Aquest passat diumenge 1 de desembre s'ha celebrat la 6ª edició del trial de bicicletes clàssiques d'Òrrius. Ja tot un clàssic de clàssiques, la 4ª i última prova del campionat d'enguany, després de les proves de Sant Feliu de Codines, Perafort i Sant Antoni de Vilamajor, repartides al llarg de l'any.
I aviat és dit, ja han passat 6!!* anys des de que va cristalitzar la genial idea de posar a punt totes aquelles velles bicicletes de trial, la majoria arraconades, rovellades o plenes de pols, i adencentar-les, fer-les funcionar novament, no només per a brillar fent goig, sinó per comp"patir" amb elles, altra vegada, tot creuant noves zones amb les antigues formes.
Rememorar aquella primera època d'aquest fantàstic esport, tant nostre, inventar zones com les d'abans, old-school, on el traçar bé i el traccionar bé eren les millors cartes per no deixar anar un peu, més que no pas l'habilitat per els grans salts, els nous salts estratosfèrics ja increïbles des de la maduresa de l'Ot Pi i l'evolució encara espectacular desenvolupada per part de
Grans salts, equilibris en una roda, de roc en roc... l'evolució va seguir per aquí.
Les bieles com a motor rotatiu per avançar van anar perdent importància a mesura que l'esport del Biketrial evolucionava, gràcies a la millora tècnica incesant dels pilots i bicicletes, cada vegada més lleugeres, amb millor frenada i amb la ventatja d'un neumàtic posterior sobredimensionat, un important coixi d'aire que "facilita" l'acció saltadora i la superació vertical dels obstacles.
L'etiqueta "Trialsin" va transformar-se en "Biketrial" cap al 1992, al moment que també desapareixia el fins aleshores, ara clàssic, dimensionat del neumàtic posterior. Era l'adéu pels avui en dia apreciadí$$ims Pirelli ML14, que ja no donaven més de si, i que eren jubilats per exigències de l'estat de la tècnica del moment.
L'esport exigeix evolució.
Una dècada abans, abans que sorgís l'etiqueta "Trialsin", ja existia l'etiqueta "Bici-Trial", i abans encara existia l'etiqueta "Cicle-Trial" (quelcom derivat dels mots Ciclo-Cross, disciplina practicada amb bicis de carretera i neumàtics de tacs durant els hiverns europeus). Biketrial, Trialsin, Bici-trial, Cicle-trial... però és que, abans abans...encara no n'existia cap, d'etiqueta. Tan sols hi havia grups de jovenalla que transformaven les seves bicicletes de carrer, i tot inventant rudimentaries zones, emulaven als "grans", als seus ídols de les motos de Trial.
Corrien els 70's...
De seguida van venir diversitat de prototips i màquines ben construides, moltes eren derivades de la BH-75 500, també de la GAC Motoretta (a Òrrius hi havia un participant amb una Motoretta, i el característic seient/sofà Mobylette!!).
Fidan, Sans, Montesa, Rubies, Rabasa, Monty... i tantes altres. Començant la dècada dels 80's, molts projectes van passar del prototip a la fabricació en sèrie.
Algunes d'aquestes màquines eren a Òrrius, i el curiós del cas és que actualment es continuen creant prototips nous, invents nous, sobretot en els ponts de frens de ferrradura i cable, rígids i efectius com mai abans havien sigut. La dèria de contruir bicicletes artesanalment i perfeccionar mecanismes segueix ben viva.
També hi havia una familia de Bilbao que van fer una bona kilometrada per estar a Òrrius, van portar el casc més retro de tots i una Monty T-219 de color taronja... fluo!
L'exposar bicicletes és una activitat paral·lela molt xula en aquest tipus d'esdeveniments. Aquest any en Jordi Yelamos no va poder exposar les seves bicicletes ja que va encarregar-se de tasques organitzatives i fer d'speaker, a més a més de competir amb la seva Monty de batalla.
Lògicament no es pot estar per tot.
El progrés, les "marques".
Més o menys així ho fa també l'esportista.
Però l'esportista arriba a un punt màxim on la corba de la seva gràfica davalla, on es retira, on diu "fins aquí he arribat", on posa el peu a terra, sigui per motius professionals, familiars, físics, de motivació, concentració... és llei de vida.
En canvi, l'esport no en té mai prou, sempre exigeix nous reptes, evolució, progrés...es retiren grans campions i en sorgeixen de nous, que reescriuen i encara amb més bona nota tot allò anterior, noves "marques".
Un es pregunta, fins a on arribaran "les marques"?
En l'esport, l' esperit de superació és una de les cares, la voluntat de ser el millor n'és una altra, ambdos són pols molt potents dins la societat competitiva en la que vivim, però l'esport no és un cara o creu, no és moneda de canvi. L'esport és com un diamant, amb diversitat de cares que el conformen, com el compromís de jugar net, el companyerisme, la rivalitat, l'humor, la diversió, la paciència, la salut, la concentració, la motivació, la resistència, l'esforç... i tantes cares més.
Passar-ho pipa. Potser això és el que compta, bé sigui participant, bé sigui intentant guanyar, però disfrutant el què es fa.
L'aiguabarreig de reflexions d'aquesta mena sobre el passat i present del trial amb bicicleta floten en l'ambient en un trial de clàssiques com el d'Òrrius. Hi ha mainada amb bicis de carbono i frens de disc, veterans de guerra amb prototips primigenis dels 70's. S'hi pot veure tot tipus de bicis històriques en acció, més o menys tunejades, hi ha rivalitats molt ben dissimulades, amistats d'acer, fraternitat entre marques, hi ha esperits de superació en acció rendint al màxim, hi ha qui s'ho passa pipa passant-s'ho pipa, hi ha algun que altre pare excessivament tens, i algun que altre nen que això ja ho té tot vist, hi ha qui discretament va acumulant zeros, hi ha qui colecciona costellades... hi ha de tot. Però el bon rotllo predomina. Fins i tot el fred i les nuvolades de la setmana van cedir pas a un dia radiant.
Únicament es palpava en l'ambient l'absència per sobtada enfermetat d'en Joan Albert, un dels organitzadors de tot això durant tots aquests anys. És una persona que no conec però vaig percebre com es trobava a faltar, i l'angoixa compartida pels amics envers ell i la seva familia, i el futur inmediat. Ànims a tots, la unió i recolzament hi és, i amics disposats a ajudar pel què calgui hi són. Endavant Joan Albert!
Ànims també a tota l'Escola de Trial d'Òrrius, i felicitar-los per bona organització de la prova, que malgrat aquesta mala passada del destí amb en Joan Albert, va ser un èxit.
Disculpeu les imperfeccions tècniques d'aquest caçador d'imatges poc traçut. I sento no haver fotografiat a tothom. Totes les fotos "presentables" es poden veure AQUÍ
Tant de bo l'any vinent no estigui tirant fotos, primer perquè moltes imatges són de pèssima qualitat. Fotografiar en acció no és fàcil amb màquines tant inteligents. Han sortit fotos mogudes, desenfocades, fosques, clares... però dic tant de bo, perquè això voldrà dir que tot va bé i sóc un participant més concentrat en traçar cada zona fent els mínims peus possibles.
Però toco fusta, fa dos anys pensava el mateix i mira, encara tirant fotos!
(*) el primer Trial de Clàssiques va ser al 2007, aquest any ha estat el setè any de Bike Legends a Sant Feliu de Codines. Aquí uns àlbums d'aleshores: I Bike Trial Legends
La Mireia Martin ( Trialinside.com ) si que té traça amb la màquina de fotos:
Résultats et photos du VI Trial de Clàssiques Òrrius
Salutacions i ànims a tothom qui estima el trial amb bicicleta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada