Avui una bicicleta de velòdrom, de les de pinyó fixe i sense frens, la primera bici de pista que surt al blog, deixant a part les modernes Fixies pensades per la vida urbana.
Aquesta bici és especial per dos motius, primer perquè és molt antiga, i segon perquè és un misteri tota ella, ignoro encara qui la deuria construir ja que tot i el temps que fa que la tinc no he trobat cap informació que pogués indicar la seva procedència. L'he titulat BSA per el plat que porta, però no es pot pas afirmar que el quadre sortís de la famosa fàbrica de Birmingham, podria ser una possibilitat...
He dividit el post en dues parts per diferenciar l'estat original en que es trobava i la restauració de les peces. En la segona part presentaré la bici sencera ja restaurada.
Un dia per casualitat vaig llegir un anunci al Reclam (la revista diari setmanal de la comarca d'Osona) i que deia "es ven bici antiga de velòdrom", i es trobava al mateix poble veí d'on visc. Així que vaig contactar de seguida i la vaig anar a veure i vam fer tractes amb el venedor sense problemes, no en demanava ni poc ni molt i la bici era única. Em va dir que havia sortit d'un lot de Barcelona, quelcom del velòdrom i poc més recordo que em digués.
Pel que fa a les peces diverses, aquestes si que tenien referències, La direcció i caixa de pedalier Stronglight... les bieles, plat i pinyó BSA, amb dentat de pas antic per cadena d'una polzada... seient Brooks, res a dir, sempre benvinguts aquests! jajaja...
A destacar l'enigmàtica i preciosa potència, amb un any gravat, 1948, una estrella de tres puntes tipus Mercedes i el cap de cargol amb la paraula Balboa... son tres pistes en una! però res enlloc, buscant i buscant sembla que en Google no en sap res tampoc.
El manillar sense marca tampoc, d'acer cromat, cinta de roba i taps de suro. elements habituals de l'època "pre-plàstic"
Els pedals també es van poder recuperar, uns antics, senzills i ben fets Lyotard d'acer, però si que vaig substituir els rastrals i les corretges, que no eren gran cosa ni estaven pas gaire presentables.
Per últim les rodes, que tenien els radis molt oxidats i els vaig substituir per altres. Els carrets es van restaurar prou bé de dins i de fora i giren la mar de bé, ambdós de 36 radis, de el de davant marca F.B., amb nucli d'acer i ales d'alumini, amb palometes Phillips. El de darreta tot d'acer, amb rosca per pinyó fixe a banda i banda. Les llantes són unes Akront, marca barcelonina, d'alumini en mida 700c per tubulars, i aquests una parella ben curiosa, no tant el de darrera, un Clément antic i gruixut, sinó el davanter, un extrany Hutchinson Saturno, fet a Madrid, tot negre i en prou bon estat malgrat les moltes dècades que deu fer que va sortir de la fàbrica. Des de 2016 que tinc aquesta bici i encara no he aconseguit trobar un altre Saturno igual, així que malgrat la diferència de colors el vell Clément segueix al seu lloc.
Bé, i fins aquí la pujada, aquesta primera part arqueològica. En breu pujaré la bici ja muntada. Espero que hagueu disfrutat. Salutacions!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada