- Monty T-219 (1989)

Pels que ens agraden les bicicletes clàssiques, i encara més si són de rodes de 20', i més encara si són trialeres de fer cabrioles... qualsevol bici dels anys 80 és moolt interessant.
Per això, quan la casualitat et presenta alguna d'aquelles bicis, en venta, en bon estat i a un preu raonable, és molt difícil passar de llarg, i ben fàcil caure en la temptació de comprar-la. Almenys a mi em passa això ( tot i que fa uns mesos vaig dir que ja no buscava més bicis, he de confessar que com que no me les he pas tret del cap, doncs crec que per això apareixen al mig del camí ). Potser aquesta dèria respon a alguna mena d'adicció, no ho sé,  però ho justifico dient que és una cosa passatgera, fruit del moment present i sobretot, que en tinc bons motius.

Actualment, i en el meu cas, els motius que justifiquen l'arribada a casa d'una "nova bici vella" són 3.
El primer motiu és per poder-la desmuntar, arreglar tot allò que està malament i tornar-la  a muntar, veient així com són les peces, descobrint les solucions tècniques de cada època, l'estètica de les decoracions retro, els materials, el desgast per causa de l'ús o de l'oblit... Tot remenant les peces s'estableix una comunicació invisible entre mecànic i bicicleta, el mecànic remena i observa, aparèixen preguntes, i la bicicleta les va responent a mesura que evoluciona la restauració. De tot això se n'aprenen coses, es guanya experiència i un va aprofundint en aquest peculiar hobby.

El segon motiu que m'engresca a comprar una bici vella és per poder-la convertir en una "bicinova", això és fer-li fotos un cop està llesta i presentar-la aquí al blog. Això és com enregistrar quelcom, és com representar un objecte i enllaçar-lo a una data, fer-lo constar. Això serveix per fer real la bicicleta dins el món digital d'internet, en benefici de la informació accessible i lliure per a tothom (almenys actualment, qui sap com derivarà el futur d'internet i el control dels voluminosos magatzems de dades, arxius i cronologies...).
Un post en el blog és també el punt i final de feina feta, una restauració acabada, que permet oblidar-se'n i seguir fent altres coses, girar pàgina. La porta entre passat i present.

En tercer motiu per tenir a casa una bici és poder-hi anar. Descobrir com és, com funciona, els seus pros i contres, si és còmode, si és estable, si tracciona bé... i analitzar intuitivament les raons, de com una solució tècnica, un material especial o una geometria concreta deriva en un bon funcionament, en unes aptituts,  virtuts.
Això només es pot fer provant diversitat de bicicletes, i al llarg del temps, no és cosa d'un dia. Cal practicar sovint i com més millor. En això encara vaig fluix, i espero fotre-hi més canya en els temps que venen, però el principal propòsit de mantenir una petita col·lecció de bicis clàssiques intento que sigui aquest, el disfrutar-les en l'acció. 
 
Bé, no m'enrotllo més. La qüestió és que he acabat de restaurar aquesta T-219.

De Monty T-219 n'hi ha diverses sèries. Aquesta crec que és de 1988 o 1989, i es carateritzava  pel tub superior, curvat al seu pas pel tub del seient, i que s'allarga fins al pont de fre del darrera, des d'on neixen els dos tirants que s'uneixen les punteres de la roda.
Era també la T-219 amb frens de politja dels nous, els nous ponts de la casa Olimpic, evolució dels clàssics Balon, no tant arrodonits com aquells, i amb aquests petits buidats circulars tant el les ferradures com en les manetes. Una encertada aproximació al drilled clàssic.
Per últim, les llampants calques de color rosa i una franja verda diferenciaven aquesta versió de les anteriors.
Hi ha altres diferències, però que a primera vista passen desapercebudes. En general, darrere el llampant efecte mirall del cromat, moltes T-219 semblen iguals, i no ho són pas.
Per més informació sobre la cronologia de les Monty podeu consultar el post de la col·lecció d'en Jordi Yelamos, o webs com Trialsin.es,  Bike Trials Evolution ... cal mirar i remirar per anar aclarint la cronologia evolutiva.

En algun proper post miraré d'explicar més coses sobre els frens de politja, ja que a la bici n'hi faltava un (duia un de BH! ), i gràcies a trobar un pont d'aquests a l'AutoRetro i una politja a la Cerdanya, vaig poder fer una transformació d'un fre d'aquests.

Una altra cosa que va allargar el camí va ser desmuntar les rodes, restaurar els fantàstics carrets Olimpic Cursa i les reforçades llantes Akront d'alumini i de 36 forats. Els radis originals d'acer cromat estaven bastant rovellats i vaig muntar-hi un joc de radis negres amb uns niples blaus que voltaven orfes des de feia temps per capses i calaixos. Els radis negres també estan una mica oxidats, però són de més bon veure. De fet les llantes tenen algunes òsties i no poden centrar-se bé del tot; serveixen per què el Trial no demana velocitat, però si un dia la sort fa aparèixer unes Akront negres noves serà qüestió de posar-les aquí.

La caixa de pedalier estanca és de la casa FAG. Vaig mirar si trobava recanvis de bieles, però d'aquestes  Monty Compactdisc no n'he vistes per enlloc. A més a més (i no era el primer que ho intentava, veient les marques dels ostiots que hi ha per darrere) la biela esquerra no va voler sortir de cap manera i tot el fil de rosca va ser cruspit per l'extractor. Així que malgrat el petit joc de l'eix, ho vaig deixar tal com estava.
Els pedals si que els he canviat, provisionalment, a l'espera de restaurar els que duia, que estaven molt oxidats i repintats amb pintura negre per damunt! a pinzell!! noooo!!!

En fi, si poguéssim triar preferiríem la bici com nova, impecable, com sortida de fàbrica.
Però no és aquest el cas, la bici té marques de guerra per tot arreu. En part, però, això és molt bo: no caldrà preocupar-se per les inevitables tostarrades, cops i ratllades diverses de la fase següent, la fase pràctica, l'acció equilibrista.

Som-hi doncs!!
:-)



PD.
23 abril 2014: al blog hi ha una versió anterior de T-219, la de 1987.