joc. En aquells anys, Shimano i Suntour eren dos gegants en ple combat per fer-se amb el ganivet de tallar el pastís. El MTB (btt, atb, vtt, mountain bike...) ja es veia a venir que seria un èxit mundial sense precedents.
Al 1990 Shimano sorprenia amb els nous shifters Rapidfire, però Suntour també saltava endavant amb uns pulsadors d'aspecte semblant, els X-PRESS, i l'etiqueta Accushift arreu, en els canvis, plats, pinyons, fundes, cables... aleshores 21 velocitats era el màxim: 3 plats i 7 corones al pinyó.




Als anys següents, Shimano evolucionava encara més les seves Rapidfire, i presentava el grup XTR i el pinyó de 8 corones... Suntour contratacava amb el sistema MicroDrive (un precursor dels sistemes Compact actuals).
Aquí un catàleg en PDF de Suntour amb les novetats de 1993.
I un altre, catàleg de 1992.


La BH Supra XC-Comp, o model P58, tal com especifica aquesta publicitat de la revista Bicisport, nº12, de març de1990, i que és la única informació que per ara he trobat sobre aquesta bicicleta, era una de les bicis "bones" fabricades a Espanya aquella temporada. Tuberia Columbus AELLE OR, components Suntour XC-Comp (que era el segon de la casa, just per sota de l' XC-Pro), sumat a l'experiència de BH per construir quadres indestructibles, feien de bicicletes com aquesta el contrapunt necessari enfront la fragilitat dels filferros barats que ja es venien en alguns supermercats, o que es regalaven en entitats financeres, bicicletes de baixa qualitat que normalment es feien malbé en poques sortides.
Sortosament, fabricants consolidats com BH seguien proposant bones eines, sòlides i resistents, amb una relació qualitat/preu llaminera, però sobretot pensades per durar sempre i minimitzar l'aparició de problemes mecànics, factors bàsics per disfrutar del btt, i més encara quan un comença.
Les versions anteriors de BH per muntanya (veure catàleg de 1989) semblen compartir la mateixa estructura del quadre, amb similars proporcions, i sembla que només canvia la potència, que probablement era un punt dèbil, o potser encara eren de les antigues, de 21,5 mm de diàmetre i no de 22,2 mm... i era qüestió de normalitzar-se... no ho sé.

El cert és que aquesta Supra d'avui no s'havia fet servir molt, veient el poc desgast dels neumàtics, cadena, pinyons, plats... La restauració ha estat bàsicament netejar a fons, trobar-li un seient, uns punys, treure catadiòptrics de rodes i el protector metàl·lic del canvi de marxes, un complement estrafalari que moltes btt duien de sèrie.




Les rodes són molt xules, amb els carrets XC-Comp, llantes Rigida Rally 30, i  neumàtics Vredestein Mont Blanc ( originals, 24 anys in situ! microesquerdats per tot arreu però amb un tacte de goma perfecte ) amb un dibuix mixt, apte tan per entorns urbans com per camins i pistes poc enfangades.
















Els frens cantilevers de l'XC-Comp són potents i suaus (amb la potència i suavitat de 1990, és clar). Destaquen els de darrera, SE (Self Energizing), que gaudeixen de l'invent d'un tal Pedersen, i que funciona com una ajuda extra, oferint més potència de frenada sense demanar més força als dits.
Al frenar, la pastilla s'acosta a la llanta, no perpendicularment com en tots els cantilevers, sinó tangencialment, en sentit del gir de la roda, de manera que el gir de la mateixa llanta ajuda a que les pastilles mosseguin amb més força. El resultat és notable, i es pot controlar molt bé quan la roda es bloquejarà o no. És una espècie d'ABS per bicicleta.
No sé per quins motius aquest sistema Pedersen no interessa en els cantilevers davanters.
La diferència amb els cantilevers de Shimano és que per igualar  la tensió en les dues bandes, aquests Suntour tenen una peça posterior hexagonal, que amb una clau d'estrella ens permet posicionar l'extrem de la molla al lloc correcte, i així poder igualar la força de retorn a banda i banda de la llanta.



















Bona bici.
Amunt i avall creuant Barcelona com qui pilota una bmxstreet va anar la mar de bé. Estable, maniobrable, bona dosificació dels esforços gràcies a l'extensa gama de dentats i combinacions possibles, frena que t'hi cagues, posició còmoda, look retro... les btt sense suspensió, ben posades a punt i amb gomes d'asfalt, es defensen perfectament per la urbe. No són lleugeres, certament, però sense entrenament cap bici és mai prou lleugera.

Una variant geomètrica clàssica per seguir investigant, en altres terrenys.
Es queda a casa.
:-)

P.D. Una altra BH SUPRA, cosina-germana d'aquesta i equipada amb Shimano XT es pot veure al brutal blog d'en Josele: Catalogo de la Bici Retro

4 comentaris:

  1. Quina il.lusió tenir-te per aquí de nou!!! I quin "troç" de post... Estic bocabadat.
    Als 80-90 odiaba aquestes bicis... ara em comencen a agradar... ;o) Tot torna!
    Salut amic!

    ResponSuprimeix
  2. Me encanta!. Yo precisamente esta semana he estado solo con bicis de montaña de esa época. Ya no queda otra cosa casi. Aunque tengo que venderlas a precios irrisorios para que se vayan rápido, suelen estar en buen estado y si no hay mucho recambio. Quien las compra, lo hace para usar más que para poseer, cosa que también me interesa mucho .Además son muy resistentes y menos propensas a ser robadas. Espera que te saco una Bh Top Line que he revivido esta semana jjuuj

    ResponSuprimeix
  3. ¡Magnífico post! Excelente explicación, excelentes fotos de una buena máquina bien conservada. En pocas letras: ¡WOW!

    ResponSuprimeix
  4. Gracias a todos, me alegro que esta tipología de bicis gusten.
    Visto desde nuestro ahora, aquel corto "periodo mountainbaikero pre-suspensiones" resulta muy atractivo.
    Las btt mazizas siguen siendo bicis muy prácticas y resistentes para uso diario en ciudad, a condición de que estén con una puesta a punto correcta. Su excesivo peso no es nada grave debido al milagroso plato pequeño y su poder desmultiplicador.
    Las hay en todo tipo de acabados estéticos y calidades de componentes, por lo que resulta fácil y económico tener una con "efecto antirobo" para el dia a dia callejero.
    A ver esa BH Top Line.
    Salut!

    ResponSuprimeix